divendres, 5 de juny de 2009

Sobre actors, sociates, manifestos i hemorroides


Aquesta setmana molts hem descobert que el mític Siscu del Cor de la Ciutat (mític per les octogenàries teresines que el veuen) és el marit de la candidata sociata la cara de la qual no me'n recordo perquè no l'he vista mai (però segur que té cara de sociata). Sí, amics, el Siscu, el de les morenes, el que té el cul com la bandera del Japó. I aprofitant l'avinentesa, ell -tot queda a casa-, desvergonyit, va llegir un putu manifest putrefacte signat per altres sociates cosmopolites de la faràndula per donar suport a la seva estimada (suposo que el devia escriure l'Iceta "el penja-robes").
Parlaré dels manifestos: SÓN TOTS UNA PUTA MERDA. Sento vergonya aliena quan es llegeix un manifest (per qui el llegeix i pels qui l'escolten atentament), perquè el denominador comú dels manifestos és la subnormalitat, el teletubbisme i el happyflowerisme. A més, no serveixen per a res, quan n'acaben de llegir un algun mònguer ja n'està perpetrant un altre per l'endemà. Només són aptes per la gent pobra d'esperit.
Encara hi ha una cosa pitjor que un manifest: un manifest signat per actors i/o intel·lectuals. Què collons vol dir intel·lectual? Ets intel·lectual? Qui t'ha investit de tal honor? El signaries si fos un manifest de subnormals? No? No? T'ho has pensat bé?
Per si voleu anar al teatre,al cine o on sigui, adjunto llista de signants del manifest sociata: Zequi Casamada (npi),Jordi Coca,Colita (npi),Antoni Dalmau (npi),Mario Gas,Carme Elias,Núria Espert,Jordi Font (npi),Lluís Homar,Manuel Huerga,Anna Lizaran,Ferran Madico,Enric Majó,Ros Marbà,Joan Francesc Marco (npi),Lluís Marco (npi),Jordi Martí (npi),Ferran Mascarell,Francesca Masclans (npi),Anna Mª Moix,Amparo Moreno,Rosa Novell,Àlex Ollé,Lluís Pasqual,Carme Portaceli (npi),Josep Mª Pou,Gerard Quintana,Assumpta Roura (npi),Xavier Rubert de Ventós,Rosa Mª Sardà,Joan Manuel Serrat,Artur Trias (el de les morenes),Carmina Virgili(npi).

1 comentari:

albert ha dit...

Al Facebook hi ha un grup magnífic que versa així : "Que facil ser de izquierdas, cuando uno es millonaro". I fa referència a tota aquesta xusma d'artistes que sempre signa manifestos. Ui sí, que enrotllats.