dimarts, 16 de desembre de 2008

Somriures imbècils

Per què l'adjectiu turgent s'ha de pronunciar d'una determinada manera i sempre va lligat al mateix substantiu plural? Aprofundir sobre això em plauria, però parlaré d'una altra cosa: el somriure dels imbècils davant els qui tallen el bacallà o ho fan veure. Poca gent es pregunta per què quan algun il·lustre campetxanu diu una subnormalada la gent somriu o, directament, riu; per què quan un entrenador o un jugador de futbol diu una imbecil·lada de l'alçada d'un campanar pretesament graciosa i es perceben els somriures dels "periodistes" que estan a la sala de premsa; per què quan entrevisten alguna autoritat reputada que dóna mostres d'una gran proximitat i empatia observem com la nostra boca perfila un rictus de somriure estúpid. Per què passa tot això? Doncs no en tinc ni la més remota idea, però si algú ho sap que m'ho digui.

2 comentaris:

Àlex ha dit...

Suposo que perquè escopir-li a la cara està mal vist i a més s'ha de tenir punteria...
Ja s'ha vist que tirar sabates dóna molt de joc, però després t'acusen de copiar...
Millor somriure, et posa en menys compromisos. A més, sempre pots dir que t'has recordat d'aquell moment tan dolç quan la teva néta va trencar la col·lecció de nines de Lladró de la seva mare.

Josep ha dit...

Què és "una autoritat reputada"? Una d'eixes que esmentem sempre amb la paruala "puta"?

La puta de la Pagans, la puta de la Barberà, la puta de la Tura...