dimarts, 30 de juny de 2009

Subnormalisme


En general no m’agrada veure sofrir. Només hi ha un sofriment derivat d’un tràgic desenllaç que em reconforta, el que pateixen els seguidors del Real Madrid; també xalo amb el sofriment dels sociates, per què no dir-ho (les derrotes del PP, en canvi, m’entristeixen, perquè -PP = -independentistes). Agonitzar i morir, en particular, en el sentit menys metafòric dels termes, són dues coses que detesto profundament. Sé que hi ha subnormals que pensen el contrari, i a ells vull dedicar aquestes subtils i delicades ratlles. Pel món hi ha molta merda, massa, segurament. A mi me n’ha tocat viure dues, de merdes: formar part –administrativament- de l’estat espanyol, i formar part –culturalment- d’un estat que empara i fomenta pràctiques maltractadores i assassines contra animals (que jo sàpigal). És un continu de tot l’any, però el binomi “bon temps” “estat espanyol” és especialment tràgic si tens la puta desgràcia de tenir quatre potes (si només en tens dues, però a sobre tens ales, calça’t, també). Un estat és subnormal quan el componen tants subnormals que empara pràctiques subnormals. Els subnormals es caracteritzen per gaudir veient sang, patir, agonitzar i morir. Però no cal anar tan lluny, també pots ser subnormal corrent o veient corre subnormals davant d’animals, encara que quan els pelin davant de més subnormals tu no te n’adonis perquè estàs inconscient o follant-te alguna gavatxa fastigosa. Va por ustedes! Subnormals!

dijous, 25 de juny de 2009

Pregunta d'examen

No tinc temps per posts "currats" (vaig prometre que algun dia parlaria d'aquesta puta merda de currar i currar-s'ho). Com que a dia d'avui vaig de putu cul, tenia dues opcions: la que veureu a continuació o la que parla de les cançons amb missatge social/protesta/denuncia, a l'estil "Macaco y sus amigos". Opto per la primera perquè m'ocupa 3 minuts, els mateixos que hauríeu de tardar vosaltres en endevinar la senzilla pregunta. Fins i tot el típic subnormal que avui ha sabut que ha suspès la selectivitat i els pares del qual en culpen el sistema educatiu ho endevinarà si els darrers mesos ha mirat TV3 [*pista].
La pregunta és la següent:

Qui i per a què fa servir aquesta foto?


















1. El rei d'espanya per amenaçar que les repúbliques porten a presidents negres.
2. Sarkozy per ensenyar a la quilla del solàrium el to de morè que desitja.
3. Berlusconi per demostrar que ell no té berrugues al costat del nas.
4. Antoni Bassas per cascar-se-la.

Qui i per a què fa servir aquesta foto?














1. Àngela Merkel per demostrar que són pastadetes però que, a diferència de la morena, no té risc de patir càncer de pell.
2. Carmen Franco per mostrar que ha heretat collarets amb perles més gruixudes.
3. Berlusconi al seu proveïdor per ensenyar-li què no desitja.
4. Antoni Bassas per foradar amb dards a la seva habitació de motel.

dijous, 11 de juny de 2009

Anuncis de merda

És molt fàcil fer un anunci que sigui una merda; posa-hi una veu en off argentina, posa-hi un argentí, quatre obeses ballant, un Bosé o un Nadal i la seva mapfre, la utilització obscena de discapacitats, la música del jarabe que malo, i un llarg etcètera. I què dir de la publicitat que no sembla publicitat, aquests modernillos d'agència que busquen impactes i la sorpresa, aquests que els empalaria amb el pirulo del Chrysler Building. És molt fàcil fer tot això, i per això la publicitat està farcida d'inútils especialistes en dir "deixa'm a mi que sé de què parlo", o millor dit, "dejame que sé de qué hablo". Tu ets un subnormal i ells els reis del mambo. Tu ets un subnormal i ells foten anuncis de Caja Madrid.
Els anuncis han d'explicar, la merda conceptual és pels ionquis mancats da cavall.

dissabte, 6 de juny de 2009

Petita llagosta i Berlusconi: 2 mites

Amics, avui és un dia trist per als éssers lliures: ha mort la petita llagosta en acte de servei, amb un cordill de niló a les pilotes i un altre al coll, ni més ni menys que en un hotelot de Bangkok, als 72 anys (!). Des d'aquí el meu reconeixement a la petita llagosta.

L'altre home lliure que la turba falsa de benpensants i els garants de la doble moral es volen carregar és en Berlusconi, per fotre festes a la seva puta mansió de Sardenya amb nenes de 18 anys sortides d'un catàleg de models. No només no el critico, sinó que critico els envejosos que donarien un colló i part de l'altre per estar en el seu lloc o ser un dels seus amics per passar una amena jornada gaudint d'idíl·lics paisatges...El meu reconeixement per ell i pel seu col·lega que estava a punt d'embocar el primer forat. L'edat no perdona, però devia tenir un bon putt.

divendres, 5 de juny de 2009

Sobre actors, sociates, manifestos i hemorroides


Aquesta setmana molts hem descobert que el mític Siscu del Cor de la Ciutat (mític per les octogenàries teresines que el veuen) és el marit de la candidata sociata la cara de la qual no me'n recordo perquè no l'he vista mai (però segur que té cara de sociata). Sí, amics, el Siscu, el de les morenes, el que té el cul com la bandera del Japó. I aprofitant l'avinentesa, ell -tot queda a casa-, desvergonyit, va llegir un putu manifest putrefacte signat per altres sociates cosmopolites de la faràndula per donar suport a la seva estimada (suposo que el devia escriure l'Iceta "el penja-robes").
Parlaré dels manifestos: SÓN TOTS UNA PUTA MERDA. Sento vergonya aliena quan es llegeix un manifest (per qui el llegeix i pels qui l'escolten atentament), perquè el denominador comú dels manifestos és la subnormalitat, el teletubbisme i el happyflowerisme. A més, no serveixen per a res, quan n'acaben de llegir un algun mònguer ja n'està perpetrant un altre per l'endemà. Només són aptes per la gent pobra d'esperit.
Encara hi ha una cosa pitjor que un manifest: un manifest signat per actors i/o intel·lectuals. Què collons vol dir intel·lectual? Ets intel·lectual? Qui t'ha investit de tal honor? El signaries si fos un manifest de subnormals? No? No? T'ho has pensat bé?
Per si voleu anar al teatre,al cine o on sigui, adjunto llista de signants del manifest sociata: Zequi Casamada (npi),Jordi Coca,Colita (npi),Antoni Dalmau (npi),Mario Gas,Carme Elias,Núria Espert,Jordi Font (npi),Lluís Homar,Manuel Huerga,Anna Lizaran,Ferran Madico,Enric Majó,Ros Marbà,Joan Francesc Marco (npi),Lluís Marco (npi),Jordi Martí (npi),Ferran Mascarell,Francesca Masclans (npi),Anna Mª Moix,Amparo Moreno,Rosa Novell,Àlex Ollé,Lluís Pasqual,Carme Portaceli (npi),Josep Mª Pou,Gerard Quintana,Assumpta Roura (npi),Xavier Rubert de Ventós,Rosa Mª Sardà,Joan Manuel Serrat,Artur Trias (el de les morenes),Carmina Virgili(npi).