divendres, 27 de juny de 2008

Decret de Nova Planta 2.0

No aprofundiré sobre la moguda instigada per quatre ignorants i mentiders patològics que diuen acudits i tenen paranoies sobre l'estat de la llengua castellana als territoris ocupats com és el meu, Catalunya -per veure problemes del castellà a Catalunya s'ha de ser un autèntic mentider. Però, a part d'aquests quatre arreplegats oportunistes, una legió de particulars -res a dir-hi-, reputats professionals, entitats, partits, societats i empreses s'hi estan sumant. Ara he sentit que Tele 5 també s'hi afegeix i anima la gent a seguir el seu exemple. Agraeixo per endavant la seva transparència i sinceritat per fer-ho públic sense embuts. Jo l'únic que puc fer és prendre nota i actuar conseqüentment, per dignitat.
A totes aquestes persones físiques i jurídiques signants d'aquesta mena d'escrit nostàlgic del decret de Nova Planta, els dic adéu, i fins mai.

dijous, 26 de juny de 2008

L'ocàs

Allò del nacionalisme ocult, aquell que es dóna per fet per la simple raó de tenir l'empara d'un Estat i, per tant, no té necessitat de mostrar-se excessivament, és història. El nacionalisme espanyol campa amb més trempera que mai perquè, als fatxes de tota la vida, s'hi han unit amplis sectors que fins fa poc encara estaven acomplexats pels no tan llunyans excessos nacionalfeixistes. Transcorreguts més de trenta anys de la farsa de la transició, la desmemòria ja és un fet i allò de la semblança entre els espanyols de dretes i d'esquerres és més ver que mai. Un fet aïllat com una competició esportiva en pot ser el detonant, però ja hi havia indicis que la cosa anava per aquí. Ara, a més del nacionalisme desacomplexat dels nostàlgics, hi ha un nacionalisme espanyol amb tints més progres, més populars, més moderns, però que en essència és el mateix; uns i altres beuen de les mateixes fonts imperials. La voracitat uniformitzadora i homogeneïtzadora d'aquesta gent i dels mitjans que controlen comença a ser asfixiant pels qui, com jo mateix, ens sentim una altra cosa. Per fortuna de l'inefable garant de les essències espanyoles als mitjans públics de la reserva catalana, el furibund talibà dels mitjans Ferran, fins i tot "la nostra" i les nostres ràdios públiques i privades propaguen la bonanova amb fruïció i sense escatimar en mitjans. Si a això hi sumem que hi ha una campanya nacional -espanyola, s'entén- que denuncia la dictadura de la llengua catalana als Països Catalans; que hi ha la possibilitat que quatre jutges es passin pel folre i manilles la merda d'Estatut que va referendar el poble de Catalunya; que perdem competitivitat i possibilitats d'afrontar amb garanties la crisi mentre seguim pagant el beure dels demés, etc, etc, etc, sembla que, passats 300 anys, entrem en l'últim estadi de l'ocupació.
PD. Potser demà estic una mica menys deprimit.

divendres, 20 de juny de 2008

Els pilots de la F1 volem un tracte just!

En assemblea al Club Billionaire de Porto Cervo, els pilots de la Fórmula 1 hem decidit anar a la vaga si se'ns continua maltractant d'aquesta manera tan ignominiosa. La nostra lluita, que també és la de tots els assalariats, la de tots els treballadors/es, vol impedir que un reduït nombre de capitosts capitalistes s'emportin els beneficis del nostre treball sense redistribuir-lo.
L'assemblea de pilots també ha definit les accions dels piquets; es constituiran quatre grups de 6 pilots i 8 hostesses, que s'ubicaran en punts estratègics de Montecarlo, Cannes, Sardenya i Els Hamptons. Per al correcte funcionament de les accions s'habilitarà una partida extraordinària del fons de solidaritat "F1 against poverty" per a la instal·lació de haimes. Volem agrair per endavant la comprensió i el suport material de patrocinadors com Tag Heuer, Dom Pérignon, LVMH i Harrods.
Conscients que aquesta lluita concerneix a milions de treballadors arreu del món, els mantindrem informats puntualment.

dijous, 19 de juny de 2008

ONU en caiguda lliure

Avui -i demà, i l'altre, i els segles que vénen- és notícia que l'ONU guardonarà en Saura per, segons ells, fomentar la participació ciutadana en política.
Si tenim en compte que, des de la creació de la prescindible Conselleria de Participació Ciutadana , la participació ciutadana en política no ha fet més que baixar, elecció rere elecció, que el bus de l'Estatut va ser un fracàs estrepitós -d'això en dieu mecanisme innovador gent de l'onu?-, etc, etc, etc, com collons és possible que se'l guardoni? Tan malament està la participació ciutadana al món que guardonen en Saura i els seus fracassos?
El descrèdit de la política, avui dia, és un fet objectivable i el fracàs del procés estatutari també. No veure-ho és tenir un pa de quilo a l'ull. Si avui dia triomfa alguna forma de participació no és la que emana de les institucions, és una altra.
El que em meravella és que algú de la Conselleria de Participació, la feina del qual és cercar possibles premis internacionals als quals optar, va veure la convocatòria i va enviar un dossier de política ficció, un relat fantàstic, dient bla, bla, bla i algun il·luminat de l'ONU s'ho ha empassat sense contrastar la informació. I apa, habemus premi, foto, i shoping per la cinquena avinguda.
Per dignitat, en Saura hauria d'acomiadar el/la responsable de fer-li fer el ridícul a NY i rebutjar educadament la distinció, però això seria tan insòlit com que en Duran i Lleida rebutgés fer-se una foto amb qualsevol persona o cosa.
Tot plegat, una autèntica vergonya.

dimecres, 18 de juny de 2008

Retiro lo ditti, amichi italianini


Sovint, la incontinència verbal fa que ens haguem d'empassar coses. A mi, ara ho veig més clar, els italians varons em cauen molt bé, sobretot els que vénen a la costa a divertir-se. I què dir del Berlusconi, un estadista de la talla de Churchill o de Pujol? Ah, i el tracte exquisit que dispensen als romanesos de les urbanitzacions dels afores de Roma, la gestió dels residus per part de les oenagés, etcètera.
A l'altra banda se situa España -a la foto adjunta s'anomena Sicília- i la seva fúria que avui, més que rugir, miola. Posats a triar:
Carabinieri o Guàrdia Civil? Carabinieri
Gladiador o torero? Gladiador
Espagueti o cocido? Espagueti
Chianti o Rioja? Chianti
Vaticà o Torreciudad? Vaticà
Raffaela Carrá o Laura Valenzuela? Raffaela Carrá
Jaimito o Paco Martinez Soria? Jaimito!
Rossi o Montaigne Lorenzo? Rossi
Roja o Azzurra? Azzurra

dimarts, 17 de juny de 2008

Barcelona ho torna a fer: òpera a la platja

(sense comentaris)

"aquí reciclem" és rebuig

Tractant-se, la de medi ambient, d'una conselleria ecohappyflower, ha fet un anunci molt guai del paraguai que es titola "aquí reciclem". Ara hi ha noves versions amb videos estil "lola coca cola", amb nenes repelents Harriets Putters que fan màgia, etcètera, però l'original és d'una parella amb molta iniciativa ;·) que és superrecicladora perquè vol un món supermillor; i tot això ho fan en un piset molt cucu, amb armaris especifics pels mocadors palestins, els tes i els bongos molt ben integrats, i amb catifes orientals per fer ioga. Tot plegat, amanit amb una musiqueta de Casio molt guai i una lletra que fa nanananananananananana. Ara sí, que seré un reciclador de debò. De debò. Estic superconscienciat.

dilluns, 16 de juny de 2008

Secció filològica: renecs i blasfèmies II

Entrar per la rebotiga (o per la banda de ponent).
Empeltat de conill.
Hippy.
Lamps les ferissen e les cremassen!
Isona! (aquest és meu. Equival, també, a filla de Teresa de Ventdelplà).
Passaràs un dolent quart d'hora!

dijous, 12 de juny de 2008

Els "convers" no volen l'autodeterminació; la nit i el dia els confon

Lo dels "convers" comença a ser greu. Tenen un problema d'identitat que requereix un tractament professional de divan urgent. Llegeixo astorat que els convergents situen el llindar de l'autodeterminació en el 55% de vots favorables, i el patriota del Mas, més radical encara, en el 66%. O sigui, perquè ens entenguem, que ells mateixos (que s'autoanomenen nacionalistes catalans) atribueixen més pes al NO que al SÍ, malgrat apostar -suposo, encara que no hi fotria la mà al foc- pel sí. D'això se'n diu autoodi, síndrome d'Estocolm o, directament, imbecil·litat.
Si volem ser radicalment democràtics, el referèndum s'aprova (o no) amb la meitat més un vot. I punt!

dimarts, 10 de juny de 2008

Que s'acabi d'una puta vegada


En condicions normals, la profunda indiferència que em produeix la selecció espanyola faria que m'importés una merda el que fessin en una competició X, tant com les seleccions de Burundi o Israel. La normalitat, però, destaca per la seva absència en tot allò que fa referència a la "roja". Per tant, senzillament vull que perdin, i que fotin el camp al més aviat possible. I és que quan més tardin a perdre, més durarà la vergonyosa imatge que arrela en l'ignorant imaginari col·lectiu europeu i mundial sobre l'Estat espanyol, al qual formo part administrativament. No puc restar impassible al fet que em posin en el mateix sac que el Manolo el del bombo, l'Aragonés, els tricornis, les mantellines, faralaes, els toreros, la reialesa, el ronxes Camacho, etc. Aquests referents no existeixen en la meva cultura. No hi tinc res a veure. Sóc una altra cosa.

dilluns, 9 de juny de 2008

La reina Motos torna al niu, d'on no hagués hagut desortit mai


He llegit que, a partir d'avui, la reina Motos i els seus obrers hivernaran al niu durant l'estiu. El "fenomen" Hormiguero em té completament intrigat... perquè desconec com aconsegueixen manipular les dades d'audiència. Deu ser un altre dels seus trucs de merda, però reeixit. Dels retalls de programa que he aconseguit suportar, he configurat una visió general -això és poc científic, però és que jo sóc de lletres bàsiques-. És un programa sense cap ni peus, sense to ni so; no fa puta gràcia; la interacció presentador-ninots-convidats és de vergonya aliena; surten dos tios, l'un dels quals és grenyut, que es parteixen el cul de riure escoltant-se i tampoc fan puta gràcia; el presentador fa una secció de comentaris de nens que no fan puta gràcia -això dels nens és una cortina de fum, és evident que les parides són d'ells mateixos, però volen culpar pobres criatures-; la cançó de comiat participativa fa bastanta ràbia -com el to general del programa-, etc. L'únic que em crida l'atenció és la barba panotxa del Motos.
Com que estareu una mesos al niu, reina i obreres, m'agradaria fotre un tap a la punta del cràter del niu per veure si implosiona amb l'acumulació dels gasos que secreteu. Seria el meu primer experiment en pro de la ciència, o seria en pro de la justícia?


divendres, 6 de juny de 2008

Publicitat de merda+ "embafa't de Barcelona"

Per a què un anunci sigui una merda, n'hi ha prou que sigui doblat per un argentí i amb missatges pseudoprofunds. Hi ha, però, uns anuncis que encara em fan més ràbia, i són els pretensiosos, aquells que, quan els deuen estar preparant, pensen que seran trencadors, que se'n parlarà. M'imagino els creatius -¿¿??- en una taula venent la moto als executius d'una empresa amb propostes de merda, dient que els deixin fer, que ells són els entesos. I els executius, ignorants com el rei de conte que es passejava en pilotes per no creure's idiota, es deixen entabanar. I sí, senyors, jo en parlaré, heu guanyat, però em quedaré tranquil. Sort que no em llegeix ni Déu. La merda d'anunci del refresc de cola per excel·lència és, per mi, un bon exemple d'anunci-puta-merda-pretensiós. Què és aquesta puta merda d'anunci amb nom de folclòrica? Fa tres setmanes que m'he passat a la meccacola, collons!
Canviant de tema: Visc-a-Barcelona. El guaiisme de Barcelona ho contamina tot, fins i tot la publicitat. És horrorós, m'imagino la Mayol i l'Hereu a la sala de visionatge d'anuncis de merda de l'ajuntament i algun publicista amb carnet delectant-se amb la proposta. Estic agafant una aversió a Barcelona... una ciutat que té tots els festivals, que es presenta voluntària a totes les mogudes, que vol ser pionera en tot. Proposo un nou eslògan: EMBAFA'T DE BARCELONA!

dilluns, 2 de juny de 2008

Resposta a la recessió: les Olimpíades, pels bons

Acabo de llegir l'espatarrant rècord mundial dels 100m llisos d'un corredor jamaicà, un tal Bolt. Això m'ha fet pensar, curiosament, en la recessió econòmica que estem patint. Jo mateix, després del rampell de lucidesa, he hagut de replegar-me mentalment per tal de donar coherència a aquesta associació d'idees, i finalment l'he trobada: tenint en compte que les olimpíades dels collons ens deuen costar una fortuna, als contribuents-gilipolles, per què ens hem de gastar calers amb gent que no té ni la més remota possibilitat de no fer el ridícul?
Tenint en compte que, en només 100m, el corredor espanyol arribarà quan sonin els últims acords del reggaehimne jamaicà a l'entrega de medalles, li hem de pagar el viatge a ell, el preparador, i vés a saber quants més? És que és de sentit comú! I com els i les velocistes, els saltadors, els i les de javelina, disc, pes, martell, esgrima, dacatló, nedadors, pim-pom, lluita lliure, aixecament de pes, bàdminton, tir amb arc, etc, etc, etc. La de diners que podríem destinar a altres coses! O és que ens sobren tant que ens podem permetre el luxe de llençar-los?