dissabte, 15 de març de 2008

Expressions odioses (I): Filosofar

De tant en tant, amb massa freqüència, sento algú que diu l'expressió... hem estat filosofant, o vaig filosofar, o similars. Tota la vida se m'ha remogut l'estómac quan he sentit això, filosofar, filosofar, filosofar. A veure si queda clar: per començar, filosofen els filòsofs! En segon lloc, què vol dir? Tenir converses pseudoprofundes amb pseudointel·lectualots de merda? He assistit, alguna vegada, a alguna trobada que després algú ha titllat de filosofada; per tant, he pogut analitzar què és filosofar per alguns dels que van compartir temps i espai amb mi. Doncs bé, per ells, filosofar, és perpetrar comentaris de vergonya aliena sobre temes aparentment profunds. Jo sóc conscient de les meves limitacions i no filosofo, opino modestament sobre algunes qüestions, conscient que sovint desbarro. No m'intento posar al nivell de grans persones que han fet del pensar sobre grans qüestions (o no) la seva professió pel bé i gaudi de la humanitat. Sovint em ve la imatge d'algú, amb aquell mocadorot palestí, agafant una tassa de te amb les dues mans i no per la nansa, assegut a la cadira amb les cames creuades sota el cul (encara que admet altres variants nocives per l'esquena), assentint amb el cap les parides d'algun interlocutor, fent glopets, dient parides sobre l'amor o sobre qualsevol cosa que el supera intel·lectualment... Segur que després van als cinemes Verdi i a algun Libanès a sopar i el dia 9 debien votar eco-pijo-guai. Ja maduraran.