dimarts, 23 d’octubre de 2012

Sobre comentaris de notícies als webs

Parlant de notícies de política, hi ha gent que es guia o es deixa influir pels comentaris sovint subnormals que es fan al peu de les notícies dels diaris digitals o dels portals de diaris. Res a dir. Si ets subnormal, pots creure’t o donar credibilitat a aquests comentaris. Si no ets subnormal, te’ls llegeixes i te’n fots. I si ja ets la rehòstia, no te’ls llegeixes. Jo tinc la tendència de llegir-ne i ric molt. Visualitzo militants dels partits a casa seva o a la seu del partidet que sigui intentant condicionar el comportament electoral del sofert cagadubtes indecís. Tenen diverses pestanyes de l’ordinador obertes i es deleixen perquè l’ocurrència de torn hagi passat el filtre de redacció i la publiquin. De les quatre pàgines obertes, tres són de diaris i un de fisting pornografia amateur, per matar l’estona que tarda a publicar-se la puta ocurrència. Pensen... aquest comentari ho petarà, i imbecil·litats per l’estil. Acostumen a tenir entre 35 i 74 àlies, per allò de la força numèrica (si extrapoléssim els números, veuríem que Catalunya en realitat té 300.000.000 d’habitants). Per dissimular i enfortir el seu discurs diuen mentides. Creuen que ningú ho percebrà, però això ja són figues d'un altre paner, s'ha de tractar en el marc de la psiquiatria. ...jo sempre he votat_______ [puta mentida], però he vist que _______ [el partit al qual militen] han fet molt bona feina i ara els faré confiança. ...s’ha acabat, ja m’han decebut tantes vegades [encara que no els han votat mai] que diem prou. A casa meva passem a _______ [els de sempre].Teniu 12 vots [això sempre m’ha fascinat, la capacitat que tenen alguns per afirmar què votarà la gent. També ens trobaríem amb sorpreses de cens inflat]. Però sabeu què? Ells són feliços. I no és molt bonic, això?

dimarts, 16 d’octubre de 2012

President More with cagalera?

D’entrada, ens trobem davant un escenari engrescador. Alguns, els que som independentistes des d’abans de l’11/09/12, veiem el present i el futur a mitjà termini amb trempera (que no trempats: això hi ha qui n’és, i qui hi va. Jo hi vaig sovint). Val a dir, però, que si hem arribat en aquest punt és, en part, gràcies als que són independentistes des del dia 11/09/12. ERC ha fet una feina ingent durant dècades per normalitzar l’independentisme i per dotar d’arguments la causa, i si hem arribat aquí és en bona part gràcies a ells. Però també s’ha de dir que en Mas, àlies Neo, àlies “El que vio la luz”, ha desencadenat la tempesta. Aquí hi faltaria per petar-ho del tot i fer-la perfecta, segons el meu parer, el PSC, un partit amb força a l’entorn metropolità, la zona demogràficament més densa i, a priori, més refractària per motius sentimentals a la causa. Però han optat per suïcidar-se. Res a dir-hi. Això és un país lliure. RIP PSC. Dit això, i reconeixent la importància del gest del Mas, voldria dir solemnement que per molt que RAC1, La Vanguardia Espanyola i TV3 ho diguin, en Mas no va inspirar Macià i Companys durant un viatge astral al passat. Mas ha estat hàbil per aprofitar un corrent que, altrament, l’hagués donat pel cul liquidat. Vaja, no crec que hagi pujat al bot a contracor, això no, però hi ha pujat empès per les circumstàncies i/o l’esperit de supervivència. A mi, però, en el fons se m’en refot. L’important és que qui sigui ens porti davant unes urnes per dir SÍ o NO. Welcome, mister More to the independentist cause. Més val late que never. Dit això, en Mas, a part de fer-se independentista, ha fet bé una altra cosa. Precipitar les eleccions. Precipito les eleccions, i els meus rivals s’han de precipitar. Bona jugada. En el fons dirà que hi havia el país, aquest concepte tan conver, però en bona mesura hi havia el partit: CiU. CiU, com ja he dit altres vegades, és una secta un dogma de fe. És la religió catalana de finals del segle XX i principis del XXI. Té fins tot papa, el papa Pujol. No tenen cap necessitat d’explicar les seves contradiccions, perquè diuen ase i fan bèstia. És la religió, estúpids! Et creus el producte en conjunt, i punt. Paraula de Pujol. Lloança al seu nom! Els detalls no compten. El Roca va fer la constitució espanyola amb què ens foten hòsties? A qui li importa? Governen amb el PP a la Diputació de Barcelona? I què? El Majèstic? La visita a la Moncloa del Mas amb el ZP? Desenganyeu-vos, si han fet això, ho han fet pel país. Perquè el país és CiU, i ara el país és Mas. Mas, el país està amb tu. El país ets tu. El grup godotis ens ho recorda cada dia en totes les seves capçaleres i canals, i també TV3, la nostra, la convergent, perquè tots som convergents. Malauradament, un servidor és ateu i acostuma a mirar les coses desapassionadament. Ho dic sense embuts: no me’n refio d’aquesta gent. Aquí no parlaré ni de retallades ni d’històries d’aquestes. En el punt concret de conduir-nos a la llibertat, no em refio de Convergència (Mas), i encara menys d’Unió (el virrei Duran). Amb això què vull dir? Que desitjo que NO treguin majoria absoluta. Ho desitjo amb totes les forces vironaires. Alguns incauts pensen que això no té marxa enrere, i que el tren quan va a tot drap no pot parar. Doncs jo dic que CiU sí que el pot parar. Són tan bons, són tan embaucadors creïbles, que si es fan enrere serà percebut per una gran majoria com inevitable. No ha pogut ser, i mira que ho han intentat. I anirem a rebre el Mas a la plaça de Sant Jaume amb crits de “Mas president Catalunya dependent”.

dimarts, 20 de març de 2012

.com.es????

FILLSDEPUTA!

COM S'ARREGLA AQUESTA PUTA INFÀMIA EMBRUTADORA.

ALGÚ SAP L'ADREÇA ON HE D'ENVIAR UN DETERMINAT PAQUET?

diumenge, 21 de novembre de 2010

Article definitiu

Subscric al 100% l'article del Miquel Sellarès al tribuna.cat:

28-N: Ens hi juguem la independència?

No, rotundament no. El poble català és seriós i responsable, i el 28 de novembre, davant la multitud de candidatures i personalismes existents, el que farà, essent positius, és una dispersió del vot independentista en diferents formacions polítiques com ERC, Reagrupament o Solidaritat Catalana. I, en honor a la veritat, cal dir també que molts independentistes apostaran per CiU.

Hi haurà un independentisme, crec que majoritari, que farà el vot útil a Esquerra, com jo mateix, tot i ser crític amb els enfrontaments personalistes i les equivocacions que s'han comès. Però la història demostrarà, a mig termini, la tasca feta pels republicans, posant les bases de la sobirania i els eixos fonamentals per a la construcció nacional, tot i el fet que ha faltat intel·ligència, capacitat de generar il·lusió i fer pinya en el si del partit i els seus entorns. Però, malgrat això, ERC serà, en els propers anys, potser l’eix més important de l’independentisme.

Un independentisme que està en el seu millor moment històric, i que ha d'ésser capaç de passar de l’espectacle de desunió actual a l'aprofitament del fet que mai tants ciutadans i ciutadanes d'aquest país havien pensat en la independència com a única solució, per a la nostra nació, de sortir de la gàbia que significa Espanya, en termes d'assimilació nacional i espoli econòmic.

Com que no hi ha més remei, el 28-N veurem quina és la suma del vot independentista, i tots plegats haurem de fer les correccions necessàries per tornar al consens i la unitat estratègica. La suma d’una part important del vot de CiU, ERC, RCat i SI ens farà veure quina és la possible majoria del sobiranisme.

I també haurem d’establir estratègies per tal de conduir els més amplis sectors possibles del PSC i ICV cap a les veritables eleccions per a la llibertat del poble català l’any 2014.

El 28-N no ens hi juguem la independència, sinó que una nova etapa, un pas de desacomplexament nacional i una legislatura per superar la crisi i preparar-nos per saltar la paret el 2014, ja sigui mitjançant un referèndum d’autodeterminació o la declaració unilateral d'independència des del nostre Parlament.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Crònica electoral de merda. He tornat de l'nfern

Uns fills de puta van ensulfatar l’abocador per veure si em mataven, però ai las, m’he despertat, i amb una bona trempera.
Em desperto, i veig que a la tele els periodistes mediocres em barrinen el cervell amb la puta cantarella que no signen no sé què perquè no sé qui els obliga a no sé què. Se me’n refot, cony!
Un servidor té una opinió de què faria si no estigués inhabilitat per prescripció penal i pogués votar. Per motius personals, no opino sobre els partits estrangers, com els sussiates, els peputeros i els ribieras.
CiU
En parlo perquè em consta que té un 3% d’independentistes. L’Ivan Mambrillas va definir molt bé aquest invent: “Convergència, l’artefacte que Jordi Pujol va crear i liderar amb èxit espatarrant, és, encara avui ─o, si es vol, avui més que mai─, messianisme eficaçment temperat per una concepció possibilista de la política, paternalisme estilitzat amb una programa tecnocràtic i pretesament postideològic: el partit-moviment cridat a conduir els destins patris perquè són els de casa [...]”.
CiU és una mena de dogma de fe, la gent hi creu i punt. Per què? Ni ells no ho saben. Ni puta idea. Res no els passa factura, ni el PP, ni els indicis de corrupció, ni la venda de fum, ni la indefinició, ni la supeditació, ni la genuflexió, ni la madriditis. És el partit d’ordre i dels bons catalanets. La pega és que a cada pàgina de necrològiques la seva base electoral disminueix, però encara enreden algú nou sovint. CiU encarna, juntament amb el PSC, allò típic de països predemocràtics, en què la gent els votaria encara que s’hi presentés de candidat una bona tifarada, peti qui peti.


ICV
Tenen independentistes sahrauís, tibetans, palestins, tinkiwinkians, klingonians, però em consta que també tenen un 0,01% d’independentistes catalans, i per això en parlaré, encara que siguin paràsits de partits espanyolistes. Veient alguna fotografia, però, em pregunto si es presenten a les eleccions de Corkyland, i no a les nostres.
ERC, SI, RCat
M’exciten. M’hagués excitat molt si anessin plegats. Francament, però, era tan improbable que si ho hagués cregut, potser seria votant potencial d’ICV. El que semblava més improbable encara era que SI i RCat no anessin plegats per sumar forces i esgarrapar vots a punta pala dels unionistes convergents. Si demostréssin una mica d’intel•ligència, s’adonarien que fotre vots a ERC no és la solució a l’independentisme. Així, passarem de 21 diputats a, sumats, 18 o 19. La solució a l’independentisme és fotre vots a CiU, i una bona opció era tramar una candidatura unitària de partits independentistes de centre-dreta que, juntament amb ERC, configuressin l’oferta electoral independentista. Algú em dirà perquè cony no van junts aquests SI i RCat? Algú ha donat alguna puta explicació a aquest desgavell que sembla ordit per l’enemic? Us sóc sincer, això em rebenta. I no en seré còmplice.

dimecres, 20 de gener de 2010

El reestyling pot ser una mariconada

Efectivament, generalment és així. Però contempleu la nova imatge corporativa d'aquest bloc, que òbviament no ha fet cap dissenyador amanerat ni un publicista petaculs. L'he fet jo en dos minuts. L'eslògan és el ja conegut, i ve a dir que aquí es consumeix merda. Pots prescindir de mirar-la, però cagar, cagues. El Vironer s'ha fet home, ha crescut, s'ha fet pelut, és un filladeputa i té ganes de repartir tifus, dengue i grip del pollastre. I el fons... és un abocador. Això és una declaració d'intencions, i no la merda del JarabedepaloTV (recordeu què diu: "Nuestra TV privada. Si te va la telebasura, te has equivocado de canal. Aquí sólo cosas guapas, que tengan que ver con Jarabedepalo y la cultura en general").

dilluns, 18 de gener de 2010

"Quan sigui avi ho explicaré als meus fills"

Aquesta frase, o és brillantment absurda, o és una cagada. O s’articula a consciència, i s'és el putu rei, o es perpetra, i s'és un putu dic-coses-incoherents. Si es té en compte el nivell de qui la va pronunciar em decanto per la segona opció. No diré qui ho va dir per respecte. El Bernat Soler la va dir mentre s'excitava veient el Messi. El nivell dels comentaristes, perdó, contertulians, dels partits que retransmet TV3 els dissabtes és alt, altíssim. Només veig els partits del Barça, perquè en realitat el futbol, més enllà del Barça, m’importa una merda. Però només de pensar com deu ser veure un Racing-Xerès amb aquestes dues llumeneres amenitzant la vetllada... Destacaria, a banda de la frase que encapçala això, una interessant dissertació entre els contertulians sobre el concepte "campió d'hivern". Al Soler no li convenç aquest "títol honorífic", però el brillant analista tècnic Pitxi Alonso, el llest de la classe, va instruir l'audiència, es va guanyar el sou i va dir que era per les estadístiques i tal.
Què es pot esperar d’algú que bateja el seu difunt programa de ràdio “Els millors anys de la nostra vida”? Si tenim en compte que es tractava d’un programa d’esports, i no un remembering dels anys sexualment actius de la Núria Feliu, és normal que la cosa se n’anés a la merda. Per exemple, si idees un producte d’alta tecnologia aplicat a la indústria nanotecnològica, li pots posar, per exemple, Robotech. Si li fots Sospirs de mitjanit, segurament no te’l compraran. I així va ser. Bé, fins que el va fitxar TV3.