dilluns, 7 de setembre de 2009

Fàstic per un tub

Puc estar més o menys inspirat a l'hora d'escriure. Puc tenir raó o no (bé, jo la tinc, però pot passar que d'altres en tinguin alguna altra). En qualsevol cas si volgués tenir una raó pura em dedicaria a dir parides sobre vectors i la mare que els va matricular. Però no, m'agrada fer com els contertulians, m'agrada parlar capciosament de foteses sense tenir-ne ni puta idea, encara que els subnormals cobren i jo no (qui és més subnormal?).
Avui podria parlar d'una gala (sí, puta paraula), la gala del teatre que sota l'inspirat títol Barjaulona aixeca el teló ens vendrà la merda de coses que es perpetraran als teatres de Barjaulona (mira que em començava a agradar la ciutat!). Què puc dir, a més que el presenta la Gemma Ruiz, la reportera farandulera. Puc dir que no el veuré ni borratxo aquest programot. I puc dir que serà una puta xena. Ras i curt. És el més proper a la ciència exacta que faré mai, aquest escrit. Que algú em demostri el contrari (algú que no hagi fet reserva per Hoy no me puedo levantar). Aquests és com d'altres que, per raons obvies, no els deixen votar. Aquí no podeu opinar!
Una foto també m'ha inspirat i fa que estigui d'especial mala folla. És aquesta:














Segons els autors de l'obra mestra, una colla de grupgodonians del Mundo Deportivo, el Rossi està acollonit per la irrupció de l'illenc Lorenzo, àlies Montaigne, àlies hereu d'Alcover i de Moll, un jove pilot agressiu que espanta el transalpí. Estic tan calent que desenvoluparé aquest post més endavant, potser el dia que definitivament donin pel cul Madrit 2016.

4 comentaris:

bule ha dit...

què hi ha de cert en el rumor que tots els espectacles es fan per donar feina a Gemma Ruiz i els guionistes d'Ànima?

Vironer ha dit...

És fundat.

Pare Bukkàkez ha dit...

Parlar -i quan dic parlar vull dir "rajar"- sense saber és molt gratificant. No deixi de fer-ho.
Si es fa amb la suficient agresivitat, indignació i seguretat, ningú tindrà ous a rebatre-li, a no ser que tampoc ell tingui ni idea del que es tracta.

Jorge Lorenzo em provoca "ascopena" i "gràbia"*.


* paraula creada per Doc Moriarty.

Modgi ha dit...

És cert que jorge lorenzo produeix "ascopena", però tot i així jo el prefereixo a l'autocompassiu pedrosa. quan el veig em fa tanta llàstima que em venen ganes d'alletar-lo i netejar-li les caquetes amb un huggies.