dimecres, 30 de setembre de 2009

Carta censurada a l'ABC. Madrid 2016

[Carta al director traduïda que no m'han publicat a l'ABC]

Madrid dada por culo
Quan la colla d'apoltronats del COI, aquesta puta barreja d'aristòcrates i vividors, doni pel cul Madrid 2016, aleshores començaran a sortir veus que diran que ja se sabia. Veus que fins al matí anterior hauran venut la puta merda de la corazonada i vés a saber quantes parides més.
A mi no m'enredareu.
Us tinc a tots clissats, falsos. Aquests tatuatges que us heu fotut a la cigala amb les cinc anelles els haureu de tapar a qualsevol forat negre que trobeu en una sauna amb sanefes a les parets. I la mà del logotip, de làtex, per tocar-vos lascivament...
No m'enredareu. Tu tampoc, borbó, fent somriure de saber perdre i anant de bon ambaixador. T'estaràs consumint per dins, com la colla d'aduladors engominats que t'acompanyen. Foteu-vos, cony!
L'olimpisme, com el campisme, és una merda. Però té l'agravant que els que el practiquen van de senyorets amb ínfules de savoir faire.
Des de la colònia us dic, amb afecte, que me n'alegro, que us hagin donat pel sac.

Vironer
Bouvet Island

Adjunto foto por si considerais escayente poner-la y queda espacio. Es una metafora de "cerramos la barraqueta".

Què tenen en comú el Felipe Massa i la meva neboda de 13 mesos?

dilluns, 7 de setembre de 2009

Fàstic per un tub

Puc estar més o menys inspirat a l'hora d'escriure. Puc tenir raó o no (bé, jo la tinc, però pot passar que d'altres en tinguin alguna altra). En qualsevol cas si volgués tenir una raó pura em dedicaria a dir parides sobre vectors i la mare que els va matricular. Però no, m'agrada fer com els contertulians, m'agrada parlar capciosament de foteses sense tenir-ne ni puta idea, encara que els subnormals cobren i jo no (qui és més subnormal?).
Avui podria parlar d'una gala (sí, puta paraula), la gala del teatre que sota l'inspirat títol Barjaulona aixeca el teló ens vendrà la merda de coses que es perpetraran als teatres de Barjaulona (mira que em començava a agradar la ciutat!). Què puc dir, a més que el presenta la Gemma Ruiz, la reportera farandulera. Puc dir que no el veuré ni borratxo aquest programot. I puc dir que serà una puta xena. Ras i curt. És el més proper a la ciència exacta que faré mai, aquest escrit. Que algú em demostri el contrari (algú que no hagi fet reserva per Hoy no me puedo levantar). Aquests és com d'altres que, per raons obvies, no els deixen votar. Aquí no podeu opinar!
Una foto també m'ha inspirat i fa que estigui d'especial mala folla. És aquesta:














Segons els autors de l'obra mestra, una colla de grupgodonians del Mundo Deportivo, el Rossi està acollonit per la irrupció de l'illenc Lorenzo, àlies Montaigne, àlies hereu d'Alcover i de Moll, un jove pilot agressiu que espanta el transalpí. Estic tan calent que desenvoluparé aquest post més endavant, potser el dia que definitivament donin pel cul Madrit 2016.