dimecres, 24 de desembre de 2008

Llibre de condol per l'ànima de Silenci?



De vosaltres he après moltes coses, però em quedo amb les paraules cool i trendie, que ja formen part de la meva vida. També he après que si, casualment, paro algú pel carrer, el més probable és que porti mascarpone al bolso. He après oficis que m'han fet veure un nou món ple d'oportunitats i d'aventures. He conegut persones superinteressants de qui he après dicció de xava i castellà, cosa que m'ha anat molt bé per entrar al món de la Il·lustració, el disseny i la moda. M'heu ensenyat que es fan ulleres de molts materials diferents i uns pentinats coolíssims. I què dir d'obrir-me les portes de revistes que ni havia somiat, grups de música i artistes que per la meva ignorància i provincianisme desconeixia...
Com que no he tingut temps de merèixer sortir al programa, tot i que ja he exposat a una petita galeria de Carnaby Street, us vull dir la meva imatge de silenci?: vaig per un petit parc entre dues illes de cases del Soho escoltant una versió inèdita dels TrendsOldField a The Cave i, de sobte, l'iPod es queda sense bateria. Pssst

dissabte, 20 de desembre de 2008

Trinomi vomitiu: TV+cuina+tast

Els llocs comuns, també anomenats tòpics de merda, són una xacra a la qual recórren sovint els pobres d'esperit i gent amb poca imaginació. Quan a la tele algú cuina i deixa que ho tasti el presentador, algú del públic, una hostessa, o el desgraciat que tasta els bolets que acaba d'anar a buscar amb una càmera al clatell i que ha cuinat algú per ell, per què pebrots quan es foten cullerada a la boca no se'ls hi acut res més que MMMMMMMMM, bo i movent el cap de dalt a baix? És que és imprescindible? És que no hi ha una altra manera de dir-ho? És que sempre és igual de bo? I si és dolent? No ho pots escupir a la cara del cuiner i dir " quina puta merda"? No, resulta que a la tele, la reacció ineludible a l'acció de jalar és MMMMMMMM, peti qui peti. Quina puta poca imaginació i manca de sinceritat.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Somriures imbècils

Per què l'adjectiu turgent s'ha de pronunciar d'una determinada manera i sempre va lligat al mateix substantiu plural? Aprofundir sobre això em plauria, però parlaré d'una altra cosa: el somriure dels imbècils davant els qui tallen el bacallà o ho fan veure. Poca gent es pregunta per què quan algun il·lustre campetxanu diu una subnormalada la gent somriu o, directament, riu; per què quan un entrenador o un jugador de futbol diu una imbecil·lada de l'alçada d'un campanar pretesament graciosa i es perceben els somriures dels "periodistes" que estan a la sala de premsa; per què quan entrevisten alguna autoritat reputada que dóna mostres d'una gran proximitat i empatia observem com la nostra boca perfila un rictus de somriure estúpid. Per què passa tot això? Doncs no en tinc ni la més remota idea, però si algú ho sap que m'ho digui.

divendres, 12 de desembre de 2008

Plaga de polls a la UB

Ahir vaig anar a Barcelona perquè un amic quillo em va recomanar un antre on fan tatuatges. Just quan m'hi dirigia per estampar-me un Sí a Bolonya, vaig passar per davant de la UB, un lloc d'aquests on, teòricament, la gent aprèn a ser útil i no a ser escòria. Doncs bé, vigileu. Hordes de polls surten de les portes i finestres de la universitat i ataquen terriblement. Sort que el tatuador també és perruquer i em va afaitar el cap. Té una habitació especial per a cada cosa, la qual cosa diu molt de la seva visió empresarial. També fa mojitos i el seu maromo amenitza l'estada musicant poesia trobadoresca amb una arpa.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Declaració universal de què?

He sentit que avui és l'aniversari d'una de les putes-merdes-més-ignominioses-de-la-història-de-la-humanitat. Vaja, l'aniversari d'una filla bastarda fruit d'una lletarada col·legiada de farsants i vividors que podríem resumir sota les sigles ONU (Organització per a les Nul·litats Unides).
Jo vull contribuir a tal efemèride amb una proposta: estampar l'articulat de la filla bastarda en un rotlle de paper de vàter (bé, si pot ser, en tots els del món mundial), i eixugar-s'hi el cul en homenatge.