divendres, 23 de maig de 2008

Fusió: una puta merda cosmopolita

M'explico: hi ha una moda d'aquestes supermegaguai cosmopolita xava que consisteix a fer barreges tremendes fent-ho passar eufemísticament per fusió d'estils, mestisatge, i vés a saber quantes imbecil·litats més. Flamenc amb pianistes, òpera amb flamenc, un freak de dansa contemporània convulsionant per algun escenari amb un gaiter tocant la gaita, rock amb filharmòniques, etc, etc. Aquesta collonada del festival del Mil·lenni n'és un bon exemple: sempre s'omple de pseudointel·lectualots que ho aplaudeixen, mitjans pseudoprogres que hi donen cobertura, la Gemma plasta de TV3 dient el que no es pot dir, i vinga, anem engreixant una altra moguda per acontentar els pobres d'esperit àvids de ser vistos i les butxaques de programadors llestos que han detectat aquesta tara d'alguns.
Sóc l'únic del planeta que pensa que això és així?

3 comentaris:

Doc Moriarty ha dit...

Jo crec que hi ha molta gent que s'avorreix, i molta altra que dissimula la seva mediocritat fent veure que barreja coses.

Vironer ha dit...

Avorriment i mediocritat...còctel letal.

Lo Gené ha dit...

Un exemple: el cubata.

Tens un wiski dolent i barat a una ma, a l'altra una ampolla de "Cola" del Lidl. Que pots fer?

Ho barreges.

Seguirà sent una puta merda, però com a mínim podràs agafar una bona turca.