dimecres, 5 de novembre de 2008

Jo sí que Odio Barcelona (colla de farsants!)

Veig esparverat que una colla de moderniquis —la promo parla de joves escriptors/es talentosos/es— ha perpetrat un llibre que es titOla Odio Barcelona. Deixant de banda que és un llibre guai del paraguai i que vol ser transgressor (com el look Silenci? dels talentosets/etes), m’aventuro a afirmar que és un frau; un frau perquè odien Barcelona des de l’estimació profunda a Barcelona, l’estimen tant que voldrien que no fos —tant— odiosa. I, això, és un putu frau. Modèstia a banda, aquest llibre s’ha de fer des de l’odi visceral i irracional que, per exemple, professa un servidor cap a Barcelona —i no cap a un bon grapat de barcelonins, no se m’ofenguin, com la meva germana i família. Parlar de l’odi des de l’odi és tan aclaparadorament elemental com parlar d’«em falta una cama» des de «m’han amputat una cama», i no des de «tinc dues cames de collons».
Editors, tingueu-ho en compte per a properes aventures i, sobretot, per a propers càstings per fer realitat aquestes aventures.

dilluns, 3 de novembre de 2008

"justícia patètica"

Que tremolin els notaris. Una sola càmera de televisió dóna més i millor fe que qualsevol afortunat que s’ha pogut permetre el luxe d’estudiar unes oposicions a temps complet fins als 30 anys –en el millor dels casos. En posaré dos exemples actuals, i un de vell. Dos exemples actuals i un de vell de com enregistrar un moment patètic per a gaudi de tothom. Un retall d’història, això sí, amb minúscules
Papà Massa (o la realitat és la que és i no la que volem que sigui): que bell és l’efímer autoengany. A les classes de “riureteràpia” –puta collonada per a pobres d’esperit- ja tenen material gràfic de suport per donar l’empenteta a les ànimes càndides rialleres.
Conseller Saura: tu ets el precursor –you’re still the one, man-, el papà Massa és una anècdota si es compara amb el teu moment “tenim 1000 diputats”. Per animar-me jo no tinc el vídeo del Juan Gabriel matant-se després del frenètic ball de sant victo -com sí que té algun amic meu; per animar-me et tinc a tu, Xoan, a tu i el teu rictus facial en aquella meravellosa nit electoral en què vas berenar pastís de xocolata.
El tercer moment, ni me’l crec. Va ser aquest dissabte, bo i dinant, que gairebé m’ofego. Moment charly-bravo Saura, aprenent de Federico “al alba” Trillo, amb walkie, adreçant-se als Mossos d’Esquadra. El cas és que no reia d’aquella frapant imatge-locució, reia del que devien riure els Mossos que l’escoltaven –si és que l’escoltaven, perquè valia la pena. Enllaç: http://www.3cat24.cat/video/786959/altres/TN-migdia-01112008
Minut 2:15