divendres, 27 de juny de 2008

Decret de Nova Planta 2.0

No aprofundiré sobre la moguda instigada per quatre ignorants i mentiders patològics que diuen acudits i tenen paranoies sobre l'estat de la llengua castellana als territoris ocupats com és el meu, Catalunya -per veure problemes del castellà a Catalunya s'ha de ser un autèntic mentider. Però, a part d'aquests quatre arreplegats oportunistes, una legió de particulars -res a dir-hi-, reputats professionals, entitats, partits, societats i empreses s'hi estan sumant. Ara he sentit que Tele 5 també s'hi afegeix i anima la gent a seguir el seu exemple. Agraeixo per endavant la seva transparència i sinceritat per fer-ho públic sense embuts. Jo l'únic que puc fer és prendre nota i actuar conseqüentment, per dignitat.
A totes aquestes persones físiques i jurídiques signants d'aquesta mena d'escrit nostàlgic del decret de Nova Planta, els dic adéu, i fins mai.

5 comentaris:

Josep Barberà ha dit...

Aquestos colonialistes de pacotilla, inframentals profunds, profetes de l'universalisme que ara treuen aquest manifest per a anorrear unes cultures ja aixafades des de fa anya, són els mateixos que diuen que les consultes populars divideixen la societat; però ahi demostren què és el que els fa por. els fa por la democràcia, ells nascuts dintre d'una nació dominadora -o afiliats a ella per auto-odi- només creuen en la raó de la força i aixó, almenys, és una victoria moral per nosaltres.

Salutacions

Josep Barberà ha dit...

Permeteu-me afegir que crec que perdran, que nosaltres tenim la raó de la moral i la veritat del nostre costat.

Salutacions!

Vironer ha dit...

Certament Josep, a aquesta gent conceptes com "raó" o "democràcia" els venen grans. Els hi escau més "ignorància" i "despotisme".
Estic d'acord amb tu: guanyarem!

Shosholoza ha dit...

una llista obtinguda, a més a més, tal i com comenten alguns dels seus components, d'una forma més que discutible.

Alquimista ha dit...

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

1898 - Joan MARAGALL