divendres, 24 d’octubre de 2008

Breus (per saturació laboral)

M'importa una merda l'opinió d'artistes americans sobre política (per tant, li fotria el micro pel cul a qualsevol periodista que fotés la pregunta).
Les imatges de vagues d'estudiants em fan vergonya aliena -veure ninyatos/es, que només saben coses de nintendos i pallejar-se, jugant a sindicaleros és per fulminar-los.
Pellicer, "lo" teu és Grecian 2000 o Just for men?

dimecres, 15 d’octubre de 2008

A falta de temps, titulars biliars

L'anunci de Halloween de Port Aventura és una puta merda i odiós.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Una altra Barcelona NO és possible

Com no podia ser d’altra manera, la ciutat de Barcelona acull un congrés internacional. La notícia seria quina convocatòria de fira/fòrum/trobada/congrés/seu internacional/organisme/capitalitat/mundials-europeus esportius de tota mena/Tour etcètera no compta amb una barnacandidatura. El Congrés que ara ens ocupa, el Congrés Mundial de la Naturalesa i que té el mayolià lema “Un món divers i sostenible” no deu donar tanta pasta com el congrés dels mòbils, perquè hi participen altermundistes i tocabongos, entre d’altres, però dóna pedigrí i acosta Barcelona al seu somiat graal ecoflowerpower. Vindran milers de congressistes i seran rebuts per les màximes autoritats del país, que aprofitaran l’avinentesa per vendre la capitalitat mundial del cap i casal pel que fa a guaiisme ecolo. És un congrés tallat pel patró del Fòrum de les Cultures –no dic res-, és a dir, de bla, bla i bla. No dubto que les intencions dels participants siguin molt lloables i benintencionades. Molts tindran moltes coses interessants a dir; uns quants menys aportaran propostes concretes que incorporin una temporalització i un pressupost acurat per dur-les a terme; i ningú, absolutament ningú dels participants, tindrà capacitat executiva per implementar la carta als reis. Faran un manifest -puta paraula- consensuat, criticaran molt la passivitat dels governs i el poder de multinacionals i transnacionals -l’autèntic eix del mal-, s’hauran gastat un colló i part de l’altre en la moguda i para de comptar. Això sí, segur que tindran, a tall de cloenda, el compromís del ZP d’estudiar els mecanismes que possibilitin que bla bla bla. Com deia un molt honorable espanyol de l’any...això no serveix per res!

divendres, 3 d’octubre de 2008

Breus ràdio


Falca publicitària d’una entitat mutualista perpetrada per Francesc Sanuy: llegit a u per hora i arrossegant lletres, encallant-se, com el nen que intenta llegir Teo aprèn a llegir. El pressupost era tan baix que no es podia repetir?
Antonio Franco: m’ofego quan l’escolto, s’embarranca tant, les seves frases són tan agòniques i inacabables que em falta l’alè. Foixeja.
Lluís Foix: en sabrà molt i serà molt intel•ligent –segur, com els altres dos que el precedeixen en aquest post-, però antoniofranqueja i repapieja.
José Antich: l’associo indefectiblement a l’Oswald Cobblepot, el “pingüí”. Fa bo i fabrià el català del president Montilla.
Elisenda Camps: em puja el sucre si per error la sintonitzo. La veu en off dels meus malsons és la seva.
Neus Bonet: n’he sentit a parlar, però no l’he sentit parlar.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

expressió odiosa + recessió = justícia?

Jugar a la borsa és una expressió ingènua, recurrent i, el que és pitjor, correcta (DIEC2). Hi ha gent que juga –jugava- a la borsa com si jugués a fet a amagar, al monopoly, al teto o, encara millor –o no-, a metges i infermeres. Una expressió aparentment innòcua i de happypeoplemenjaflors alimentada per paràsits xupacapitals de les entitats financeres que han enganyat a tort i a dret, pseudooracles borsaris de pa sucat que es feien passar per entesos en la matèria. Com diu en S i M, economista tan criticat pels tocabongos, els economistes no tenen el do de predir el futur. Si algú afirma que pot, desconfieu. Menteix com els ensuma-vins o els programadors culturals i/o artístics. La borsa és un monstre sense cap que funciona al marge de qualsevol regla lògica i és inintel•ligible per a la gran majoria de petits i mitjans inversors, sempre mal assessorats. Però hi ha la gran frase que defineix i reconforta els perdedors, “de tot se n’aprèn”, i espero que aprenguin que no hi ha duros a quatre peles. Després de tot això, alguns, segurament pocs, s’hauran tret la bena dels ulls i reconeixeran Matrix. La resta, els que volen viure en l’engany, tindran el que es mereixen: justícia.