divendres, 30 de maig de 2008

Carta a Mitrofan

Estimat Mitrofan,
siguis on siguis, amic de la Volgoda, vilment assassinat amb traïdoria i embriaguesa induïda, espero que puguis llegir aquesta carta. Abans no t'emprenyis veient la foto que t'envio, deixa'm que t'ho expliqui. Sí, Mitrofan, és ell, és el darrer personatge que van veure els teus ulls (segurament, per desgràcia teva, el devies veure per duplicat per culpa del vodka amb mel que et van donar). Que no et confongui la fotografia; no es tracta ni del quart pas del Chiki Chiki, el robocop, ni el moment del tret de sortida d'una cursa: es tracta de l'instant precís en què el personatge es fotia de cap en un acte ple d'aduladors i vassalls. Però no pateixis, ja sé que no vols mal a ningú, tu no ets així. Sàpigues que avui ja tallava cintes a alguna banda del seu reialme i no ha passat res greu.
Bé, jove amic plantígrad, salut i república!
Vironer

dimarts, 27 de maig de 2008

Planeta trampós

No penso llegir l'últim llibre del Zafón. No tinc res contra aquest escriptor i no sóc un d'aquests fantasmes que només afirma llegir assaig hongarès, poesia àrab, o autors que surten al Silenci? -que no coneix la seva mare ni, encara menys, els modernillos desvergonyits que diuen haver-los llegit-.
No penso llegir l'últim llibre del Zafón perquè la seva editorial s'ha cagat diarreicament damunt la meva llengua, i la meva única resposta com a consumidor lliure és no consumir aquest producte. Per què surt l'edició en català un mes després de l'edició castellana? M'he de creure que el retard de la traducció és degut als terminis tan apretats, tenint en compte que la gestació de l'obra és d'uns 7 anys? M'he de creure que no hi ha una intencionalitat clara, tenint en compte els mitjans il·limitats que tenen aquesta gent?
La meva decisió no és la correcta, segur. Algú em pot dir que ens hauriem de llançar a comprar-lo, deu unitats del llibre par cap , i demostrar que se n'han venut 15 vegades més que de l'edició en castellà. Potser sí, però és que no vull que ni un duro més de la meva butxaca vagi a parar a les butxaques d'aquests capitosts que desprecien de mala manera el català i fan trampes barroeres i desprecien alegrement els lectors en català. Perquè, no ens enganyem, aquest no és un llibre qualsevol; és un llibre llargament esperat per desenes de milers de lectors, allò que es diu una bomba editorial. Moltíssima gent, n'estic segur, ja l'ha llegit en castellà perquè l'esperava amb tanta il·lusió que no ha tingut la paciència d'esperar l'edició en el subdialecte castellà anomenat català. I els números parlaran per sí mateixos, n'estic convençut.
I, mentrestant, els mitjans públics de la CCRTV vinga a fer propaganda, també els mitjans privats de Catalunya, li fem un San Jorge a mida, etc, etc. I ara, quan surti l'edició en català, vinga a xupar pantalla, com si fos la novetat de l'any. I les institucions seguiran subvencionant i engreixant aquests monstres editorials que temen -perquè els tenen agafats pels collons o pels conys- i veneren -perquè són acrítics, dèbils i mesells- alhora. Som així, un país que es deixa trepitjar i després agraeix la disculpa, un país maltractat que no reconeix el seu agressor, i molt menys el denuncia. Un país sense orgull amb una indústria cultural que pateix d'autoodi i d'una espanyolitis severa, amb alguna honrosa excepció.
Amb mi no hi compteu.

dilluns, 26 de maig de 2008

F1 orgàsmica: jo també la vull veure

Ahir vaig veure la Fórmula 1.
Sempre he defensat que, facis el que facis, hi has de posar bona voluntat i bona predisposició. Està molt bé que algú, posem per exemple algú que es dedica a retransmetre la puta F1, ho faci amb passió. Ara bé, ahir, d'allò que veien els meus ulls a allò que sentien les meves orelles hi havia una distància abismal, la qual cosa em va fer pensar: estem veient el mateix en Francesc Latorre i un servidor? Hi ha alguna versió de Fórmula X simultània que no sintonitzo i que interferia el so de la tediosa cursa que estava veient? Alguna cosa m'amagueu, ara sé per què el mític Rosés va plegar cremat com una estufa. Ja n'hi ha prou, vull la veritat! Amb la TDT ho sintonitzaria?

divendres, 23 de maig de 2008

Pregunta típica de merda

(ets un/a esportista i has superat una malaltia més o menys greu)
Periodista: aquest ha estat el partit més difícil de la teva vida?
Resposta si els esportistes fossin sincers i/o no fossin estúpids: a tu què et sembla, fill de puta?

Fusió: una puta merda cosmopolita

M'explico: hi ha una moda d'aquestes supermegaguai cosmopolita xava que consisteix a fer barreges tremendes fent-ho passar eufemísticament per fusió d'estils, mestisatge, i vés a saber quantes imbecil·litats més. Flamenc amb pianistes, òpera amb flamenc, un freak de dansa contemporània convulsionant per algun escenari amb un gaiter tocant la gaita, rock amb filharmòniques, etc, etc. Aquesta collonada del festival del Mil·lenni n'és un bon exemple: sempre s'omple de pseudointel·lectualots que ho aplaudeixen, mitjans pseudoprogres que hi donen cobertura, la Gemma plasta de TV3 dient el que no es pot dir, i vinga, anem engreixant una altra moguda per acontentar els pobres d'esperit àvids de ser vistos i les butxaques de programadors llestos que han detectat aquesta tara d'alguns.
Sóc l'únic del planeta que pensa que això és així?

dimarts, 6 de maig de 2008

noalaguerra 2.0: free sahara

Els actors l'han tornat a fer -el ridícul. Han fet un manifest, maleïda paraula buida, instant el govern espanyol a fer alguna puta cosa. Ara resulta que amb el noalaguerrisme no en van tenir prou i s'han proposat assenyalar el poble saharaui perquè vegi frustrats els seus anhels de pau i llibertat per sempre. Bardem i els seus llepaculs, defensors de vés a saber què, l'han emprès ara contra el regne alauita i la seva política repressora i repressiva contra el poble saharauí. Sobta aquest fet, sobretot venint del màxim exponent del ciutadàdelmónisme i del cosmopolitisme. Volen traçar una nova frontera i jo els hi dic... benvinguts al club, faràndula!Faran el mateix amb Ceuta i Melilla, espanyolíssims enclavaments al continent africà? Però, com tot el que fan aquesta gent, tot el que no sigui memoritzar i vomitar textos escrits per altres, serà un fracàs i servira per banalitzar un problema real. I un servidor es pregunta...per què el Sàhara? Per què no Nagorno-karabakh? Abkhacia? La banya d'Àfrica? Catalunya? Demagògies a banda -és cert que no es pot resoldre tot alhora i has de prioritzar-, l'ocurrència de la faràndula d'autoinvestir-se com a salvadors del poble saharauí em sona a gauche caviar amb mala consciència, com les reines de les dictadures monàrquiques que es dediquen als actes humanitaris. Si tenen tant d'èxit com amb el poble iraquià, que es calcin els saharauís.