dissabte, 19 de juliol de 2008

B vs. Bz

Toc toc
MdlE-Que desean las señolitas?
Bz-Digues-li a la vella que surti.
MdlE-La senyola no les puede atendel.
Bz-Eh, tia què passa, no ens ratllis i mou aquest cul!
B-Está bien, María de la Encarnación, ya las atiendo.
B-Tinc l’entrenador de pilates al gimnàs, què voleu?
Bz-Eh tia, sense presses.
B-Marxeu, ja tinc prou servei domèstic.
Bz-Mira vella, a veure si et girarem la cara, puta!
B-Oh, però qui sou, de quina barriada veniu, com heu passat el control de seguretat?
Bz-Mira tia, li hem fet una mamada al segurata.
B-Valga’m Déu i l’àngel bo.
Bz-Mira tia, crec que pots ser la meva mare.
B-Això és impossible, jo tot just vaig per la vintena i estic intacta.
Bz-Calla puta, si en tens més de cinquanta. Serà cabrona la tia. Mira que te la foto eh! Puta...
B-Però, i com podeu arribar a pensar això?
Bz-Et sona un tal...Kent, tia?
B-Què dius?
Bz-Sí tia, ho pilles o no?
(Continuarà)

divendres, 18 de juliol de 2008

Je suis une merde!


A la vida hi ha tres classes de persones, però només em centraré en dues de les tres classes: les que practiquen l'onanisme davant d'un mirall i les que practiquen l'onanisme mirant la persona que practica l'onanisme davant d'un mirall.
Aquesta foto de la família Glucksmann il·lustra el que de ben segur no sabré explicar; és a dir, mostra un ésser que et mira dient...sóc superior, ets un pobre imbècil i fa 40 anys que em folro explicant batalletes pseudofilosoficosociològiques del maig del 68. I al seu costat l'aprenent embadalit, en aquest cas el seu fill, fruit d'una lleterada d'un Déu, observant des de molt amunt, fumant perquè ara vol dir anar a contracorrent.
Em fa falta llegir el seu llibre? Potser sí, però no ho sabré mai, aquest secret romandrà molt endins, a les entranyes del senyor Roca, o potser ja a l'EDAR de Les Fonts...

divendres, 4 de juliol de 2008

El Periódico vs. La Vanguardia -o qui és més mentider-

Ahir dia 3 de juliol els mitjans de manipulació i desinformació anunciaven les dades d'audiència, etc. Aquella befa típica als partits polítics que TOTS guanyen les eleccions és una merda al costat del que fan els mitjans. Només posaré els exemples d'El Periódico i La Vanguardia, extractes literals de les seves notícies d'ahir. No faré més comentaris.
1.El Periódico:
El Periódico arriba als 825.000 lectors.
El diari, el més llegit de Catalunya i tercer d’Espanya, guanya 37.000 lectors diaris entre octubre i maig.
A Catalunya El Periódico manté el lideratge absolut, amb 748.000 lectors, 33.000 més que en les últimes dades de l’EGM, publicades en el primer trimestre de 2008. El segueix La Vanguardia, que perd 15.000 lectors i en manté 670.000.
L’edició a internet es referma com la més llegida de Catalunya, amb 442.000 lectors (període abril-maig 2008). Després hi ha la pàgina web de La Vanguardia, amb 440.000 lectors.
2.La Vanguardia:
La Vanguardia, más líder en el 2008.
El rotativo del Grupo Godó aumenta la distancia respecto a sus competidores.
La Vanguardia se consolida como el diario lider de ventas en Catalunya y aumenta la distancia respecto a su directo competidor, El Periódico, que suma 158.302 ejemplares en el mismo periodo (enero-mayo 2008). De esta manera, el rotativo del grupo Godó vende 48.705 ejemplares más que el diario del Grupo Zeta. Hace un año las cabeceras estaban a 44.052 ejemplares y ahora esa distancia se ha ampliado en 4.653 a favor de La Vanguardia.
La Vanguardia.es consolida su liderazgo como la web más visitada de los diarios de Catalunya y roza ya los tres millones de usuarios únicos al mes.

dimecres, 2 de juliol de 2008

Malson!

He passat una mala setmana vivint un malson en què tot era vermell, però en despertar-me m'he adonat que tenia els ulls oberts sobre els ulls oberts, la qual cosa m'ha induit a pensar que potser no dormia, que no era a matrix, i aquell fotut malson era la puta realitat. En qualsevol cas, la vida continua, i com que el seny em desaconsella encabritar-me amb l'imperi, per allò de les depuracions i les llistes negres, em fotré, per exemple, amb un nou programet sorgit del vàter de l'àrea de nous formats o com collons es digui de TV3 que es porta per títol "somiers" i que va de somnis, com el que em creia que tenia. Què puc dir...bé, somiers és..., explica..., els somnis,.. Què collons! Només he vist la promo de mig minut de quan l'estrenaven, però deu ser una puta merda per:
  1. Perquè no suporto que la gent m'expliqui somnis (ni llibres ni pel·lícules).
  2. Perquè fa tuf de Silenci?
  3. Perquè la noia hieràtica que el presenta intenta fer veu evocadora i seduir la càmera, i tanta pretensió fa ràbia.
  4. Perquè tinc la sensació que deu ser com els gotets de gaspatxo d'aperitiu, que passa ràpid i desaparcebut, però fots rots d'all fins l'endemà (aquyí en forma de malsons).