dimarts, 13 d’octubre de 2009

La cançó pòstuma del Jackson és una merda

La Sra. de Vironer em diu tot sovint que tendeixo a l'insult gratuït i a la crítica destructiva. Fins aquí, hi estic d'acord. Afegeix, alhora, que caldria afegir coses positives i donar-hi un tractament amable. Sense deixar de ser jo mateix, en part, és a dir, opinant sense coneixement de causa, em disposava a lloar la figura del Jackson i a demanar als noruecs que donessin el Nobel a la millor cançó a la seva cançó pòstuma. I tot això sense escoltar-la, clar, perquè la música d'aquella desferra humana sempre m'ha fet cagar i llavors no podria ser tendre i afalagador. Però, ai l'as, sense voler l'he escoltat. I heus ací el dilema moral que he tingut: si gaudeixo insultant sense conèixer les coses que insulto, què he de fer quan opino sobre una cosa que m'horripila? Insultar fatalment? Segurament, sí. I el tinc [l'insult] a la punta del fibló, frisa per sortir i fer-me quedar tranquil. Però penso en la Sra. de Vironer i en el seu prec: "Sigues positiu, va, cari". Dit i fet, aimada. La cançó pòstuma del Jackson és una merda.

8 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

Jo només he escoltat els quatre talls que han passat per la tele i m'ha semblat infumable. No tinc ganes d'escoltar-la sencera.
Calia doncs tota la parafernàlia de la maleta i les manilles???

Salutacions.

Reu ha dit...

El pitjor, senyor Vironer, és que ara diuen que la cançó pòstuma del pòstum va ser escrita el 1983, i estrenada el 1991, i per tant, perd la seva poca (però única) gràcia.
Ja ho deia bé, ja, la senyora de Reu, quan a l'escoltar-la va fer el comentari més que encertat de "sembla com les d'abans".
Aqui, es podria iniciar un debat sobre si en Jackson va començar a traspassar abans o després del 91 per acceptar la cançó com a pòstuma o no. La mort, te la trobes, o t'hi acostes?

Papassastres ha dit...

ja ja ja, bo de veritat i divertit, per una vegada estic d'acord amb tu i amb ella (Vironer i Vironera)

Josep ha dit...

A vore si diem les coses pel seu nom: PSICOFONIA, és una psicofonia.

Pere Llufa ha dit...

Per norma, qualsevol cançó/obra/novel·la/poesia pòstuma és una puta merda.

Modgi ha dit...

Jo encara diria més: per norma, qualsevol cosa sobre la que opini el vironer ha de ser (i és) una indigna i soberana merda. No perdi el seu llibre d'estil, encara que sigui per amor.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

I el 95% del seu repertori tres quarts del mateix

mosca morta ha dit...

http://bottup.com/200911025061/Nodo-libre/anna-hernandez-bonancia-esposa-de-josep-montilla-y-sus-cargos.html