dimecres, 1 d’octubre de 2008

expressió odiosa + recessió = justícia?

Jugar a la borsa és una expressió ingènua, recurrent i, el que és pitjor, correcta (DIEC2). Hi ha gent que juga –jugava- a la borsa com si jugués a fet a amagar, al monopoly, al teto o, encara millor –o no-, a metges i infermeres. Una expressió aparentment innòcua i de happypeoplemenjaflors alimentada per paràsits xupacapitals de les entitats financeres que han enganyat a tort i a dret, pseudooracles borsaris de pa sucat que es feien passar per entesos en la matèria. Com diu en S i M, economista tan criticat pels tocabongos, els economistes no tenen el do de predir el futur. Si algú afirma que pot, desconfieu. Menteix com els ensuma-vins o els programadors culturals i/o artístics. La borsa és un monstre sense cap que funciona al marge de qualsevol regla lògica i és inintel•ligible per a la gran majoria de petits i mitjans inversors, sempre mal assessorats. Però hi ha la gran frase que defineix i reconforta els perdedors, “de tot se n’aprèn”, i espero que aprenguin que no hi ha duros a quatre peles. Després de tot això, alguns, segurament pocs, s’hauran tret la bena dels ulls i reconeixeran Matrix. La resta, els que volen viure en l’engany, tindran el que es mereixen: justícia.

3 comentaris:

Josep ha dit...

Ben dit mestre!

Per cert, vol invertir vostè els seus estalvis en un negoci de gran futur? Doncs sí, la glumcida és un producte ideal per a inversors com vostè!

Vironer ha dit...

És vostè, Josep, un oracle financer?

Josep ha dit...

Doncs sí.
Jo assessore a la Professora Rossanna quan té dubtes econòmics i hormonals.