dissabte, 27 de setembre de 2008

Redacció: vaig anar al teatre.

De tothom és ben sabut que el meu pitjor malson seria que un bon dia, en despertar-me, m'hagués convertit en la Gemma Ruiz, la reportera farandulera. Això de treballar de nits i estar envoltat tot el putu dia d'actors interessantíssims, anar a obres de petit format -puta merda de cosa- o de gran format -puta merda més gran-, assistir a performances de dansa contemporània i òpera -maridatge cultural-, entre d'altres, em fa venir calfreds. Abans em transfiguraria en la trendie de la Ballbé, la pstttttttt super-cool-porto-coses-super-rares-al-bolso.
Somnis transvestits a banda, he pensat en la reportera farandulera perquè vaig anar al teatre. Sí, un cop l'any hi vaig per amor. Ho faig. I ella se n'aprofita, em posa a prova. La resposta a tot plegat és monosil·làbica: Què. Un putu musical -dins la llista negra de perpetracions faranduleres, els musicals s'emporten la palma (Nina!!!). No m'entra al cap això de cantar en situacions inversemblants i que tothom se sàpiga la puta coreografia. Però ep, he de dir que no vaig usar les tirites per subjectar les parpelles perquè la música era trepanant i una pajarraca feia de meuca.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Piromusical

Probablement, la paraula "piromusical" tindrà el dubtós honor de guanyar l'enquesta sobre la paraula més odiosa, quedant fins i tot per davant de "taller", "cosmopolita", o "iniciativa", que té collons.
Avui, Barcelona ens delectarà amb aquest pastitx sense precedents (bé, només si excloem les edicions anteriors dels petards amb música i el Festival del Mil·lenni). Em faig dues preguntes:
  1. Qui disfrutarà més, la Núria Feliu o les Teresines?
  2. Quin grup d'edat en farà més seguiment, els de 3 a 8 anys, o els de 75 a 100?

Excel·lent en Subdesenvolupament

Pocs països tenen l’expedient net com una patena pel que fa a l’assignatura de Desenvolupament. Uns poden ser subdesenvolupats perquè atorguen drets divins per raó de semen, altres per la corrupció generalitzada, per deixar caçar óssos borratxos, pel control governamental dels mitjans de manipulació, per negar la possibilitat de dir la seva als ciutadans, per no tenir sentit de l’humor, etc. Hi ha múltiples factors de subdesenvolupament. L’Estat espanyol –avís per a extraterrestres- també és subdesenvolupat, i ho és, entre d’altres coses, per la seva simbiosi amb la pell de brau, per la seva irrefrenable passió subvencionadora mata-toros. Aquests dies, a tall de curiositat, hem sofert una eliminatòria de tennis que es jugava en una plaça on normalment es maten toros, donant a entendre que no només no se n’avergonyeixen, sinó que, a sobre, en fan pública i internacional ostentació. I els mitjans de desinformació, TV3 inclosa, sumant-se a l’orgasme dels comentaris suats.
La Vanguardia, ahir, feia un ampli reportatge no exempt de tristesa que es titulava “Una afición con menos embestida”, un reportatge amarg en què experts reflexionaven sobre el perquè de la davallada del suport a aquesta pràctica subdesenvolupada. M’ha cridat l’atenció les declaracions de la directora general d’Espectacles de la Junta de Andalucía, alarmada pel descens d’espectadors als mataderos de toros. Deia: “a la Junta no le gusta que desciendan las corridas, porque aportan beneficios económicos por el turismo (...)”. "La directora general asegura que trata de impedir otro tipo de festejos (encierros, toros embolados...) en los que el animal se ve sometido a “sufrimientos innecesarios”. Su departamento destina este año 1,3 millones de euros a subvencionar 21 escuelas taurinas y a rehabilitar plazas".
Em quedo amb això que els encierros i bous embolats fan patir innecessàriament els toros, però les corrides no –és a dir, en aquestes els fan patir necessàriament-, i que hi ha 21 putes escoles de matar toros pagades pels contribuents (sense comptar les altres milionàries subvencions públiques per organitzar aquesta subnormalada i mantenir oberta la paradeta).
Seria demagògic, oi, parlar ara de finançament autonòmic i dels fons de compensació interterritorial? Sí...

divendres, 19 de setembre de 2008

Expressió odiosa III, "pujar a l'examen de conduir", i IV, "por respeto a la lengua catalana, te hablaré en castellano"

Pujar a l’examen de conduir? Això que diuen tants éssers, això que he sentit a dir tant -i que avui he llegit en un diari-, què collons vol dir? Com es fa? Qui va ser el primer a escampar aquest virus letal?
L’expressió merdosa IV, tan escoltada als mitjans públics de la CCRTV i als mitjans privats, i no tan escoltada en privat (face to face), però que també, és...com ho podria dir...una puta-merda, valgui la redundància. Aquest és el meu argument, que crec que és irrefutable, però no amaga certa admiració pel subjecte que emet l'expressió odiosa en tenir uns ous, com a mínim, del tamany d'un putu estruç.

dimarts, 16 de setembre de 2008

Conversió


Hi ha dues expressions que no puc suportar: “els votants sempre tenen raó” i “una imatge val més que mil paraules”. Bé, això era així fins fa ben poc; que els votants sempre tenen raó segueix sent la imbecil·litat més gran que he sentit mai, però el tema de la imatge... això són figues d’un altre paner. I com ho he sabut, això? Doncs veient, com no podia ser d’altra manera, una imatge; una imatge que diu més de mi, que plasma millor la meva cosmovisió, que qualsevol altra cosa. Una imatge que m’ha travessat extàticament i que ha convertit en una farsa la meva existència fins al dia d’avui. Ho puc dir més alt, però no més clar: m’agraden els equips espanyols de qualsevol disciplina esportiva, m’agraden les places de toros, la raça i els divertits capotes, i m’excita la Esperanza Aguirre –per la seva sensualitat, pel que representa i a qui representa. I ho he vist tot juntet.
Sóc un home nou.

dijous, 11 de setembre de 2008

T de...

Torracollons
Tonteria
Tabalots
Tapatroles
Tzerogràcia
Tifa
Taladrus
Torrafaves
Trist
Trauma
Trunyu

diumenge, 7 de setembre de 2008

Doctor, el maridatge m'estressa

Només hi ha una cosa pitjor que la música llatina i el món de la faràndula teatral: l'esnobisme del món del vi i tota la subcultura que hi té relació, com la collonada del maridatge -la versió culinària del festival del mil·lenni. El món és ple de farsants entesos en vi, sofistes que diuen hectòmetres cúbics de mentides sobre el vi. Aquesta és l'autèntica xacra del segle XXI, una pandèmia que afecta polls ressucitats i nous rics, aquells analfabets que consumeixen la cultura als restaurants, aquells que tenen un refrigerador específic pels vins i ni un llibre als prestatges. La Vanguardia és -només- una de les eines que utilitzen aquests pèrfids éssers per propagar el seu dogma de fe, el seu gran engany. En la seva edició del divendres, la quintacolumna periodística per excel·lència va perpetrar un escrit arran d'una entrevista a una tal M.F. L'escrit, que si l'hagués llegit fora de context hauria cregut que anava adreçat a la secció de "preguntes al psiquiatre", reproduïa unes declaracions de la M.F que deien: "evitar el estrés que produce el que te guste el vino blanco y no te atrevas a combinarlo con carne, o el que te guste el tinto y no te atrevas a tomarlo con pescado. En la mesa hay que atrevirse a jugar y a romper con las reglas clásicas (...)".
M.F.: de què collons em parles?

dimecres, 3 de setembre de 2008

Primícia Príncep d'Astúries


Document trobat per la dona de fer feines a la sala de deliberacions del jurat dels Premis Príncep d'Astúries. Es desconeix la identitat del membre del jurat.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Breaking news


Els gremis de caçadors, toreros, l'Associació Darwin a la Foguera i la Conferència Episcopal, la Real Federación Española de organizadores de fiestas y festejos locales, el ple del Congreso de los Diputados, el Senat i la Jefatura del Estado estan d'enhorabona per l'elecció de la Sra. Sarah Palin com a candidata a la vicepresidència dels Estats Units, per la seva aferrissada defensa de valors universals.


Felicitats!