dimecres, 17 de novembre de 2010

Crònica electoral de merda. He tornat de l'nfern

Uns fills de puta van ensulfatar l’abocador per veure si em mataven, però ai las, m’he despertat, i amb una bona trempera.
Em desperto, i veig que a la tele els periodistes mediocres em barrinen el cervell amb la puta cantarella que no signen no sé què perquè no sé qui els obliga a no sé què. Se me’n refot, cony!
Un servidor té una opinió de què faria si no estigués inhabilitat per prescripció penal i pogués votar. Per motius personals, no opino sobre els partits estrangers, com els sussiates, els peputeros i els ribieras.
CiU
En parlo perquè em consta que té un 3% d’independentistes. L’Ivan Mambrillas va definir molt bé aquest invent: “Convergència, l’artefacte que Jordi Pujol va crear i liderar amb èxit espatarrant, és, encara avui ─o, si es vol, avui més que mai─, messianisme eficaçment temperat per una concepció possibilista de la política, paternalisme estilitzat amb una programa tecnocràtic i pretesament postideològic: el partit-moviment cridat a conduir els destins patris perquè són els de casa [...]”.
CiU és una mena de dogma de fe, la gent hi creu i punt. Per què? Ni ells no ho saben. Ni puta idea. Res no els passa factura, ni el PP, ni els indicis de corrupció, ni la venda de fum, ni la indefinició, ni la supeditació, ni la genuflexió, ni la madriditis. És el partit d’ordre i dels bons catalanets. La pega és que a cada pàgina de necrològiques la seva base electoral disminueix, però encara enreden algú nou sovint. CiU encarna, juntament amb el PSC, allò típic de països predemocràtics, en què la gent els votaria encara que s’hi presentés de candidat una bona tifarada, peti qui peti.


ICV
Tenen independentistes sahrauís, tibetans, palestins, tinkiwinkians, klingonians, però em consta que també tenen un 0,01% d’independentistes catalans, i per això en parlaré, encara que siguin paràsits de partits espanyolistes. Veient alguna fotografia, però, em pregunto si es presenten a les eleccions de Corkyland, i no a les nostres.
ERC, SI, RCat
M’exciten. M’hagués excitat molt si anessin plegats. Francament, però, era tan improbable que si ho hagués cregut, potser seria votant potencial d’ICV. El que semblava més improbable encara era que SI i RCat no anessin plegats per sumar forces i esgarrapar vots a punta pala dels unionistes convergents. Si demostréssin una mica d’intel•ligència, s’adonarien que fotre vots a ERC no és la solució a l’independentisme. Així, passarem de 21 diputats a, sumats, 18 o 19. La solució a l’independentisme és fotre vots a CiU, i una bona opció era tramar una candidatura unitària de partits independentistes de centre-dreta que, juntament amb ERC, configuressin l’oferta electoral independentista. Algú em dirà perquè cony no van junts aquests SI i RCat? Algú ha donat alguna puta explicació a aquest desgavell que sembla ordit per l’enemic? Us sóc sincer, això em rebenta. I no en seré còmplice.

8 comentaris:

Txisky ha dit...

Massa personalismes.... i egos

Josep ha dit...

Vostè vota a la província de Lleida, oi? Ho dic perquè allà, segons les enquestes, els de REAGRUPAMENT poden obtindre un diputat.

Vironer ha dit...

Tan de bo l'obtinguin a costa dels unionistes convergents...
Com ja he dit, trobo a faltar sentit comú independentista. Tenir clar qui és l'enemic que cal combatre. I l'enemic no és ni SI, ni RCat, ni ERC. És patètic que aquests tres es barallin entre ells perquè això empobreix i molt l'objectiu de tenir més força parlamentària. L'enemic, com deien aquells, és allà fora, al quintacolumnisme convergent i a l'espanyolisme sussiata.
Quan llegeixo energúmens com el Victor Alexandre que només fot punyalades interessades a ERC i, en canvi, ni diu ni mu de CiU, em cago en la puta. Focalitzem l'enemic a batre, cony! No és tan difícil.
Tan de bo SI, RCat i ERC tingui un èxit espatarrant. Com a independentista no m'alegraria gens que fracassessin, cap d'ells.

Pere Llufa ha dit...

L'independentisme català és històricament caníbal i desassenyat. i també, com ha dit en Txisky, esfereïdorament egocentrista.

La lògica ens diu que fóra més assenyat bastir l'estratègia que vos molt bé expliqueu. Cobrir tots els fronts i mirar d'ampliar-ne la base social esgarrapant vots i diputats a altres formacions més tèbies, en comptes d'emprendre lluites fraticides entre nosaltres.

Però això implicar pensar, treballar, esforçar-se...

És més fàcil robar-nos els vots i els diputats entre nosaltres, encara que en perdem uns quants pel camí.

L'endemà de les eleccions alguns destaparan ampolles de cava pels dos o tres diputats aconseguits, d'altres ploraran per no haver entrat al Parlament i d'altres s'estiraran els cabells per la davallada que patiran; però cap d'ells serà incapaç de fer autocrítica i admetre que el dia 29 estarem més lluny del nostre objectiu que el dia 28.

Remitjó ha dit...

Benvolgut Vironer, ha ressuscitat vostè, ja se'l trobava a faltar!

Supose que el panorama que presenten aquestes eleccions pot fer despertar fins i tot els morts.


Benvingut.

Llesca ha dit...

Amb tot això de la campanya el·lectoral m'estic enrecordant de la manifestació del juliol i de tot el que treien per la boca aquesta gent, i m'estic cagant en la puta perquè al final està resultant el que tots ens temíem: que aquí no hi ha ningú amb un bon parell d'ous que es comprometi amb la gent i amb el país, que estigui disposat a treballar i que, per tant, demostri que hi ha un objectiu comú.

Són tots uns merdes que només pensen en el benestar i la lluentor del seu propi cul.

Albert B. i R. ha dit...

Si SCI i RCat no es van ajuntar va ser per diferències a l'hora d'elaborar les llistes, encarar la campanya i què fer un cop al Parlament. SCI ha fet llistes obertes i a RCat, com a la resta de partits, les ha escollides una persona a dit (contradient el que es va aprovar en Assemblea). El Carrtero ja ha dit que prefereix Mas a Montilla però a SCI, si ningú aposta per un referèndum la legislatura vinent, tan se val l'un que l'altre. I pel que fa com encarar la campanya, és evident que una llista té molta més força que l'altra. Tot i això, el Laporta va proposar que Girona i Lleida per RCat i BCN i Tarragona per SCI. L'oferta va ser incomprensiblement rebutjada.
No és tan fàcil fer una llista per unes eleccions amb tots els factors que hi ha al voltant.
Cadascú, ara, el que ha de fer és votar a aquell que trobi millor. Quedar-se a casa pk no hi ha unitat és absurd, pk a la pràctica el k s'està fent és afavorir a CiU i a la resta de partits que hi ha ara al Parlament i que no han fet ni faran res per al independència. I ara hi haurà 4 anys per a buscar aquesta unitat que tothom tan desitja.

El senyor gerent ha dit...

Mistos i gasolina ja !!!!!!

Que no veieu que mentre el sistema de partits (del color que sigui) es vagi perpetuant, la qüestió sempre serà la mateixa? Ara tira un, ara tira l'altra, i hop... van passant els anys i una puta merda tot plegat.

Solució? que els polítics siguin triats per la gent del seu territori (municipis, comarques, vegueries, o no sé què...) i que siguin responsables davant d'aquests qui l'han triat de les mancances o dels èxits del seu troç de territori. I punt.

I si no, TNT a mansalva.