dilluns, 31 de març de 2008

Inútils i futbol i 1 pesat

El món del futbol es regeix per unes normes que no tenen equivalent en cap altra professió, excepte, en alguns casos, en la política i la gestió pública: situar gent inútil en llocs de responsabilitat sense experiència. No tens experiència? No saps on caure mort? Ets un zero a l'esquerra? Si la resposta a tot això és que sí, pots tenir un lloc en alguna banqueta o llotja de primera divisió o federació. Heus ací alguns exemples: Pedrag "llefiscós" Mijatovic, Charly "hiperactiu" Rexach, Miguel "cementos porland" Chendo, Ronald "la cintura" Koeman, Julen "desmai" Lopetegi, Jose Mari "lapassoenrere" Bakero, Txiki "flor al cul" Begiristain, Hrsito "embaucadorov" Stòichkov, Hugo "saltapic" Sánchez.
No ve al cas, però el Jorge "Montaigne" Lorenzo és el tio més insuportable de la puta capa de la terra. Apa, ja m'he quedat tranquil. Quin plom de ninyato!

diumenge, 30 de març de 2008

Coses que fan ràbia

Coses que em va tocar patir en un restaurantot-merendero:

  1. Les interaccions entre taules en els restaurantots o baretos. Quan a una puta taula brinden, alguna colla de subnormals d'una altra taula també ho fa dirigint-s'hi.
  2. Quan a una puta taula canten el patriòtic "cumpleaños feliz", immediatament també ho canten altres taules creant-se un clima superenrotllat que em fa vomitar. Si algú d'una taula s'aixeca per anar a felicitar a l'homenatjat de l'altra taula -SEMPRE és un quillo bavós que va a una taula de quilles- n'hi ha per lapidar-lo.
  3. Els imbècils que als restaurantots o baretos fan aquella imbecilada també tant del país del "Camarero, camarero, una de... Una de qué?..." A sobre es pensen que fan puta gràcia.
  4. La gent que crida i els que diuen coses ben altes pensant-se que interessen a algú o que són molt gracioses.

divendres, 28 de març de 2008

Varis Barça


Llegeixo al diari esportiu de referència, El 9 Esportiu, vàries coses inquietants i/o indignants:

  1. Roberto de Assís amenaça d’utilitzar l’article 17: mira, no en tinc ni puta idea de què diu el susdit article, però si vol dir que al teu germà li fotran una patada al cul, més que una amenaça, és una benedicció. Ah, per cert, Roberto, fots una fila tremebunda.
  2. Motta: “L’estan matant” (a Ronaldinho). Motta, tu si que ets un matat!
  3. Rexach presenta la seva autobiografia “Rexach, ara parlo jo”. Rexach, he tingut la sort, per edat, de no veure’t jugar. Diuen que eres bo, però un dropo de nassos i un autèntic fantasma. Però jo t’admiro, t’admiro perquè a part dels anys que vas fer veure que jugaves, has estat vivint del Barça durant les tres dècades següents com un campió. Has passejat per països fent-te passar per caçatalents i em sembla que el Dragan Ciric és la teva obra mestra; has fet veure que eres segon entrenador; t’han arribat a fotre d’entrenador del primer equip amb un balanç terrible; has entrenat altres equips de països forans que ara et neguen el visat; has estat assessor, etc, etc. Qui es pot permetre el luxe d’estar dècades en nòmina d’una organització sense aportar res? Jo ho responc, només el putu rei: Carles Rexach. T’admiro Charly!

dijous, 27 de març de 2008

Dia del teatre?

Resulta que algun il·luminat va decidir embrutar un bell dia de primavera, el dia d'avui, perpetrant l'invent del dia del teatre. Sóc conscient que tots els dies de l'any tenen alguna merda de motiu que no treu cap a res i que és una collonada colossal per omplir diariots, tertuliotes i nodots, però... el dia del teatre? He de suportar, ni que sigui un dia, veure el faranduler de torn amb ínfules d'intel·lectualitat llegint un manifestot dolent -perquè se'l deuen escriure ells- reclamant ves a saber què? On és el defensor de l'espectador que no em protegeix del Toni Albà-reivindicatiu mentre dino? On és el psiquiatre de guàrdia que no em guareix dels mals esperits del senyorets-gauche-caviar-no-a-la-guerra? Ho he de dir perquè em cou: per què una colla de farsants que té la virtut de memoritzar i vomitar textos com lloros parlen com si fossin la puta reencarnació del Michel de Montaigne?

dilluns, 17 de març de 2008

No, collons, que no me'n vaig de vacances!

És que sempre he d'acabar així de groller tu, avui en dia si no fots el camp quan tens a partir de tres hores lliures ets una cosa rara, un pobre ésser. El nouriquisme, que afecta cada vegada més gent, arriba a l'extrem ridícul de demanar explicacions del per què decideixes quedar-te a casa: és per la feina? tens alguna celebració familiar? no quedaven vols? què et passa? Mireu, el que passa és que és possible que algú decideixi no fer el que fa la immensa majoria de gent, no fer cues, no anar a llocs massificats, etc. Tampoc he de fugir de res, afortunadament la vida a casa meva i a la meva ciutat no és pitjor que un cap de setmana a la carretera o fent cua en algun restaurant-xiringuito, no tinc cap necessitat de marxar quan només tinc 3 o 4 dies de festa; ah, i no he de demostrar res a ningú.

dissabte, 15 de març de 2008

Expressions odioses (I): Filosofar

De tant en tant, amb massa freqüència, sento algú que diu l'expressió... hem estat filosofant, o vaig filosofar, o similars. Tota la vida se m'ha remogut l'estómac quan he sentit això, filosofar, filosofar, filosofar. A veure si queda clar: per començar, filosofen els filòsofs! En segon lloc, què vol dir? Tenir converses pseudoprofundes amb pseudointel·lectualots de merda? He assistit, alguna vegada, a alguna trobada que després algú ha titllat de filosofada; per tant, he pogut analitzar què és filosofar per alguns dels que van compartir temps i espai amb mi. Doncs bé, per ells, filosofar, és perpetrar comentaris de vergonya aliena sobre temes aparentment profunds. Jo sóc conscient de les meves limitacions i no filosofo, opino modestament sobre algunes qüestions, conscient que sovint desbarro. No m'intento posar al nivell de grans persones que han fet del pensar sobre grans qüestions (o no) la seva professió pel bé i gaudi de la humanitat. Sovint em ve la imatge d'algú, amb aquell mocadorot palestí, agafant una tassa de te amb les dues mans i no per la nansa, assegut a la cadira amb les cames creuades sota el cul (encara que admet altres variants nocives per l'esquena), assentint amb el cap les parides d'algun interlocutor, fent glopets, dient parides sobre l'amor o sobre qualsevol cosa que el supera intel·lectualment... Segur que després van als cinemes Verdi i a algun Libanès a sopar i el dia 9 debien votar eco-pijo-guai. Ja maduraran.

divendres, 14 de març de 2008

Silenci? Tant de bo...

Sempre m'han fet ràbia els modernos. De vegades, fent anar el comandament, topo accidentalment amp el programet "silenci" i, una de dos, o sóc imbècil, o sóc un reaccionari, perquè no entenc res. Llegeixo, però no en tinc ni puta idea dels autors que hi apareixen o que memoritzen els entrevistats per fotre's una pseudomedalla guai. Amb la música passa el mateix, d'on coi surten aquests grups? Els coneix la seva mare? Se'ls inventen? Al Flaixbac no els he escoltat, us ho asseguro. Llavors em surten tots els convidats que coneixen fotògrafs super-mega-guais, dissenyadors alternatius, grafiteros súper cool i un colló més de coses inútils. Sovint porten coses al bolso o a la mariconera que són de vergonya aliena. És normal això? Es veu de tres hores lluny que els convidats van alliçonats. Si m'hi convidessin hauria de fer recerca per fer veure que sóc un d'ells i memoritzar coses inútils per ser un més del ramat aborregat de modernos. Coneixeria i detectaria cool hunters, recitaria de memòria els artistes convidats del FIB, FUB, Sónar, sabria les tendències per la tardor del 2014, coneixeria fotògrafs més enllà del que em fa les fotos pels carnet, em fotria unes ulleres de merda i un serrell llepat que em tapés el front, un polo tres talles petit dels anys seixanta, etc... És a dir, seria el que es proposen combatre, seria un més del ramat.

Secció filològica: renecs i blasfèmies (I)

Em cago en la puta mare que et va cagar!
Ser un tifa.
Donar farratge al conill.
Entrar per la banda de ponent.

dijous, 13 de març de 2008

Coses idiotes de futbolistes

Sovint em pregunto si per ser futbolista professional s'ha de ser d'una determinada i estúpida manera. Em pregunto:
  • Per què es queixen iradament quan els xiulen un fora de joc tot i no arribar a la pilota ni amb un Fórmula Hamilton?
  • Per què es queixen quan xuten de forma vergonyosa o fallen estrepitosament una jugada, que prèviament havia estat anulada però que ells no se n'havien adonat? És que haurien xutat millor?
  • Per què quan fallen un penal o xuten una falta a cinquena graderia miren la gespa per si hi ha un forat?
  • Per què parlen amb els arbitres si aquests mai no canvien la decisió? Per què no els afusella l'entrenador quan els expulsen per parlar massa?
  • Quan acaba el partit, per què collons es queixen de l'arbitratge a l'arbitre? Què aspiren a aconseguir? Algú ha aconseguit mai alguna cosa després del partit?
  • Per què somriuen quan els expulsen?
  • Per què fan unes rodes de premsa patètiques? Per què hi ha rodes de premsa?
  • Per què no diuen res interessant?

dimecres, 12 de març de 2008

Nous pecats?

Llegeixo garratibat que algun ociós -per ser tou- del Vaticà vol elevar a la sagrada categoria de pecat algunes coses com... investigar, ser lliure, ser ric, etc. Ah, i que hem perdut el sentiment de culpa i que no ens confessem. En general aquesta gent em parlen en suahili, no sé de què collons em parlen.

Ja que tothom pot dir el que li roti, barra lliure, jo proposo nous i sensats pecats:

  1. Anar vestit amb sotana si és que no es té una severa inflamació de testicles.
  2. Il Divo.
  3. Veure un conegut o amic o pare amb la Gisele Bundchen i no desitjar posseir-la bavejant com un gos del Pavlov.
  4. No manipular cèl·lules mare, filla, etc.
  5. Lord of the Dance
  6. Anar al Vaticà i no blasfemar.

Catalunya optimista? Catalunya sociata!

Dels resultats de les eleccions espanyoles em venen al cap un parell o més de coses:
  1. Que aquella parida de ... "els electors no s'equivoquen mai", com volent dir que qui treu la majoria és perquè és el millor i punt, és una burrada de l'alçada d'un campanar. La gent no només s'equivoca, sinó que de vegades sembla imbècil. Ho dic per la inutilitat del vot útil, acrític, ignorant i predemocràtic. Visc en un país on la cultura democràtica només es veu en llibres de teoria política anglosaxona. Nota: mireu els resultats sociates a la ruta del bacallà del caos de la RENFE: milloren arreu. Sabeu què us dic amics d'aquestes contrades? Que us ho mereixeu!
  2. Els independentistes som caïnites i, també, imbècils. Recolzem pseudopartits minoritaris, ens fotem punyalades, demanem l'abstenció, alguns voten sociata, alguns voten unionista, i pocs voten l'únic partit seriós que ens pot portar a la llibertat, errors estratègics i d'ego a banda: ERC.
  3. CiU és, després dels sociates, el que més s'assembla a una secta, on la massa venera acríticament els líders i van a votar amb els ulls en blanc i els braços formant un angle de noranta graus amb el cos. ERC, preneu-ne nota!
  4. Després de la patacada sense pal·liatius de l'independentisme, l'únic que em reconforta és veure els ecopijos-happy-flower-no-a-la-guerra fent el ridícul en directe. Si sapigués fotre un link aquí mateix del youtube amb les imatges d'en Saura i l'Herrera lel posaria ara mateix. Aquesta gent són un frau, treuen més vots a Pedralbes que a Sant Adrià! Aneu a fumar gespa!