divendres, 1 d’agost de 2008

L'olimpisme és una merda

Com que parlar de l'estiu dels borbons -quan no és estiu, per a aquests- i els seus llepaculs aduladors nàutics està molt gastat, faré alguns comentaris gratuïts sobre les olimpíades i conceptes relacionats com l' esperit olímpic o la família olímpica. L'esperit olímpic i la família olímpica són dues putes-merdes-de-conceptes, només superats pel concepte genèric "olimpisme". Un tinglado perpetrat per quatre aristòcrates, bonvivants i algun falangista que configuren un quadre absolutament contradictori amb els valors que afirmen promoure com l'esforç, l'esperit de superació, etcètera. Aquesta gent criada en bressols daurats perquè els va fotre una lleterada amb pedigrí, que no s'ha hagut d'esforçar el més mínim mai de la vida, i organitzen un circ cada quatre anys per distreure la plebs i fotre's més galons d'un suposat prestigi que només li reconeixen els seus i els ignorants del ramat. Ja s'ho fotran!

4 comentaris:

Doc Moriarty ha dit...

Però els jocs olímpics són entretinguts, almenys.

Josep Barberà ha dit...

Sense oblidar que quan una dictadura els organitza, passen a ser "el millors jocs de la història"; ni drets humans, ni lliberats, ni polles varies: "Panem et circensis"

No avancem...

Salutacions!

Vironer ha dit...

Jo crec, doc, que si contextualitzem arribem a la conclusió que qualsevol cosa diferent durant el tedi vacacional canicular és entretinguda. No puc negar que a mi també m'entreten veure el Bolt en acció, però en general si et fotéssin els jocs el més de novembre passaries olímpicament.
Josep, hola de nou. Totalment d'acord, això dels millors jocs de la història és una absurditat que es repeteix invariablement cada 4 anys. Un altre concepte merdós buit de contingut.

Anònim ha dit...

els meus millors jocs de la historia han estat jugant al carrer amb pantalons curts i amb els genolls pelats.