dimarts, 27 de maig de 2008

Planeta trampós

No penso llegir l'últim llibre del Zafón. No tinc res contra aquest escriptor i no sóc un d'aquests fantasmes que només afirma llegir assaig hongarès, poesia àrab, o autors que surten al Silenci? -que no coneix la seva mare ni, encara menys, els modernillos desvergonyits que diuen haver-los llegit-.
No penso llegir l'últim llibre del Zafón perquè la seva editorial s'ha cagat diarreicament damunt la meva llengua, i la meva única resposta com a consumidor lliure és no consumir aquest producte. Per què surt l'edició en català un mes després de l'edició castellana? M'he de creure que el retard de la traducció és degut als terminis tan apretats, tenint en compte que la gestació de l'obra és d'uns 7 anys? M'he de creure que no hi ha una intencionalitat clara, tenint en compte els mitjans il·limitats que tenen aquesta gent?
La meva decisió no és la correcta, segur. Algú em pot dir que ens hauriem de llançar a comprar-lo, deu unitats del llibre par cap , i demostrar que se n'han venut 15 vegades més que de l'edició en castellà. Potser sí, però és que no vull que ni un duro més de la meva butxaca vagi a parar a les butxaques d'aquests capitosts que desprecien de mala manera el català i fan trampes barroeres i desprecien alegrement els lectors en català. Perquè, no ens enganyem, aquest no és un llibre qualsevol; és un llibre llargament esperat per desenes de milers de lectors, allò que es diu una bomba editorial. Moltíssima gent, n'estic segur, ja l'ha llegit en castellà perquè l'esperava amb tanta il·lusió que no ha tingut la paciència d'esperar l'edició en el subdialecte castellà anomenat català. I els números parlaran per sí mateixos, n'estic convençut.
I, mentrestant, els mitjans públics de la CCRTV vinga a fer propaganda, també els mitjans privats de Catalunya, li fem un San Jorge a mida, etc, etc. I ara, quan surti l'edició en català, vinga a xupar pantalla, com si fos la novetat de l'any. I les institucions seguiran subvencionant i engreixant aquests monstres editorials que temen -perquè els tenen agafats pels collons o pels conys- i veneren -perquè són acrítics, dèbils i mesells- alhora. Som així, un país que es deixa trepitjar i després agraeix la disculpa, un país maltractat que no reconeix el seu agressor, i molt menys el denuncia. Un país sense orgull amb una indústria cultural que pateix d'autoodi i d'una espanyolitis severa, amb alguna honrosa excepció.
Amb mi no hi compteu.

2 comentaris:

Doc Moriarty ha dit...

Jo em crec el tema de la traducció. Zafón va donar molt poc temps a l'editorial a l'entregar l'original en castellà just per a Sant Jordi. És impossible endegar una traducció, editar-la i distribuir-la en tan poc temps.

Tot i així, encara trigaré a llegir-lo, perquè ara per ara em fa certa mandra tot l'aparell mediàtic.

Si vol una excel·lent novel·la en català, no ho dubti, és de confiança.

Vironer ha dit...

Si m'ho arribés a creure, seria com la meva creença en el misteri de l'esperit sant, un dogma de fe. Val a dir que sóc essencialment descregut. ¿Per què em penso que això, a la inversa, no hagués passat?
Gràcies per la recomanació literària!