divendres, 15 de maig de 2009

La Bundchen lleugera de roba


Perdoneu l'esquer, però us regalo la foto. En realitat volia parlar de trens.Odio anar amb tren perquè és un microcosmos on hi ha altes concentracions de coses rares. Fa tot just un parell de setmanes que per X hi he d'anar i he de buidar el pap perquè em corroeix per dins tota la merda que estic suportant.
Podria parlar del pànic que vaig sentir l'altre dia al tren quan un julandra que en feia dos com jo se'm va asseure al costat i ve treure un llibre intitulat "Alexandros" amb una portada en la qual hi havia un fornit guerrer grec. Ribetejava l'obra mestra una sanefa d'aquestes típica de tovallola de local de sauna (ho he vist en pel·lícules). Vaig estrènyer les galtes del cul, vaig empènyer ben fort el centre de gravetat cap al seient, vaig tòrcer el cap cap a la finestra, vaig resar perquè no fos el tercer violador de l'Eixample i vaig agafar una puta torticoli i un mareig de campionat. Podria parlar d'aquells minuts, però no ho faré perquè estic sa i estalvi.
Un altre tema interessant és el tema dels guenyos. Avui un d'aquests se m'ha assegut al davant i m'ha estat donant pel sac amb la seva presència tres eterns quarts d'hora. Cap on mirava el molt cabró? Quin cony d'ull em fitava a mi i quin fitava a la tia del costat? Tenia visió panoràmica o un dels dos ulls li fallava?
Què fot la gentalla menjant al tren? Puc arribar a consentir que se'm foti un entrepà al davant algú[na tia bona]. Però si és lletja, és aquella hora que fots la digestió i les vibracions del tren t'afecten, i la molt bruta treu un paquet de pasta prèt-a-manger als 5 putus formatges del Carrefour, això ja és massa. Si la màxima d'aquella sèrie de merda de fot dues dècades que em sembla que feien a Barcelona que sortia un hortera advocat que feia de justicier durant la nit, "la justícia pot ser cega, però hi veu en la foscor", al primer túnel la marrana ja s'hauria escanyat. Puta maleducada!

2 comentaris:

Modgi ha dit...

Ara ja sap perquè tanta gent dorm al tren. Prefereixen ser feliços i que els hi fotin el pal abans que haver de suportar tot això.

Àlex ha dit...

Vironer, és tan piju que no hi ha qui l'aguanti!
No s'enganyi, això que veu al tren és la realitat quotidiana del país... I d'altra banda, no es queixi tant, que tots sabem que va amb Ferrocarrils, que és una porció bastant glamurosa de la realitat... Agafi un dia la Renfe i veurà el que és, de veritat, un viatge en tren... I resi perquè en lloc de passar ràpid el túnel no s'hi quedi tancat durant hores, amb la del dinar i el del llibre per fer-li companyia les dues hores que els amables senyors de la Renfe el deixaran sense cobertura...