divendres, 20 de març de 2009

Joaquín Bilbao: un màrtir


Ara resulta que els garants de la ultracorrecció, la guàrdia pretoriana de les essències doblemoralistes, han fet dimitir el president del Jerez. I, per què? Per fotre un parell de trets en un bar de putes un dimarts a quarts de quatre de la matinada? Au va, no fotem. Qui no ho ha fet alguna vegada?
Avui, tots els lliurepensadors som Joaquín Bilbao.

dilluns, 9 de març de 2009

La tortura és una bella art

Aquests dies l'alta cultura espanyola ha debatut amb fruïció sobre la medalla de les belles arts. Resulta que el col·lega de l'exministre mata cèrvols sense llicència, el ministre de tortura Cesar Antonio Molina, ha premiat amb tan alta distinció un maltractador d'animals per fer la seva feina, maltractar animals. La polèmica, però, no ha estat la condecoració d'un ésser que perpetra aquests actes, sinó perquè uns companys seus (també premiats!) l'han criticat per vés a saber què (alguna cosa sobre el Montaigne i el Voltaire, em sembla). Avui, amics i amigues, matar animals és recompensat amb la medalla de les belles arts. L'estat espanyol cada dia baixa més esglaons en la distingida llista de països subdesenvolupats.

divendres, 6 de març de 2009

torna un mite: Chesney Hawkes

Arran d'una intensa discussió sobre si els adhesius de "V" apareixien al TeleIndscreta o al SuperPop (mantinc que era al TeleIndiscreta, i em tornaria a pegar per defensar-ho), vaig recordar. I recordar és perillós, perquè em va venir una tonada (puta paraula). I la cosa deia així...



Bé, tot seguit he pensat "què deu fer, avui dia, aquest julandra?" És viu? Va sobreviure al seu hit? La resposta és al seu web... no només és viu, sinó que el molt desgraciat vol renéixer de les seves cendres i ha entrat a un putu reality anglès que tanca uns quants freaks a una mena de gàbia i s'han d'escapar (o no sé què polles, perquè he perdut nivell d'anglès). En qualsevol cas, aquest és el nou Chesney Hawkes, Ches per als amics, a Takeaway Prison.







Els subalterns federatius estan cagats

Es veu que els no nacionalistes de la RFEF, els no nacionalistes dels mitjans d’informació i/o manipulació i polítics d’ampli espectre estan cagadets davant la presència del Barça i l’Athletic Club a la final de la copa del comandament suprem de les forces armades. Tenen por, els molt demòcrates, que la gent expressi el que li surti dels pebrots i els ovaris quan els hi surti dels ovaris i dels pebrots. Tenen por, concretament, del moment en què el comandament suprem de les forces armades farà entrada triomfal davant dels seus súbdits: com reaccionarà la turba de súbdits separatistes? Silenciarà, la gentalla sediciosa, l’himne de l’imperi? Un dels arguments dels no nacionalistes –nacionalistes espanyols- és que barrejar futbol i política (o llengua i política, o cultura i política, o polles amb vinagre i política) és mentalment perniciós i desaconsellable. Perniciós i desaconsellable, és de subnormal aclarir-ho, perquè no combrega amb l’ordre establert, amb el seu ordre. Per això hi esmerçaran recursos de tota mena per silenciar-ho: uns altaveus dignes de cotxe-quillo amb l’himne espanyol a tot drap, platets de llenties a l’entrada del camp, un quilometret de via extra d’AVE, etc.

Avui hi ha molt directivet subaltern de federació o de ministeri que no ha dormit, temerós del que pot passar. Les solucions estaran a l’alçada de les llumeneres que les han proposat, actors secundaris de l’Escopeta Nacional. Fins i tot és probable que encomanin l’organització de l’esdeveniment a Orange Market, perquè tot quedi lligat i ben lligat.

Jo no hi aniré, però si aquell dia hi estigués m’herniaria i em sortiria un tros de budell per la boca de xiular l’himne que no em representa i la figura del cap d’un estat que no és el meu. Per què? Per començar, perquè sóc lliure, paradoxalment. I és una reacció refinada i il·lustrada? Sens dubte, no! I què?

PD. Oi que compartim bells vocables que fonèticament es poden fondre per fer un cor a l’uníson? Per què no fer un càntic tediós i repetitiu amb les síl·labes in-de pen-den-tzi/ci-a? Joan Tardà, hi aniràs? Què proposes?

dimecres, 4 de març de 2009