dimarts, 6 de maig de 2008

noalaguerra 2.0: free sahara

Els actors l'han tornat a fer -el ridícul. Han fet un manifest, maleïda paraula buida, instant el govern espanyol a fer alguna puta cosa. Ara resulta que amb el noalaguerrisme no en van tenir prou i s'han proposat assenyalar el poble saharaui perquè vegi frustrats els seus anhels de pau i llibertat per sempre. Bardem i els seus llepaculs, defensors de vés a saber què, l'han emprès ara contra el regne alauita i la seva política repressora i repressiva contra el poble saharauí. Sobta aquest fet, sobretot venint del màxim exponent del ciutadàdelmónisme i del cosmopolitisme. Volen traçar una nova frontera i jo els hi dic... benvinguts al club, faràndula!Faran el mateix amb Ceuta i Melilla, espanyolíssims enclavaments al continent africà? Però, com tot el que fan aquesta gent, tot el que no sigui memoritzar i vomitar textos escrits per altres, serà un fracàs i servira per banalitzar un problema real. I un servidor es pregunta...per què el Sàhara? Per què no Nagorno-karabakh? Abkhacia? La banya d'Àfrica? Catalunya? Demagògies a banda -és cert que no es pot resoldre tot alhora i has de prioritzar-, l'ocurrència de la faràndula d'autoinvestir-se com a salvadors del poble saharauí em sona a gauche caviar amb mala consciència, com les reines de les dictadures monàrquiques que es dediquen als actes humanitaris. Si tenen tant d'èxit com amb el poble iraquià, que es calcin els saharauís.