diumenge, 27 de desembre de 2009

Filldeputíssim

Després de veure això, buideu el pap.



També podeu enviar un missatge al seu fill.



dijous, 24 de desembre de 2009

L'esperit nadalenc, com l'esperit campista, és una merda

Ahir havent sopat estava ajaçat al sofà tocant-me la bossa escrotal, amb una birra feta al país i amb ganes de distreure'm. La Sra. de Vironer em va dir: "Foten el House". I jo, que estava passiu, me la vaig deixar endinyar. El House és un fill de puta -no en el sentit admiratiu de cabronàs- i la sèrie, una cagarruta. És un fill de puta en el sentit que si pogués li rebentaria la nou del coll: histriònic, posturetes, cridaner, infantil, pallasso i pallaire. No ens enganyem: em fot tanta ràbia com el Toni Albà, però té la pega que no és del rotllo. Per tant, al House, que el fuetegin amb les seves cordes vocals; a l'Albà, que el tinc en més alta consideració pels motius que he exposat i del tot aliens a la seva manera d'actuar, li tinc reservada una altra cosa. És actor i, per tant, prescindible. Per què no es perd per algun aeroport de l'estranger, estripa la seva documentació espanyola, i fa vaga de fam denunciant l'asfíxia nacional que ens sotmet l'imperiet de ponent? Si el Joel Joan s'hi vol afegir, no seré pas jo que li ho impedirà.

dijous, 3 de desembre de 2009

Ja hi som: un putu nen prodigi al diari

Costa descriure el fàstic que em foten els anomenats nens prodigi els pares dels quals els obliguen a vantar-se públicament de la merda que sàpiguen fotre.


I no té res a veure amb l’enveja. Jo et podia recitar amb criteri del diccionari de sinònims els sinònims, què si no, de puta, maricó, desgraciat, llepaculs, navalla, subnormal, merda i idiota. Després vaig afegir termes compostos, qüestions complexes, de la meva collita, com fill de puta, et mataré, o vés a prendre pel cul. I així, fins avui. Pocs, als 7 anys, tenen aquesta competència lingüística. I, a més, autodidacte. Els meus pares em van deixar triar. “Nen, mira, pots triar entre el Tinkiwinki, el Teo menjaflors i el diccionari de sinònims. El diccionari de sinònims també pot ser divertit, hi ha moltes maneres de dir divertit, per exemple”. I què respon un nen avançat de 7 anys? “Gràcies, pares, però sóc amo del meu destí. M’importen un rave els sinònims de divertit, vull saber com dir puta de mil maneres diferents”. Així que no em digui ningú que no era un prodigi, quan sense despentinar-me, si et veia de quatre potes, et podia dir "mira, a aquest sodomita li agrada que li entrin per l'ull de les quaranta arrugues".


Els meus pares estaven orgullosos de mi. Havia escollit entre dues portes per mi mateix. Entenia la dicotomia. O dicotomies. Odi o tocabongos? Ciutadà o súbdit? Llibertat o colònia? Corbs o colomets blancs? Els meus pares també eren un prodigi. Ho eren perquè no em van treure a fer el préssec pels diaris i per les teles. No havien de demostrar res a ningú, no havien de demostrar que podia dir putarra, putarranga o del sindicat de l'oposició i quedar-me tan ample, no m’havien d’exposar púbicament perquè pobres d’esperit es fotessin palles i miressin amb menyspreu els seus fills idiotes.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Anagrama de Numbers: merda

Estic enganxat a una merda de sèrie que es diu Numbers. La miro sempre que puc. Us direu a vosaltres mateixos que se us en refot. Certament. Però en sóc tan addicte que vull fer teràpia de grup. És una sèrie que conté tots els ingredients per ser..., bé, una merda. Polis que gallegen per encapçalar el cas —esta es mi jurisdicción/vete de mi escena del crimen/no me toques el escroto/ vete a Waco, esto es de Quantico—. També hi acostumes a veure escenes familiars de taula, en què per variar remenen massa el menjar amb la forquilla i no saben mastegar. Però el que és realment interessant i addictiu és que no entenc una puta merda del que diu el protagonista, un sofista molt lleig que sempre ha fet papers d’inútil, pallaire i marginat d’institut. Aquella merda de concepte “popular”, però a la inversa. Fa el paper de matemàtic que col•labora amb el seu germà poli per resoldre casos. I ho soluciona tot a base d’algoritmes, de putus números. S’inventa paraules i ho combina amb exemples terrenals que encara et fan sentir més idiota perquè tampoc els entens. T’han drogat i t’han extirpat la cigala per enxufar-li a un ric escuat? Dóna-li un casio amb calculadora i te la troba. Fa dies que em pregunto si monguerejo. És greu si tampoc parlo klingonià ni assento amb el cap quan parla l’R2D2? Si miro Numbers sense entendre res pot ser que en un futur proper voti Iniciativa?