divendres, 6 de març de 2009

Els subalterns federatius estan cagats

Es veu que els no nacionalistes de la RFEF, els no nacionalistes dels mitjans d’informació i/o manipulació i polítics d’ampli espectre estan cagadets davant la presència del Barça i l’Athletic Club a la final de la copa del comandament suprem de les forces armades. Tenen por, els molt demòcrates, que la gent expressi el que li surti dels pebrots i els ovaris quan els hi surti dels ovaris i dels pebrots. Tenen por, concretament, del moment en què el comandament suprem de les forces armades farà entrada triomfal davant dels seus súbdits: com reaccionarà la turba de súbdits separatistes? Silenciarà, la gentalla sediciosa, l’himne de l’imperi? Un dels arguments dels no nacionalistes –nacionalistes espanyols- és que barrejar futbol i política (o llengua i política, o cultura i política, o polles amb vinagre i política) és mentalment perniciós i desaconsellable. Perniciós i desaconsellable, és de subnormal aclarir-ho, perquè no combrega amb l’ordre establert, amb el seu ordre. Per això hi esmerçaran recursos de tota mena per silenciar-ho: uns altaveus dignes de cotxe-quillo amb l’himne espanyol a tot drap, platets de llenties a l’entrada del camp, un quilometret de via extra d’AVE, etc.

Avui hi ha molt directivet subaltern de federació o de ministeri que no ha dormit, temerós del que pot passar. Les solucions estaran a l’alçada de les llumeneres que les han proposat, actors secundaris de l’Escopeta Nacional. Fins i tot és probable que encomanin l’organització de l’esdeveniment a Orange Market, perquè tot quedi lligat i ben lligat.

Jo no hi aniré, però si aquell dia hi estigués m’herniaria i em sortiria un tros de budell per la boca de xiular l’himne que no em representa i la figura del cap d’un estat que no és el meu. Per què? Per començar, perquè sóc lliure, paradoxalment. I és una reacció refinada i il·lustrada? Sens dubte, no! I què?

PD. Oi que compartim bells vocables que fonèticament es poden fondre per fer un cor a l’uníson? Per què no fer un càntic tediós i repetitiu amb les síl·labes in-de pen-den-tzi/ci-a? Joan Tardà, hi aniràs? Què proposes?

3 comentaris:

Reu ha dit...

Compte amb les copes i el rei, la memòria d'en Mitròfan encara és present.

Vironer ha dit...

Sí Reu, copes i rei és un binomi letal, sobretot pels bells plantígrads de l'idílica regió de Volgoda.
Mitrofan, sempre en el nostre record.

Llenguallarga ha dit...

Com és que al Facebook encara no hi ha cap grup de suport a l'ànima d'en Mitrofan?