dijous, 28 d’agost de 2008

Fa mal


D'aquesta notícia que apareix avui dia 28 d'agost a El 9, diari esportiu de referència pels de la reserva tribal, la pregunta és: només dos mesos de baixa?

dimecres, 27 d’agost de 2008

tuning corporal i "carlinos"


Últimament, fruit de l'observació indissimulada que bé m'hauria pogut costar un ull de vellut, he detectat dos grups socials que de vagades es confonen i sovint es retroalimenten: la gent que fa petar la xerrada davant els antres de pírcings i tatuatges (A) i la gent que va pel carrer amb bulldogs o "carlinos" (B). Són la mateixa cosa?
  • 8 de cada 10 noies que A i 7 de cada 10 que B són pneumàtiques.

  • 8 de cada 10 nois que A i B tenen hipertròfia muscular.

  • 8 de cada 10 que A i B entenen el català, però no el parlen.

  • 9 de cada 10 que A i B només té pèls al cap (els altres, el 100% dels calbs que A i B, porten un tatuatge o algun bony de titani al crani).

  • 10 de cada 10 que A i B porten menys roba o la porten més arremangada del que seria "normal" segons l'època de l'any.

  • 6 de cada 10 -m'ha estat difícil de rastrejar- exporten el tuning corporal al vehicle.

  • 1 de cada 10 duia el Sàpiens a la mà i els 9 restants el Bodytuningfitness magazine.

dissabte, 23 d’agost de 2008

Minuts de silenci, reials condolences i d'altres

Vull fer alguns comentaris sobre la mena de protocol que se segueix després de fets luctuosos a l'Estat espanyol, i especialment després d'accidents o atemptats amb un gran nombre de víctimes.
  1. Mitjans de comunicació -o manipulació o desinformació-: un paper vomitiu i execrable. Furguen en el dolor dels afectats, xafardegen, intoxiquen, divaguen.
  2. Els minuts de silenci: és molt personal eh, però en general -vull dir sempre- no aporten absolutament res. És un acte de cara a la galeria, per veure i ser vist. Poca gent els fa en la intimitat i amb sincer record a les víctimes.
  3. La catolicitat indiscriminada dels actes de comiat.
  4. Llaços negres, banderes a mig pal. Per què?
  5. La família reial: SEMPRE té un apartat preferent el dol de la família reial pels seus súbdits, sempre és la notícia dels informatius i quasi sempre hi ha càmeres per enregistrar-ho. Com si fossin divinitats. I callo.

divendres, 1 d’agost de 2008

L'olimpisme és una merda

Com que parlar de l'estiu dels borbons -quan no és estiu, per a aquests- i els seus llepaculs aduladors nàutics està molt gastat, faré alguns comentaris gratuïts sobre les olimpíades i conceptes relacionats com l' esperit olímpic o la família olímpica. L'esperit olímpic i la família olímpica són dues putes-merdes-de-conceptes, només superats pel concepte genèric "olimpisme". Un tinglado perpetrat per quatre aristòcrates, bonvivants i algun falangista que configuren un quadre absolutament contradictori amb els valors que afirmen promoure com l'esforç, l'esperit de superació, etcètera. Aquesta gent criada en bressols daurats perquè els va fotre una lleterada amb pedigrí, que no s'ha hagut d'esforçar el més mínim mai de la vida, i organitzen un circ cada quatre anys per distreure la plebs i fotre's més galons d'un suposat prestigi que només li reconeixen els seus i els ignorants del ramat. Ja s'ho fotran!