dilluns, 9 de febrer de 2009

Musical Dream Team

Una tarda de dissabte dóna per molt, sobretot si no saps on dar-la. Dóna, per exemple, per tenir una puta idea, una idea que mai no hauria pensat que tindria. Mirava la tele, i més concretament TeleTaxiTelevisió, perquè m'agrada molt la cançó lleugera espanyola i la cobla. 17.53: posen la Oreja de Van Gogh, un grup fantàstic i fresc amb unes lletres de denúncia descarnades. 17.57: Amaral, rock profund i de recorregut, molt descarat i ben travat. A les 17.56 penso que el paio del Casio de la Oreja és un tros de músic, el solo que cola a cada cançó és definitiu i té carisma. A les 17.59 m'adono que el gutiarrista d'Amaral té allò que tenen les persones especials, et quedes enganxat a la tele, els acords de la seva guitarra ressonen per cada racó del teu cap, i és molt expressiu, amb el seu gorro. Llavors vaig pensar: t'imagines quin cotxàs faries ajuntant una carrosseria d'aquí, un embragatge d'allà un tub d'escapament de cullà? Imagineu quina música faria el seu motor? Aquesta idea, la d'un consorcio del segle XXI, la d'una autèntica selecció per configurar una banda total, un grup definitiu, és la que vull compartir amb vosaltres.






















Els que hagueu arribat fins aquí us preguntareu... però totes aquestes estrelles del firmament necessitaran un entrenador fort, no?, un entrenador, un productor-compositor que sàpiga conduir els egos. Doncs sí, i al nostre país en tenim un, i dels bons.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquí m'ha fallat, oh mestre en Vironer, perquè malgrat que en Joan Fortuny pot arribar a fer saltar còrnies, mai no ha violat el codi de l'artista català com a ésser humà sensat i conseqüent, ans al contrari (la web de la Dharma només es pot llegir en català i en anglès). Ara bé, el Donés, en tant que és espanyol, sí que es mereix ser posat al costat d'altres espanyols com l'Amaral, l'Oreja de Van Gogh o la puta mare que els va parir a tots plegats.

Vironer ha dit...

Anònim, té tota la raó, jo mateix he hagut de pensar llargament la inclosió del bo d'en Fortuny. És un mite i resulta blasfem incloure'l en un grup farcit d'espanyols. Si li sembla bé, ajudim a configurar un dream team català i acabaré amb l'ignomínia de posar un patriota al costat d'aquestes coses.

Vironer ha dit...

Arreglat.
PD. veure llegenda fotografia.

Llenguallarga ha dit...

Gràcies per l'esmena, oh mestre en Vironer. Ara ja a cara descoberta goso proposar dues altres deposicions per a la seva selecció (fins i tot em fa fàstic escriure'n els noms): Nena Daconte i Facto Delafé. No sé què collons canten, però amb aquests noms de gueto cosmopolita només poden servir per engrossir llistes espanyoles d'espanyols. (De la selecció catalana potser en parlarem més endavant.)