diumenge, 21 de novembre de 2010

Article definitiu

Subscric al 100% l'article del Miquel Sellarès al tribuna.cat:

28-N: Ens hi juguem la independència?

No, rotundament no. El poble català és seriós i responsable, i el 28 de novembre, davant la multitud de candidatures i personalismes existents, el que farà, essent positius, és una dispersió del vot independentista en diferents formacions polítiques com ERC, Reagrupament o Solidaritat Catalana. I, en honor a la veritat, cal dir també que molts independentistes apostaran per CiU.

Hi haurà un independentisme, crec que majoritari, que farà el vot útil a Esquerra, com jo mateix, tot i ser crític amb els enfrontaments personalistes i les equivocacions que s'han comès. Però la història demostrarà, a mig termini, la tasca feta pels republicans, posant les bases de la sobirania i els eixos fonamentals per a la construcció nacional, tot i el fet que ha faltat intel·ligència, capacitat de generar il·lusió i fer pinya en el si del partit i els seus entorns. Però, malgrat això, ERC serà, en els propers anys, potser l’eix més important de l’independentisme.

Un independentisme que està en el seu millor moment històric, i que ha d'ésser capaç de passar de l’espectacle de desunió actual a l'aprofitament del fet que mai tants ciutadans i ciutadanes d'aquest país havien pensat en la independència com a única solució, per a la nostra nació, de sortir de la gàbia que significa Espanya, en termes d'assimilació nacional i espoli econòmic.

Com que no hi ha més remei, el 28-N veurem quina és la suma del vot independentista, i tots plegats haurem de fer les correccions necessàries per tornar al consens i la unitat estratègica. La suma d’una part important del vot de CiU, ERC, RCat i SI ens farà veure quina és la possible majoria del sobiranisme.

I també haurem d’establir estratègies per tal de conduir els més amplis sectors possibles del PSC i ICV cap a les veritables eleccions per a la llibertat del poble català l’any 2014.

El 28-N no ens hi juguem la independència, sinó que una nova etapa, un pas de desacomplexament nacional i una legislatura per superar la crisi i preparar-nos per saltar la paret el 2014, ja sigui mitjançant un referèndum d’autodeterminació o la declaració unilateral d'independència des del nostre Parlament.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Crònica electoral de merda. He tornat de l'nfern

Uns fills de puta van ensulfatar l’abocador per veure si em mataven, però ai las, m’he despertat, i amb una bona trempera.
Em desperto, i veig que a la tele els periodistes mediocres em barrinen el cervell amb la puta cantarella que no signen no sé què perquè no sé qui els obliga a no sé què. Se me’n refot, cony!
Un servidor té una opinió de què faria si no estigués inhabilitat per prescripció penal i pogués votar. Per motius personals, no opino sobre els partits estrangers, com els sussiates, els peputeros i els ribieras.
CiU
En parlo perquè em consta que té un 3% d’independentistes. L’Ivan Mambrillas va definir molt bé aquest invent: “Convergència, l’artefacte que Jordi Pujol va crear i liderar amb èxit espatarrant, és, encara avui ─o, si es vol, avui més que mai─, messianisme eficaçment temperat per una concepció possibilista de la política, paternalisme estilitzat amb una programa tecnocràtic i pretesament postideològic: el partit-moviment cridat a conduir els destins patris perquè són els de casa [...]”.
CiU és una mena de dogma de fe, la gent hi creu i punt. Per què? Ni ells no ho saben. Ni puta idea. Res no els passa factura, ni el PP, ni els indicis de corrupció, ni la venda de fum, ni la indefinició, ni la supeditació, ni la genuflexió, ni la madriditis. És el partit d’ordre i dels bons catalanets. La pega és que a cada pàgina de necrològiques la seva base electoral disminueix, però encara enreden algú nou sovint. CiU encarna, juntament amb el PSC, allò típic de països predemocràtics, en què la gent els votaria encara que s’hi presentés de candidat una bona tifarada, peti qui peti.


ICV
Tenen independentistes sahrauís, tibetans, palestins, tinkiwinkians, klingonians, però em consta que també tenen un 0,01% d’independentistes catalans, i per això en parlaré, encara que siguin paràsits de partits espanyolistes. Veient alguna fotografia, però, em pregunto si es presenten a les eleccions de Corkyland, i no a les nostres.
ERC, SI, RCat
M’exciten. M’hagués excitat molt si anessin plegats. Francament, però, era tan improbable que si ho hagués cregut, potser seria votant potencial d’ICV. El que semblava més improbable encara era que SI i RCat no anessin plegats per sumar forces i esgarrapar vots a punta pala dels unionistes convergents. Si demostréssin una mica d’intel•ligència, s’adonarien que fotre vots a ERC no és la solució a l’independentisme. Així, passarem de 21 diputats a, sumats, 18 o 19. La solució a l’independentisme és fotre vots a CiU, i una bona opció era tramar una candidatura unitària de partits independentistes de centre-dreta que, juntament amb ERC, configuressin l’oferta electoral independentista. Algú em dirà perquè cony no van junts aquests SI i RCat? Algú ha donat alguna puta explicació a aquest desgavell que sembla ordit per l’enemic? Us sóc sincer, això em rebenta. I no en seré còmplice.

dimecres, 20 de gener de 2010

El reestyling pot ser una mariconada

Efectivament, generalment és així. Però contempleu la nova imatge corporativa d'aquest bloc, que òbviament no ha fet cap dissenyador amanerat ni un publicista petaculs. L'he fet jo en dos minuts. L'eslògan és el ja conegut, i ve a dir que aquí es consumeix merda. Pots prescindir de mirar-la, però cagar, cagues. El Vironer s'ha fet home, ha crescut, s'ha fet pelut, és un filladeputa i té ganes de repartir tifus, dengue i grip del pollastre. I el fons... és un abocador. Això és una declaració d'intencions, i no la merda del JarabedepaloTV (recordeu què diu: "Nuestra TV privada. Si te va la telebasura, te has equivocado de canal. Aquí sólo cosas guapas, que tengan que ver con Jarabedepalo y la cultura en general").

dilluns, 18 de gener de 2010

"Quan sigui avi ho explicaré als meus fills"

Aquesta frase, o és brillantment absurda, o és una cagada. O s’articula a consciència, i s'és el putu rei, o es perpetra, i s'és un putu dic-coses-incoherents. Si es té en compte el nivell de qui la va pronunciar em decanto per la segona opció. No diré qui ho va dir per respecte. El Bernat Soler la va dir mentre s'excitava veient el Messi. El nivell dels comentaristes, perdó, contertulians, dels partits que retransmet TV3 els dissabtes és alt, altíssim. Només veig els partits del Barça, perquè en realitat el futbol, més enllà del Barça, m’importa una merda. Però només de pensar com deu ser veure un Racing-Xerès amb aquestes dues llumeneres amenitzant la vetllada... Destacaria, a banda de la frase que encapçala això, una interessant dissertació entre els contertulians sobre el concepte "campió d'hivern". Al Soler no li convenç aquest "títol honorífic", però el brillant analista tècnic Pitxi Alonso, el llest de la classe, va instruir l'audiència, es va guanyar el sou i va dir que era per les estadístiques i tal.
Què es pot esperar d’algú que bateja el seu difunt programa de ràdio “Els millors anys de la nostra vida”? Si tenim en compte que es tractava d’un programa d’esports, i no un remembering dels anys sexualment actius de la Núria Feliu, és normal que la cosa se n’anés a la merda. Per exemple, si idees un producte d’alta tecnologia aplicat a la indústria nanotecnològica, li pots posar, per exemple, Robotech. Si li fots Sospirs de mitjanit, segurament no te’l compraran. I així va ser. Bé, fins que el va fitxar TV3.

divendres, 15 de gener de 2010

Odio Barcelona MCMXIIILD

Avui desenvoluparé la idea que, gràficament, vaig avançar l'altre dia (per entendre'ns: la cagarruta). Com ja he dit altres vegades, odio profundament Barcelona perquè representa tot allò que em fot una ràbia que t'hi cagues. Per exemple, la hiperactivitat. Si veus un nen hiperactiu, el primer que et ve al cap és fotre-li una patada. A ell i a son pare, ara no discriminaré. Es fot a tot arreu, ho toca tot, sempre fot cullerada, sempre té alguna puta ocurrència. En definitiva: no descansa, i el que és pitjor, no deixa descansar. Descansar és un gaudi d'éssers civilitzats, i el contrari de descansar és no parar quiet. Si et diuen cul inquiet no és bo, és que ets un putu torracollons i que millor que escampis la boira si no vols que et girin la cara o, millor encara, que et matin. L'imbècil necessita tenir les hores del dia ocupades, necessita fer coses, distreure's, anar aquí i allà, no parar quiet. Necessita no tenir temps per pensar perquè si ho fes s'adonaria que és imbècil. No sap que amb la seva activitat frenètica emprenya gent que descansa. És un dany col·lateral en sí mateix, una anomalia social, perquè pertorba.

Doncs això és Barcelona. No hi ha puta activitat, iniciativa, tèndència, performance, esdeveniment, manifestació, concert, seu, subseu o capitalitat que no demani. Que quatre subnormals a Berlin fan una ballada en un punt concret de la via pública i després escampen la boira per separat? Barcelona també. Que quatre pidolaires i meuques es despiloten al metro de Londres? A Barcelona també. Que a Tegucigalpa homenatgen el Jackson amb una ballada? A Barcelona la fem més gran. Que surt a concurs la seu estable de l'Agència Europea de Subnormals? Barcelona hi optarà. Que detenen un lituà de Greenpeace a Belfast? Mani a Barcelona. Que el Bruce dels repebrots fot dos concerts a Madrit? A Barcelona, 3. Que el Garci fa pel·lis a Madrit? A Barcelona ve el reconsagrat Woody (pels amics). Que existeixen jocs olímpics de neu? A Barcelona falti gent. I els d'estiu? Ja en van fer uns, però hi tornaran, no ho dubteu, collons! Que un fotògraf fa fotos a milers de subnormals nus a Viena? Doncs aquí també, i les ties ensenyaran ben bé la figa! Teletubbielàndia busca capitalitat a la Terra? Hi ha un local de Gràcia de puta mare. Voleu un Fòrum, eh, el voleu, el voleu? Doncs aquí el teniu, fills de puta. Que a Amsterdam hi ha putes als aparadors? Doncs aquí les fotrem al carrer. Els Monegres tenen una discoteca al putu desert? Doncs fotré una plaça desèrtica al Fòrum, la més gran de la galàxia, i ja veureu, baturrus! A Rio toquen bongos? Aparteu les criatures que Barcelona ja és la capital dels tocabongos.

Barcelona és allò de "i jo més" o "doncs jo primer". O "doncs jo també". O "però el meu, millor".
Estic a punt de fotre forats al teclat perquè m'estic excitant de mala manera.

dimecres, 13 de gener de 2010

divendres, 8 de gener de 2010

Avui va de merdes


Aquesta foto escau per al text que ve a continuació, el guió ho exigeix. No és res gratuït, i està tractat amb el màxim respecte i sensibilitat. Sense aquesta foto, el post coixeja. Aquesta noia podria ser ben bé la inspiració que amenitza les manualitats durant les fredes tardes washingtonianes del nostre enviat especial Antoni Bassas. Però no. L'àvid seguidor dels TN sabrà que la inspiració pallejadora del Bassas és


Però en realitat no volia parlar d'això. Fa temps que rebo allaus de mails demanant-me la opinió sobre les darreres novetats culturals, coneixedors que estic a l'última en tendències urbanes, teatres alternatius i performanves cosmopolites. Fins i tot la "Reportera Farandulera" se'm va insinuar una tarda perquè li supervisés una crònica. He llegit a l'Avui el següent: "Qollunaka presenta Okupastorets IV al Teatre Alegria". Ho sé. Promet. I ara mireu què afegeixen: "L’espectacle, a banda d’una lectura irònica de l’actualitat, inclou 70 persones en escena amb música en directe, una coral i un quadre de ball flamenc". Penseu-hi. M'he proposat insultar una mica menys, però és que què putes significa aquest cony de merda de barrejar el putu flamenc de merda amb les ínfules d'entendre la puta realitat com per fer-ne un tractament irònic i amb una puta coral entremig que no hi pinta res i 70 subnormals rascant-se les boles mentre uns quants tocabongos foten soroll evitant que se sentin les coristes que deuen ser uns petardos. Vaig a comprar munició.
Aviat parlaré de la no sé què que ha guanyat o quedat finalista de no sé quin premi i que va de super guai amb el títol d'un llibret de merda el nom del qual no me'n recordo.
Salut i bon any. A la merda!