divendres, 11 d’abril de 2008

Expressions odioses II: "no sóc pessimista, sóc realista"

Després de l'abús de la paraula "fliosofar" per part de pseudointelectualots i d'altres especímens de mocador palestí, m'aturo en una expressió que, com diuen els veïns de l'imperiet de ponent, le va a la zaga: no sóc pessimista, sóc realista.
Es tracta, sens dubte, d'una expressió odiosa perquè qui la perpetra es pensa que acaba de dir una cosa rellevant, profunda. Per a una gran multitud, la noble paraula "pessimista" no existeix per sí sola quan va referida al seu caràcter o estat d'ànim. Quan el seu cervellet processa "pessimista", immediatament la seva neurona s'enrampa i fa emetre automàticament per la boca que no, que en realitat, el que és, és "realista". Per ell/a és un acte reflex i buit de contingut, perquè la va aprendre un bon dia d'ESO i amb els anys la interioritza i la somatitza. Sovint, després de dir-ho, es queden en silenci (maleïda paraula tendenciosa!!!!!) esperant veure la reacció d'admiració del seu interlocutor i se senten realitzats, cofois.