diumenge, 7 de setembre de 2008

Doctor, el maridatge m'estressa

Només hi ha una cosa pitjor que la música llatina i el món de la faràndula teatral: l'esnobisme del món del vi i tota la subcultura que hi té relació, com la collonada del maridatge -la versió culinària del festival del mil·lenni. El món és ple de farsants entesos en vi, sofistes que diuen hectòmetres cúbics de mentides sobre el vi. Aquesta és l'autèntica xacra del segle XXI, una pandèmia que afecta polls ressucitats i nous rics, aquells analfabets que consumeixen la cultura als restaurants, aquells que tenen un refrigerador específic pels vins i ni un llibre als prestatges. La Vanguardia és -només- una de les eines que utilitzen aquests pèrfids éssers per propagar el seu dogma de fe, el seu gran engany. En la seva edició del divendres, la quintacolumna periodística per excel·lència va perpetrar un escrit arran d'una entrevista a una tal M.F. L'escrit, que si l'hagués llegit fora de context hauria cregut que anava adreçat a la secció de "preguntes al psiquiatre", reproduïa unes declaracions de la M.F que deien: "evitar el estrés que produce el que te guste el vino blanco y no te atrevas a combinarlo con carne, o el que te guste el tinto y no te atrevas a tomarlo con pescado. En la mesa hay que atrevirse a jugar y a romper con las reglas clásicas (...)".
M.F.: de què collons em parles?

3 comentaris:

Reu ha dit...

i un dia arribarà en què tot l'esnobisme vessat cap al món del vi serà redirigit cap a qualsevol altre beuratge, faci'm malpensar cap a la cervesa, i serà aleshores quan em començaré a DECANTAR pel vi...

Vironer ha dit...

la cervesa noooo!

Pissarra Negra ha dit...

Aquesta M.F. m'ha lliurat d'un possible trauma psiquiàtric, quan en un restaurant amb colla demanes vi negre (de la casa, és clar)i tothom et mira dient "sí, però i pel peeeix?". Ara resulta que porto anys "atrevint-me a trencar les normes" i no ho sabia. I és que sempre s'aprenen coses, tu.

Té raó, això del "maridatge" i aquestes tonteries, només ha fet que crear una subcultura que té com a fanzine principal el suplement dominical de la Vanguardia, només equiparable amb la cultura perroflauta de barrejar don simon amb cocacola marca Dia.