el Vironer

Article definitiu

2010-11-21T20:43:00.002+01:00

Subscric al 100% l'article del Miquel Sellarès al tribuna.cat:

28-N: Ens hi juguem la independència?

No, rotundament no. El poble català és seriós i responsable, i el 28 de novembre, davant la multitud de candidatures i personalismes existents, el que farà, essent positius, és una dispersió del vot independentista en diferents formacions polítiques com ERC, Reagrupament o Solidaritat Catalana. I, en honor a la veritat, cal dir també que molts independentistes apostaran per CiU.

Hi haurà un independentisme, crec que majoritari, que farà el vot útil a Esquerra, com jo mateix, tot i ser crític amb els enfrontaments personalistes i les equivocacions que s'han comès. Però la història demostrarà, a mig termini, la tasca feta pels republicans, posant les bases de la sobirania i els eixos fonamentals per a la construcció nacional, tot i el fet que ha faltat intel·ligència, capacitat de generar il·lusió i fer pinya en el si del partit i els seus entorns. Però, malgrat això, ERC serà, en els propers anys, potser l’eix més important de l’independentisme.

Un independentisme que està en el seu millor moment històric, i que ha d'ésser capaç de passar de l’espectacle de desunió actual a l'aprofitament del fet que mai tants ciutadans i ciutadanes d'aquest país havien pensat en la independència com a única solució, per a la nostra nació, de sortir de la gàbia que significa Espanya, en termes d'assimilació nacional i espoli econòmic.

Com que no hi ha més remei, el 28-N veurem quina és la suma del vot independentista, i tots plegats haurem de fer les correccions necessàries per tornar al consens i la unitat estratègica. La suma d’una part important del vot de CiU, ERC, RCat i SI ens farà veure quina és la possible majoria del sobiranisme.

I també haurem d’establir estratègies per tal de conduir els més amplis sectors possibles del PSC i ICV cap a les veritables eleccions per a la llibertat del poble català l’any 2014.

El 28-N no ens hi juguem la independència, sinó que una nova etapa, un pas de desacomplexament nacional i una legislatura per superar la crisi i preparar-nos per saltar la paret el 2014, ja sigui mitjançant un referèndum d’autodeterminació o la declaració unilateral d'independència des del nostre Parlament.

Crònica electoral de merda. He tornat de l'nfern

2010-11-17T09:46:00.001+01:00

Uns fills de puta van ensulfatar l’abocador per veure si em mataven, però ai las, m’he despertat, i amb una bona trempera.
Em desperto, i veig que a la tele els periodistes mediocres em barrinen el cervell amb la puta cantarella que no signen no sé què perquè no sé qui els obliga a no sé què. Se me’n refot, cony!
Un servidor té una opinió de què faria si no estigués inhabilitat per prescripció penal i pogués votar. Per motius personals, no opino sobre els partits estrangers, com els sussiates, els peputeros i els ribieras.
CiU
En parlo perquè em consta que té un 3% d’independentistes. L’Ivan Mambrillas va definir molt bé aquest invent: “Convergència, l’artefacte que Jordi Pujol va crear i liderar amb èxit espatarrant, és, encara avui ─o, si es vol, avui més que mai─, messianisme eficaçment temperat per una concepció possibilista de la política, paternalisme estilitzat amb una programa tecnocràtic i pretesament postideològic: el partit-moviment cridat a conduir els destins patris perquè són els de casa [...]”.
CiU és una mena de dogma de fe, la gent hi creu i punt. Per què? Ni ells no ho saben. Ni puta idea. Res no els passa factura, ni el PP, ni els indicis de corrupció, ni la venda de fum, ni la indefinició, ni la supeditació, ni la genuflexió, ni la madriditis. És el partit d’ordre i dels bons catalanets. La pega és que a cada pàgina de necrològiques la seva base electoral disminueix, però encara enreden algú nou sovint. CiU encarna, juntament amb el PSC, allò típic de països predemocràtics, en què la gent els votaria encara que s’hi presentés de candidat una bona tifarada, peti qui peti.

ICV
Tenen independentistes sahrauís, tibetans, palestins, tinkiwinkians, klingonians, però em consta que també tenen un 0,01% d’independentistes catalans, i per això en parlaré, encara que siguin paràsits de partits espanyolistes. Veient alguna fotografia, però, em pregunto si es presenten a les eleccions de Corkyland, i no a les nostres.
ERC, SI, RCat
M’exciten. M’hagués excitat molt si anessin plegats. Francament, però, era tan improbable que si ho hagués cregut, potser seria votant potencial d’ICV. El que semblava més improbable encara era que SI i RCat no anessin plegats per sumar forces i esgarrapar vots a punta pala dels unionistes convergents. Si demostréssin una mica d’intel•ligència, s’adonarien que fotre vots a ERC no és la solució a l’independentisme. Així, passarem de 21 diputats a, sumats, 18 o 19. La solució a l’independentisme és fotre vots a CiU, i una bona opció era tramar una candidatura unitària de partits independentistes de centre-dreta que, juntament amb ERC, configuressin l’oferta electoral independentista. Algú em dirà perquè cony no van junts aquests SI i RCat? Algú ha donat alguna puta explicació a aquest desgavell que sembla ordit per l’enemic? Us sóc sincer, això em rebenta. I no en seré còmplice.

El reestyling pot ser una mariconada

2010-01-20T16:41:00.003+01:00

Efectivament, generalment és així. Però contempleu la nova imatge corporativa d'aquest bloc, que òbviament no ha fet cap dissenyador amanerat ni un publicista petaculs. L'he fet jo en dos minuts. L'eslògan és el ja conegut, i ve a dir que aquí es consumeix merda. Pots prescindir de mirar-la, però cagar, cagues. El Vironer s'ha fet home, ha crescut, s'ha fet pelut, és un filladeputa i té ganes de repartir tifus, dengue i grip del pollastre. I el fons... és un abocador. Això és una declaració d'intencions, i no la merda del JarabedepaloTV (recordeu què diu: "Nuestra TV privada. Si te va la telebasura, te has equivocado de canal. Aquí sólo cosas guapas, que tengan que ver con Jarabedepalo y la cultura en general").

"Quan sigui avi ho explicaré als meus fills"

2010-01-18T16:09:00.003+01:00

Aquesta frase, o és brillantment absurda, o és una cagada. O s’articula a consciència, i s'és el putu rei, o es perpetra, i s'és un putu dic-coses-incoherents. Si es té en compte el nivell de qui la va pronunciar em decanto per la segona opció. No diré qui ho va dir per respecte. El Bernat Soler la va dir mentre s'excitava veient el Messi. El nivell dels comentaristes, perdó, contertulians, dels partits que retransmet TV3 els dissabtes és alt, altíssim. Només veig els partits del Barça, perquè en realitat el futbol, més enllà del Barça, m’importa una merda. Però només de pensar com deu ser veure un Racing-Xerès amb aquestes dues llumeneres amenitzant la vetllada... Destacaria, a banda de la frase que encapçala això, una interessant dissertació entre els contertulians sobre el concepte "campió d'hivern". Al Soler no li convenç aquest "títol honorífic", però el brillant analista tècnic Pitxi Alonso, el llest de la classe, va instruir l'audiència, es va guanyar el sou i va dir que era per les estadístiques i tal.
Què es pot esperar d’algú que bateja el seu difunt programa de ràdio “Els millors anys de la nostra vida”? Si tenim en compte que es tractava d’un programa d’esports, i no un remembering dels anys sexualment actius de la Núria Feliu, és normal que la cosa se n’anés a la merda. Per exemple, si idees un producte d’alta tecnologia aplicat a la indústria nanotecnològica, li pots posar, per exemple, Robotech. Si li fots Sospirs de mitjanit, segurament no te’l compraran. I així va ser. Bé, fins que el va fitxar TV3.

Odio Barcelona MCMXIIILD

2010-01-15T16:43:00.006+01:00

Avui desenvoluparé la idea que, gràficament, vaig avançar l'altre dia (per entendre'ns: la cagarruta). Com ja he dit altres vegades, odio profundament Barcelona perquè representa tot allò que em fot una ràbia que t'hi cagues. Per exemple, la hiperactivitat. Si veus un nen hiperactiu, el primer que et ve al cap és fotre-li una patada. A ell i a son pare, ara no discriminaré. Es fot a tot arreu, ho toca tot, sempre fot cullerada, sempre té alguna puta ocurrència. En definitiva: no descansa, i el que és pitjor, no deixa descansar. Descansar és un gaudi d'éssers civilitzats, i el contrari de descansar és no parar quiet. Si et diuen cul inquiet no és bo, és que ets un putu torracollons i que millor que escampis la boira si no vols que et girin la cara o, millor encara, que et matin. L'imbècil necessita tenir les hores del dia ocupades, necessita fer coses, distreure's, anar aquí i allà, no parar quiet. Necessita no tenir temps per pensar perquè si ho fes s'adonaria que és imbècil. No sap que amb la seva activitat frenètica emprenya gent que descansa. És un dany col·lateral en sí mateix, una anomalia social, perquè pertorba.

Doncs això és Barcelona. No hi ha puta activitat, iniciativa, tèndència, performance, esdeveniment, manifestació, concert, seu, subseu o capitalitat que no demani. Que quatre subnormals a Berlin fan una ballada en un punt concret de la via pública i després escampen la boira per separat? Barcelona també. Que quatre pidolaires i meuques es despiloten al metro de Londres? A Barcelona també. Que a Tegucigalpa homenatgen el Jackson amb una ballada? A Barcelona la fem més gran. Que surt a concurs la seu estable de l'Agència Europea de Subnormals? Barcelona hi optarà. Que detenen un lituà de Greenpeace a Belfast? Mani a Barcelona. Que el Bruce dels repebrots fot dos concerts a Madrit? A Barcelona, 3. Que el Garci fa pel·lis a Madrit? A Barcelona ve el reconsagrat Woody (pels amics). Que existeixen jocs olímpics de neu? A Barcelona falti gent. I els d'estiu? Ja en van fer uns, però hi tornaran, no ho dubteu, collons! Que un fotògraf fa fotos a milers de subnormals nus a Viena? Doncs aquí també, i les ties ensenyaran ben bé la figa! Teletubbielàndia busca capitalitat a la Terra? Hi ha un local de Gràcia de puta mare. Voleu un Fòrum, eh, el voleu, el voleu? Doncs aquí el teniu, fills de puta. Que a Amsterdam hi ha putes als aparadors? Doncs aquí les fotrem al carrer. Els Monegres tenen una discoteca al putu desert? Doncs fotré una plaça desèrtica al Fòrum, la més gran de la galàxia, i ja veureu, baturrus! A Rio toquen bongos? Aparteu les criatures que Barcelona ja és la capital dels tocabongos.

Barcelona és allò de "i jo més" o "doncs jo primer". O "doncs jo també". O "però el meu, millor".
Estic a punt de fotre forats al teclat perquè m'estic excitant de mala manera.

BCN-22

2010-01-13T16:21:00.002+01:00

Avui va de merdes

2010-01-08T17:42:00.005+01:00

Aquesta foto escau per al text que ve a continuació, el guió ho exigeix. No és res gratuït, i està tractat amb el màxim respecte i sensibilitat. Sense aquesta foto, el post coixeja. Aquesta noia podria ser ben bé la inspiració que amenitza les manualitats durant les fredes tardes washingtonianes del nostre enviat especial Antoni Bassas. Però no. L'àvid seguidor dels TN sabrà que la inspiració pallejadora del Bassas és

Però en realitat no volia parlar d'això. Fa temps que rebo allaus de mails demanant-me la opinió sobre les darreres novetats culturals, coneixedors que estic a l'última en tendències urbanes, teatres alternatius i performanves cosmopolites. Fins i tot la "Reportera Farandulera" se'm va insinuar una tarda perquè li supervisés una crònica. He llegit a l'Avui el següent: "Qollunaka presenta Okupastorets IV al Teatre Alegria". Ho sé. Promet. I ara mireu què afegeixen: "L’espectacle, a banda d’una lectura irònica de l’actualitat, inclou 70 persones en escena amb música en directe, una coral i un quadre de ball flamenc". Penseu-hi. M'he proposat insultar una mica menys, però és que què putes significa aquest cony de merda de barrejar el putu flamenc de merda amb les ínfules d'entendre la puta realitat com per fer-ne un tractament irònic i amb una puta coral entremig que no hi pinta res i 70 subnormals rascant-se les boles mentre uns quants tocabongos foten soroll evitant que se sentin les coristes que deuen ser uns petardos. Vaig a comprar munició.
Aviat parlaré de la no sé què que ha guanyat o quedat finalista de no sé quin premi i que va de super guai amb el títol d'un llibret de merda el nom del qual no me'n recordo.
Salut i bon any. A la merda!

Filldeputíssim

2009-12-27T19:28:00.005+01:00

Després de veure això, buideu el pap.

També podeu enviar un missatge al seu fill.

L'esperit nadalenc, com l'esperit campista, és una merda

2009-12-24T11:09:00.002+01:00

Ahir havent sopat estava ajaçat al sofà tocant-me la bossa escrotal, amb una birra feta al país i amb ganes de distreure'm. La Sra. de Vironer em va dir: "Foten el House". I jo, que estava passiu, me la vaig deixar endinyar. El House és un fill de puta -no en el sentit admiratiu de cabronàs- i la sèrie, una cagarruta. És un fill de puta en el sentit que si pogués li rebentaria la nou del coll: histriònic, posturetes, cridaner, infantil, pallasso i pallaire. No ens enganyem: em fot tanta ràbia com el Toni Albà, però té la pega que no és del rotllo. Per tant, al House, que el fuetegin amb les seves cordes vocals; a l'Albà, que el tinc en més alta consideració pels motius que he exposat i del tot aliens a la seva manera d'actuar, li tinc reservada una altra cosa. És actor i, per tant, prescindible. Per què no es perd per algun aeroport de l'estranger, estripa la seva documentació espanyola, i fa vaga de fam denunciant l'asfíxia nacional que ens sotmet l'imperiet de ponent? Si el Joel Joan s'hi vol afegir, no seré pas jo que li ho impedirà.

Per què serà un èxit la Cimera de Copenhaguen?

2009-12-16T16:02:00.007+01:00

Per

I

I

Ah, i

I

Ja hi som: un putu nen prodigi al diari

2009-12-03T16:08:00.005+01:00

Costa descriure el fàstic que em foten els anomenats nens prodigi els pares dels quals els obliguen a vantar-se públicament de la merda que sàpiguen fotre.

I no té res a veure amb l’enveja. Jo et podia recitar amb criteri del diccionari de sinònims els sinònims, què si no, de puta, maricó, desgraciat, llepaculs, navalla, subnormal, merda i idiota. Després vaig afegir termes compostos, qüestions complexes, de la meva collita, com fill de puta, et mataré, o vés a prendre pel cul. I així, fins avui. Pocs, als 7 anys, tenen aquesta competència lingüística. I, a més, autodidacte. Els meus pares em van deixar triar. “Nen, mira, pots triar entre el Tinkiwinki, el Teo menjaflors i el diccionari de sinònims. El diccionari de sinònims també pot ser divertit, hi ha moltes maneres de dir divertit, per exemple”. I què respon un nen avançat de 7 anys? “Gràcies, pares, però sóc amo del meu destí. M’importen un rave els sinònims de divertit, vull saber com dir puta de mil maneres diferents”. Així que no em digui ningú que no era un prodigi, quan sense despentinar-me, si et veia de quatre potes, et podia dir "mira, a aquest sodomita li agrada que li entrin per l'ull de les quaranta arrugues".

Els meus pares estaven orgullosos de mi. Havia escollit entre dues portes per mi mateix. Entenia la dicotomia. O dicotomies. Odi o tocabongos? Ciutadà o súbdit? Llibertat o colònia? Corbs o colomets blancs? Els meus pares també eren un prodigi. Ho eren perquè no em van treure a fer el préssec pels diaris i per les teles. No havien de demostrar res a ningú, no havien de demostrar que podia dir putarra, putarranga o del sindicat de l'oposició i quedar-me tan ample, no m’havien d’exposar púbicament perquè pobres d’esperit es fotessin palles i miressin amb menyspreu els seus fills idiotes.

Anagrama de Numbers: merda

2009-12-01T13:08:00.000+01:00

Estic enganxat a una merda de sèrie que es diu Numbers. La miro sempre que puc. Us direu a vosaltres mateixos que se us en refot. Certament. Però en sóc tan addicte que vull fer teràpia de grup. És una sèrie que conté tots els ingredients per ser..., bé, una merda. Polis que gallegen per encapçalar el cas —esta es mi jurisdicción/vete de mi escena del crimen/no me toques el escroto/ vete a Waco, esto es de Quantico—. També hi acostumes a veure escenes familiars de taula, en què per variar remenen massa el menjar amb la forquilla i no saben mastegar. Però el que és realment interessant i addictiu és que no entenc una puta merda del que diu el protagonista, un sofista molt lleig que sempre ha fet papers d’inútil, pallaire i marginat d’institut. Aquella merda de concepte “popular”, però a la inversa. Fa el paper de matemàtic que col•labora amb el seu germà poli per resoldre casos. I ho soluciona tot a base d’algoritmes, de putus números. S’inventa paraules i ho combina amb exemples terrenals que encara et fan sentir més idiota perquè tampoc els entens. T’han drogat i t’han extirpat la cigala per enxufar-li a un ric escuat? Dóna-li un casio amb calculadora i te la troba. Fa dies que em pregunto si monguerejo. És greu si tampoc parlo klingonià ni assento amb el cap quan parla l’R2D2? Si miro Numbers sense entendre res pot ser que en un futur proper voti Iniciativa?

El Rockefeller mònguer

2009-11-19T16:10:00.002+01:00

Si neixes en una puta família de multimilionaris tens dues opcions: ser el rei o ser un imbècil. I el protagonista d'aquest escritot va optar per ser subnormal, estudiar antropologia i visitar tribus que es mengen els vegetarians menjaflors. Si hagués estat llest, després de veure la foto que adjuntaré, hagués vist que millor no tornar a fotre els peus en aquell quarter de terra. Ara bé, ja he dit que el noi era imbècil.

L'anunci de San Miguel és una merda

2009-11-10T16:18:00.003+01:00

Ja fa temps que dura la broma, però fins aquí hem arribat. Un altre cop els anuncis de merda... Tot va començar aquest estiu amb la puta-merda-d'anunci de l'Estrella amb un mònguer transvestit que cantava una cançoneta filladeputíssima i, això sí, un parell de jamelgues fuckables. Ja és alguna cosa. I m'ho vaig témer: "San Miguel contraatacarà", em vaig dir a mi mateix. Dit i fet. Mi experiencia, ho van batejar, i un subnormal feia veure que anava pel món i coneixia gent enrotllada i amb molta vida interior. Molt tocabongos, tot plegat. Molt "he de desconnectar", expressió molt odiosa pròpia de perdedors, molta "rutina". "En cada lugar aprendes algo nuevo de la gente y de sus costumbres", deia l'idiota. Nen de l'anunci, jo també faré un tour per aprendre coses i després te les ensenyaré; començaré per Ciudad Juarez, després faré escala a Port-au-Prince, Medellin, Ejido, Bagdad i Peshawar. Ja veuràs que bé ens ho passarem amb les meves experiències. Si n'aprendré, de coses.
I ara n'han fet una nova versió i en algun punt parla d'una frase cèlebre que no recordo, però que afirmo rotundament que no només no és cèlebre (és una puta merda), sinó que tampoc és frase, perquè el publicista (creatiu?) desconeix allò del subjecte i predicat.

La cançó pòstuma del Jackson és una merda

2009-10-13T17:28:00.004+02:00

La Sra. de Vironer em diu tot sovint que tendeixo a l'insult gratuït i a la crítica destructiva. Fins aquí, hi estic d'acord. Afegeix, alhora, que caldria afegir coses positives i donar-hi un tractament amable. Sense deixar de ser jo mateix, en part, és a dir, opinant sense coneixement de causa, em disposava a lloar la figura del Jackson i a demanar als noruecs que donessin el Nobel a la millor cançó a la seva cançó pòstuma. I tot això sense escoltar-la, clar, perquè la música d'aquella desferra humana sempre m'ha fet cagar i llavors no podria ser tendre i afalagador. Però, ai l'as, sense voler l'he escoltat. I heus ací el dilema moral que he tingut: si gaudeixo insultant sense conèixer les coses que insulto, què he de fer quan opino sobre una cosa que m'horripila? Insultar fatalment? Segurament, sí. I el tinc [l'insult] a la punta del fibló, frisa per sortir i fer-me quedar tranquil. Però penso en la Sra. de Vironer i en el seu prec: "Sigues positiu, va, cari". Dit i fet, aimada. La cançó pòstuma del Jackson és una merda.

Educació per a la subnormalia

2009-10-08T17:22:00.004+02:00

Malgrat honroses excepcions de persones que s’esforcen a millorar el sistema, com la mestra Pissarra Negra, punta de llança de la renovació pedagògica, el model educatiu d’avui dia és una fàbrica d’inútils, tinkiwinkis i tocabongos. Bé, això era fins avui, o ahir, que va transcendir la notícia que crec oportú de traslladar-vos. A partir d’ara també hem d’afegir a l’honrosa llista de lloances fàbrica de quillos. Resulta que a l’IES Les Termes, de Sabadell, en col•laboració amb una ludoteca i l’Ajuntafems, han fet un projecte educatiu innovador. I quin és aquest projecte-educatiu-innovador? Bé, tècnicament té nom: taller [sabeu com m'agrada aquest concepte]. Siguem més precisos. Taller de maquetuning, en què els alumnes han après a modificar la xapa, la pintura i els seients del cotxe. Indirectament també reben inputs d’educació viària. Per als escèptics, visiteu l’enllaç: www.avui.cat/sabadell/notices/2009/10/els_alumnes_de_l_ies_les_termes_presenten_un_cotxe_tunejat_3560.php

Proposo nous tallers per a alumnes de 13 a 17 de la pública:

Taller de preparació per a realitys
Taller de valetudo
Taller de llenguatge carcerari
Taller d’impressió de símbols a les pastis
Taller d’anàlisi de les lletres d’Andy i Lucas
Taller de biberons

Coses del destí (ep, però no és un post cursi de merda)

2009-10-03T10:29:00.003+02:00

Això del destí pot ser una cosa de perdedors, sobretot dels que l’esperen ajaçats en un catre de merda. És com tot, pots ser actiu o passiu; si ets actiu, fots; si ets passiu, [te la] et deixes fotre. Que cadascú es miri al mirall. Hi ha fets, però, que predestinen: la llet del teu pare, la figa de ta mare, l’euromillones, el cognom, etcètera. Això que veureu ara va aparèixer al diari de les minyones, que diu el cretí del Sostres, el 30 de setembre, arran d’una pregunta que es va fer a uns quants socis del Barça sobre l'afer de l’espionatge. Li he tallat el cap per mantenir el seu anonimat i perquè, entre nosaltres, no és la Bundchen. El nom, però, no. Jutgeu vosaltres mateixos.

Carta censurada a l'ABC. Madrid 2016

2009-09-30T16:54:00.005+02:00

[Carta al director traduïda que no m'han publicat a l'ABC]

Madrid dada por culo
Quan la colla d'apoltronats del COI, aquesta puta barreja d'aristòcrates i vividors, doni pel cul Madrid 2016, aleshores començaran a sortir veus que diran que ja se sabia. Veus que fins al matí anterior hauran venut la puta merda de la corazonada i vés a saber quantes parides més.
A mi no m'enredareu.
Us tinc a tots clissats, falsos. Aquests tatuatges que us heu fotut a la cigala amb les cinc anelles els haureu de tapar a qualsevol forat negre que trobeu en una sauna amb sanefes a les parets. I la mà del logotip, de làtex, per tocar-vos lascivament...
No m'enredareu. Tu tampoc, borbó, fent somriure de saber perdre i anant de bon ambaixador. T'estaràs consumint per dins, com la colla d'aduladors engominats que t'acompanyen. Foteu-vos, cony!
L'olimpisme, com el campisme, és una merda. Però té l'agravant que els que el practiquen van de senyorets amb ínfules de savoir faire.
Des de la colònia us dic, amb afecte, que me n'alegro, que us hagin donat pel sac.

Vironer
Bouvet Island

Adjunto foto por si considerais escayente poner-la y queda espacio. Es una metafora de "cerramos la barraqueta".

Què tenen en comú el Felipe Massa i la meva neboda de 13 mesos?

2009-09-30T16:45:00.001+02:00

Fàstic per un tub

2009-09-07T15:59:00.005+02:00

Puc estar més o menys inspirat a l'hora d'escriure. Puc tenir raó o no (bé, jo la tinc, però pot passar que d'altres en tinguin alguna altra). En qualsevol cas si volgués tenir una raó pura em dedicaria a dir parides sobre vectors i la mare que els va matricular. Però no, m'agrada fer com els contertulians, m'agrada parlar capciosament de foteses sense tenir-ne ni puta idea, encara que els subnormals cobren i jo no (qui és més subnormal?).
Avui podria parlar d'una gala (sí, puta paraula), la gala del teatre que sota l'inspirat títol Barjaulona aixeca el teló ens vendrà la merda de coses que es perpetraran als teatres de Barjaulona (mira que em començava a agradar la ciutat!). Què puc dir, a més que el presenta la Gemma Ruiz, la reportera farandulera. Puc dir que no el veuré ni borratxo aquest programot. I puc dir que serà una puta xena. Ras i curt. És el més proper a la ciència exacta que faré mai, aquest escrit. Que algú em demostri el contrari (algú que no hagi fet reserva per Hoy no me puedo levantar). Aquests és com d'altres que, per raons obvies, no els deixen votar. Aquí no podeu opinar!
Una foto també m'ha inspirat i fa que estigui d'especial mala folla. És aquesta:

Segons els autors de l'obra mestra, una colla de grupgodonians del Mundo Deportivo, el Rossi està acollonit per la irrupció de l'illenc Lorenzo, àlies Montaigne, àlies hereu d'Alcover i de Moll, un jove pilot agressiu que espanta el transalpí. Estic tan calent que desenvoluparé aquest post més endavant, potser el dia que definitivament donin pel cul Madrit 2016.

Madrid 3428

2009-09-03T16:04:00.002+02:00

Trinomi filldeputa: thriller+barcelona+guinness

2009-08-31T16:26:00.003+02:00

Algú dubtava de Barcelona i del seu instint de ser la primera en tot, fins i tot la primera en kk? Algú dubtava de Barcelona per distingir-se amb alguna puta merda d'espectacle? Algú dubtava que Barcelona no aprofitaria la dinyada del Jackson per retre-li el seu particular homenatge [de merda]? Algú deia que feia massa temps que els conceptes Barcelona i rècord guinness no anaven de la [puta] maneta malgrat estar destinats, per glamour, per prestigi, a fusionar-se?
Entomeu això!

Esto es histórico!

Obituari

2009-07-13T15:53:00.003+02:00

Sobre vídeos (de merda)

2009-07-10T17:43:00.002+02:00

L'audiència és l'audiència, i el que compta és la quantitat, encara que sigui a base d'enganyar i vendre fum. Si a posteriori el programa ha resultat ser una merda, és igual, ells ja han aconseguit el seu propòsit. Fa unes setmanes centenars de milers d'idiotes ens vam empassar la puta patranya del vídeo que va fer trempar els jugadors del Barça [menys monguers que els dels altres equips, però monguers, al cap i a la fi]. Emocionar-se veient allò, amb EL mític fotograma del Jorquera aturant una puta bola en una porteria d'entrenament de les de mig metre d'ample per trenta centímetres d'alt és d'autèntic campió. I evidentment, aquell bluf sobredimensionat insultant ha tingut premi pel perpetrador, el que sense vergonya es va prestar a fer un making off de l'invent.
TV3: Saps què, ens has donat una audiència de puta mare i t'ho volem agrair.
Perpetrador [excitat]: Ah sí, doncs tinc unes idees trencadores pel 30 minuts.
TV3: Ep, no corris tant, que primer hauries de passar per l'Entre Línies.
Perpetrador: Sé per on vas, fas la mateixa cara que el Pep quan va visionar el vídeo. És gros, oi?
TV3: Sí
Perpetrador: Ara ve l'estiu, voleu que m'encarregui del De Vacances?
TV3: No, l'hem fulminat. És encara millor.
Perpetrador: l'Ànima no m'acaba d'anar, i Casal Rock ja s'ha acabat.
TV3: Calent, calent, et cremes
Perpetrador: No...
TV3: Sí, el vídeo de l'Estiu és teu és teu. I amb dues veteranes del Casal Rock. Pot ser un bombàs. Si t'acostes als estàndards de qualitat i èpica del Gladiator rebentarem.
Perpetrador: No te'n penediràs...

Subnormalisme

2009-06-30T12:05:00.004+02:00

En general no m’agrada veure sofrir. Només hi ha un sofriment derivat d’un tràgic desenllaç que em reconforta, el que pateixen els seguidors del Real Madrid; també xalo amb el sofriment dels sociates, per què no dir-ho (les derrotes del PP, en canvi, m’entristeixen, perquè -PP = -independentistes). Agonitzar i morir, en particular, en el sentit menys metafòric dels termes, són dues coses que detesto profundament. Sé que hi ha subnormals que pensen el contrari, i a ells vull dedicar aquestes subtils i delicades ratlles. Pel món hi ha molta merda, massa, segurament. A mi me n’ha tocat viure dues, de merdes: formar part –administrativament- de l’estat espanyol, i formar part –culturalment- d’un estat que empara i fomenta pràctiques maltractadores i assassines contra animals (que jo sàpigal). És un continu de tot l’any, però el binomi “bon temps” “estat espanyol” és especialment tràgic si tens la puta desgràcia de tenir quatre potes (si només en tens dues, però a sobre tens ales, calça’t, també). Un estat és subnormal quan el componen tants subnormals que empara pràctiques subnormals. Els subnormals es caracteritzen per gaudir veient sang, patir, agonitzar i morir. Però no cal anar tan lluny, també pots ser subnormal corrent o veient corre subnormals davant d’animals, encara que quan els pelin davant de més subnormals tu no te n’adonis perquè estàs inconscient o follant-te alguna gavatxa fastigosa. Va por ustedes! Subnormals!

Pregunta d'examen

2009-06-25T16:41:00.013+02:00

No tinc temps per posts "currats" (vaig prometre que algun dia parlaria d'aquesta puta merda de currar i currar-s'ho). Com que a dia d'avui vaig de putu cul, tenia dues opcions: la que veureu a continuació o la que parla de les cançons amb missatge social/protesta/denuncia, a l'estil "Macaco y sus amigos". Opto per la primera perquè m'ocupa 3 minuts, els mateixos que hauríeu de tardar vosaltres en endevinar la senzilla pregunta. Fins i tot el típic subnormal que avui ha sabut que ha suspès la selectivitat i els pares del qual en culpen el sistema educatiu ho endevinarà si els darrers mesos ha mirat TV3 [*pista].
La pregunta és la següent:

Qui i per a què fa servir aquesta foto?

1. El rei d'espanya per amenaçar que les repúbliques porten a presidents negres.
2. Sarkozy per ensenyar a la quilla del solàrium el to de morè que desitja.
3. Berlusconi per demostrar que ell no té berrugues al costat del nas.
4. Antoni Bassas per cascar-se-la.

Qui i per a què fa servir aquesta foto?

1. Àngela Merkel per demostrar que són pastadetes però que, a diferència de la morena, no té risc de patir càncer de pell.
2. Carmen Franco per mostrar que ha heretat collarets amb perles més gruixudes.
3. Berlusconi al seu proveïdor per ensenyar-li què no desitja.
4. Antoni Bassas per foradar amb dards a la seva habitació de motel.

Anuncis de merda

2009-06-11T16:48:00.004+02:00

És molt fàcil fer un anunci que sigui una merda; posa-hi una veu en off argentina, posa-hi un argentí, quatre obeses ballant, un Bosé o un Nadal i la seva mapfre, la utilització obscena de discapacitats, la música del jarabe que malo, i un llarg etcètera. I què dir de la publicitat que no sembla publicitat, aquests modernillos d'agència que busquen impactes i la sorpresa, aquests que els empalaria amb el pirulo del Chrysler Building. És molt fàcil fer tot això, i per això la publicitat està farcida d'inútils especialistes en dir "deixa'm a mi que sé de què parlo", o millor dit, "dejame que sé de qué hablo". Tu ets un subnormal i ells els reis del mambo. Tu ets un subnormal i ells foten anuncis de Caja Madrid.
Els anuncis han d'explicar, la merda conceptual és pels ionquis mancats da cavall.

Petita llagosta i Berlusconi: 2 mites

2009-06-06T10:02:00.006+02:00

Amics, avui és un dia trist per als éssers lliures: ha mort la petita llagosta en acte de servei, amb un cordill de niló a les pilotes i un altre al coll, ni més ni menys que en un hotelot de Bangkok, als 72 anys (!). Des d'aquí el meu reconeixement a la petita llagosta.

L'altre home lliure que la turba falsa de benpensants i els garants de la doble moral es volen carregar és en Berlusconi, per fotre festes a la seva puta mansió de Sardenya amb nenes de 18 anys sortides d'un catàleg de models. No només no el critico, sinó que critico els envejosos que donarien un colló i part de l'altre per estar en el seu lloc o ser un dels seus amics per passar una amena jornada gaudint d'idíl·lics paisatges...El meu reconeixement per ell i pel seu col·lega que estava a punt d'embocar el primer forat. L'edat no perdona, però devia tenir un bon putt.

Sobre actors, sociates, manifestos i hemorroides

2009-06-05T11:27:00.005+02:00

Aquesta setmana molts hem descobert que el mític Siscu del Cor de la Ciutat (mític per les octogenàries teresines que el veuen) és el marit de la candidata sociata la cara de la qual no me'n recordo perquè no l'he vista mai (però segur que té cara de sociata). Sí, amics, el Siscu, el de les morenes, el que té el cul com la bandera del Japó. I aprofitant l'avinentesa, ell -tot queda a casa-, desvergonyit, va llegir un putu manifest putrefacte signat per altres sociates cosmopolites de la faràndula per donar suport a la seva estimada (suposo que el devia escriure l'Iceta "el penja-robes").
Parlaré dels manifestos: SÓN TOTS UNA PUTA MERDA. Sento vergonya aliena quan es llegeix un manifest (per qui el llegeix i pels qui l'escolten atentament), perquè el denominador comú dels manifestos és la subnormalitat, el teletubbisme i el happyflowerisme. A més, no serveixen per a res, quan n'acaben de llegir un algun mònguer ja n'està perpetrant un altre per l'endemà. Només són aptes per la gent pobra d'esperit.
Encara hi ha una cosa pitjor que un manifest: un manifest signat per actors i/o intel·lectuals. Què collons vol dir intel·lectual? Ets intel·lectual? Qui t'ha investit de tal honor? El signaries si fos un manifest de subnormals? No? No? T'ho has pensat bé?
Per si voleu anar al teatre,al cine o on sigui, adjunto llista de signants del manifest sociata: Zequi Casamada (npi),Jordi Coca,Colita (npi),Antoni Dalmau (npi),Mario Gas,Carme Elias,Núria Espert,Jordi Font (npi),Lluís Homar,Manuel Huerga,Anna Lizaran,Ferran Madico,Enric Majó,Ros Marbà,Joan Francesc Marco (npi),Lluís Marco (npi),Jordi Martí (npi),Ferran Mascarell,Francesca Masclans (npi),Anna Mª Moix,Amparo Moreno,Rosa Novell,Àlex Ollé,Lluís Pasqual,Carme Portaceli (npi),Josep Mª Pou,Gerard Quintana,Assumpta Roura (npi),Xavier Rubert de Ventós,Rosa Mª Sardà,Joan Manuel Serrat,Artur Trias (el de les morenes),Carmina Virgili(npi).

Debat europees d'ahir

2009-05-30T10:40:00.003+02:00

Quan publiquin les audiències del debat de candidats d'ahir i resulta que ho van veure quatre llars, la meva n'és una.
- Si jo fos espanyol tindria dues opcions: Badia i Vidal-Quadras, i votaria, sens dubte, Vidal-Quadras. La distància entre ells és abismal; ahir, si fos assessor de la Badia, m'hauria calçat xiruques de ciment i m'hauria tirat a la tan socialista desembocadura del Besòs. Qui m'ho hauria de dir que passaria vergonya aliena per una sociata... Alejo, sort que et vas comportar.
- Si no tingués personalitat, i avui em sentís gai, demà hetero, el de més enllà ecolo de debò, l'altre propalestí, el mes que ve protibetà (però mai procatalà perquè no sóc provincià i sóc ciutadà del món, cosmopolita), si el meu programa polític el dictessin les tendències, cap on bufa el vent (o sigui, un putu trendie), votaria el Romeva.
- Si fos un patriota d'aquests que es confonen i pensen que, per sobre de tot, cal fotre les l'opció independentista catalana, votaria Iniciativa Internacionalista, un partit estranger (com els primers a què feia referència). Però ves per on que m'agrada votar en clau positiva i no per fotre, així que passo de votar partits estrangers. Que cadascú lliuri la seva puta guerra.
- Si fos un catalanet d'ordre que Ebre enllà i Pirineus enllà parlo castellà i francès, respectivament, perquè el meu país comença i acaba al Principat, si la meva ideologia fos la de fer el negociet a Madrid o a Brussel·les, votaria Tremosa. És un bon candidat, que terra endins pot excitar una mica, i terra enllà fa quedar bé el país perquè...no sembla nacionalista.
- Si fos un independentista que penso que a europa s'hi ha d'anar a treballar pels Països Catalans i per la seva gent, sens exclosions, i fer-ho desacomplexadament i fotent el màxim soroll possible per internacionalitzar la meva causa (la llibertat, el progrés econòmic i la justícia social), votaria Junqueras.

Recapitulem: tenim una lletja socialista, un lleig afònic peperu, un guapet ni-carn-ni-peix-sinó-tot-el-contrari-què-diuen-que-està-de-moda?, un home de bé tap de bassa el més llest de la classe lleig; sabeu què? Jo em quedo amb el més lleig de tots (perdó, més lleig que el Tremosa i el Romeva): Junqueras.

A prendre pel sac!

Si torno a sentir que no signeu les cròniques compraré stingers

2009-05-25T15:58:00.005+02:00

Anem al gra: periodistes, m'importa una puta merda que us obliguin a cronometrar a la mil·lesima les cròniques que perpetreu (o que, directament, perpetren els serveis de premsa dels partits); no m'importa cap puta merda que m'obligueu a escoltar un colló de vegades al dia la garrulada que no signeu les cròniques perquè bla bla bla, se me'n refot, m'importa un rave; sapigueu que cada vegada que ho dieu em cago en vosaltres i en la mare que us va matricular; per més que ho digueu, no només no em solidaritzo amb vosaltres, sinó que em solidaritzo amb els que imposen quotes de tota mena (ja se sap que les quotes són un bon instrument per a regular el mercat, que si el mercat fos una mena de barra lliure gentalla com vosaltres saturaria el mercat de merda). Collons!

"Cosas guapas"

2009-05-21T18:13:00.002+02:00

Amics, no tinc temps per fer una nova edició de la secció "expressions odioses". La tinc al cap, que ningú no s'esgargamelli per la ràbia de no tenir-ho ara i aquí. Avanço que la cosa anirà per aquí..."m'ho vaig currar".
De moment, una dosi de ràbia. Després de veure-ho i de matar algú ja veureu com us sentiu millor, més reconfortats, reinserits de nou a la societat.

JarabedePaloTV: en abierto y para todos los públicos.Estilo pop latino. "Nuestra TV privada. Si te va la telebasura, te has equivocado de canal. Aquí sólo cosas guapas, que tengan que ver con Jarabedepalo y la cultura en general."
Va, vinga, no sigui dit. Us dedico aquest vídeo amb amor sincer i devot. Mireu-lo tot, al final hi ha sorpresa.

La Bundchen lleugera de roba

2009-05-15T17:13:00.006+02:00

Perdoneu l'esquer, però us regalo la foto. En realitat volia parlar de trens.Odio anar amb tren perquè és un microcosmos on hi ha altes concentracions de coses rares. Fa tot just un parell de setmanes que per X hi he d'anar i he de buidar el pap perquè em corroeix per dins tota la merda que estic suportant.
Podria parlar del pànic que vaig sentir l'altre dia al tren quan un julandra que en feia dos com jo se'm va asseure al costat i ve treure un llibre intitulat "Alexandros" amb una portada en la qual hi havia un fornit guerrer grec. Ribetejava l'obra mestra una sanefa d'aquestes típica de tovallola de local de sauna (ho he vist en pel·lícules). Vaig estrènyer les galtes del cul, vaig empènyer ben fort el centre de gravetat cap al seient, vaig tòrcer el cap cap a la finestra, vaig resar perquè no fos el tercer violador de l'Eixample i vaig agafar una puta torticoli i un mareig de campionat. Podria parlar d'aquells minuts, però no ho faré perquè estic sa i estalvi.
Un altre tema interessant és el tema dels guenyos. Avui un d'aquests se m'ha assegut al davant i m'ha estat donant pel sac amb la seva presència tres eterns quarts d'hora. Cap on mirava el molt cabró? Quin cony d'ull em fitava a mi i quin fitava a la tia del costat? Tenia visió panoràmica o un dels dos ulls li fallava?
Què fot la gentalla menjant al tren? Puc arribar a consentir que se'm foti un entrepà al davant algú[na tia bona]. Però si és lletja, és aquella hora que fots la digestió i les vibracions del tren t'afecten, i la molt bruta treu un paquet de pasta prèt-a-manger als 5 putus formatges del Carrefour, això ja és massa. Si la màxima d'aquella sèrie de merda de fot dues dècades que em sembla que feien a Barcelona que sortia un hortera advocat que feia de justicier durant la nit, "la justícia pot ser cega, però hi veu en la foscor", al primer túnel la marrana ja s'hauria escanyat. Puta maleducada!

El campetxano

2009-04-24T16:41:00.000+02:00

Mitrofan, in memoriam

Foto que posa els pèls de punta

2009-04-22T16:01:00.005+02:00

No feu cas dels problemes d'escàner, això és el de menys. No us crida l'atenció res més?

EL LLIBRE de Sant Jordi

2009-04-12T12:21:00.006+02:00

Els que voldriem que cada dia fos san valenting estem d'enhorabona perquè aviat ve la diada amoroso-festiva de la colònia: Sant Jordi. Sou cagadubtes? Sou dels que estimeu la vostra parella? Si sou d'aquesta mena, jo us dic PSTTTTTTTTTTTTT, no us hi capfiqueu més: us avanço les pistes que ens diu la contra... "Tinc pressa per anar enlloc. Sempre vaig tard, i marxo dels llocs sense adonar-me’n. No sento el mateix durant més de 7 minuts i sempre vull el que no tinc. M’he passat mitja vida perdent coses i l’altra mitja buscant-les, però encara no he trobat el que vull. Sóc imprevisible fins i tot per a mi mateixa, i no sé mai què faré d’aquí a 10 minuts. Començo a fer coses perquè sí, i me’n canso no sé per què. També sóc contradictòria. I una fantàstica mentidera: sóc capaç d’anar a comprar el pa i, si em pregunten, dir que vinc de Bombai. Però això és veritat: No he explicat mai res a ningú. Fins ara."

No busqueu més, compreu-lo abans no s'exhaureixi!

Això és un cartipàs!

2009-04-07T16:34:00.021+02:00

Els mitjans estatals i els colonials n'anaven plens: ZP ha remodelat el seu equip i ha configurat un cartipàs que, essent benevolent, titllo de tifarada. Vaja, una merda. Si ZP tingués el que s'ha de tenir, avui a can Borbó hi desfilarien:

Ministre d'Igualtat

Ministre de Foment

Ministre de Cultura

Ministre de l'Interior

Ministra de Sanitat i Serveis Socials

Ministre d'Economia

Ministre de Defensa

Ministra Portaveu

Ministra d'Esports

Ministra d'Immigració

Ministre d'Exteriors

Ministre de Treball

Ministre de Medi Ambient

Si ho escolteu, vomiteu!

2009-04-03T16:26:00.003+02:00

Ja sabeu què en penso de les barreges a l'estil Festival del Mil·lenni: són una puta merda. Aquí en van un parell d'exemples, dedicats a tots vosaltres amb tota la mala llet. Què és pitjor, un putu grup de música que es diu POPERA -per a més informació el vaig descobrir a Tele Taxi TV-, o el tro de metxa de la Bimba "tinc tranca" Bosé en qualsevol de les seves pseudoexpressions artistiques?

Joaquín Bilbao: un màrtir

2009-03-20T15:52:00.003+01:00

Ara resulta que els garants de la ultracorrecció, la guàrdia pretoriana de les essències doblemoralistes, han fet dimitir el president del Jerez. I, per què? Per fotre un parell de trets en un bar de putes un dimarts a quarts de quatre de la matinada? Au va, no fotem. Qui no ho ha fet alguna vegada?
Avui, tots els lliurepensadors som Joaquín Bilbao.

La tortura és una bella art

2009-03-09T16:22:00.002+01:00

Aquests dies l'alta cultura espanyola ha debatut amb fruïció sobre la medalla de les belles arts. Resulta que el col·lega de l'exministre mata cèrvols sense llicència, el ministre de tortura Cesar Antonio Molina, ha premiat amb tan alta distinció un maltractador d'animals per fer la seva feina, maltractar animals. La polèmica, però, no ha estat la condecoració d'un ésser que perpetra aquests actes, sinó perquè uns companys seus (també premiats!) l'han criticat per vés a saber què (alguna cosa sobre el Montaigne i el Voltaire, em sembla). Avui, amics i amigues, matar animals és recompensat amb la medalla de les belles arts. L'estat espanyol cada dia baixa més esglaons en la distingida llista de països subdesenvolupats.

torna un mite: Chesney Hawkes

2009-03-06T18:12:00.006+01:00

Arran d'una intensa discussió sobre si els adhesius de "V" apareixien al TeleIndscreta o al SuperPop (mantinc que era al TeleIndiscreta, i em tornaria a pegar per defensar-ho), vaig recordar. I recordar és perillós, perquè em va venir una tonada (puta paraula). I la cosa deia així...

Bé, tot seguit he pensat "què deu fer, avui dia, aquest julandra?" És viu? Va sobreviure al seu hit? La resposta és al seu web... no només és viu, sinó que el molt desgraciat vol renéixer de les seves cendres i ha entrat a un putu reality anglès que tanca uns quants freaks a una mena de gàbia i s'han d'escapar (o no sé què polles, perquè he perdut nivell d'anglès). En qualsevol cas, aquest és el nou Chesney Hawkes, Ches per als amics, a Takeaway Prison.

Els subalterns federatius estan cagats

2009-03-06T12:06:00.000+01:00

Es veu que els no nacionalistes de la RFEF, els no nacionalistes dels mitjans d’informació i/o manipulació i polítics d’ampli espectre estan cagadets davant la presència del Barça i l’Athletic Club a la final de la copa del comandament suprem de les forces armades. Tenen por, els molt demòcrates, que la gent expressi el que li surti dels pebrots i els ovaris quan els hi surti dels ovaris i dels pebrots. Tenen por, concretament, del moment en què el comandament suprem de les forces armades farà entrada triomfal davant dels seus súbdits: com reaccionarà la turba de súbdits separatistes? Silenciarà, la gentalla sediciosa, l’himne de l’imperi? Un dels arguments dels no nacionalistes –nacionalistes espanyols- és que barrejar futbol i política (o llengua i política, o cultura i política, o polles amb vinagre i política) és mentalment perniciós i desaconsellable. Perniciós i desaconsellable, és de subnormal aclarir-ho, perquè no combrega amb l’ordre establert, amb el seu ordre. Per això hi esmerçaran recursos de tota mena per silenciar-ho: uns altaveus dignes de cotxe-quillo amb l’himne espanyol a tot drap, platets de llenties a l’entrada del camp, un quilometret de via extra d’AVE, etc.

Avui hi ha molt directivet subaltern de federació o de ministeri que no ha dormit, temerós del que pot passar. Les solucions estaran a l’alçada de les llumeneres que les han proposat, actors secundaris de l’Escopeta Nacional. Fins i tot és probable que encomanin l’organització de l’esdeveniment a Orange Market, perquè tot quedi lligat i ben lligat.

Jo no hi aniré, però si aquell dia hi estigués m’herniaria i em sortiria un tros de budell per la boca de xiular l’himne que no em representa i la figura del cap d’un estat que no és el meu. Per què? Per començar, perquè sóc lliure, paradoxalment. I és una reacció refinada i il·lustrada? Sens dubte, no! I què?

PD. Oi que compartim bells vocables que fonèticament es poden fondre per fer un cor a l’uníson? Per què no fer un càntic tediós i repetitiu amb les síl·labes in-de pen-den-tzi/ci-a? Joan Tardà, hi aniràs? Què proposes?

Això és societat civil...

2009-03-04T18:54:00.003+01:00

...la resta és una merda!

Polifacètic=caca

2009-02-27T16:31:00.003+01:00

Fa anys, posem per cas fa més de 2.000 putus anys, podies ser moltes coses en un: senador, astrònom i mestre petaculs; poeta, dramaturg i proxeneta; filòsof, escultor i metge amb majúscules; arquitecte, pintor, cartògraf,capità de barco i militar, etcètera. Diguem que l'alineament dels planetes de l'època va afavorir el naixement de llumeneres, alhora que el desenvolupament de moltes disciplines tècnicoartisticocientífiques estava a les beceroles. Malgrat tot, és de justícia dir-ho, moltes d'aquestes persones avui també serien els putus amos de l'univers. Però el progrés ja se sap, fa que ens haguem d'especialitzar en camps concrets, fins i tot dintre de la mateixa disciplina, per poder dir que som algú. Avui un metge és un metge de la seva subespecialitat, no vagis amb el teu mal de ventre a un al·lergòleg que en tindrà menys puta idea que qualsevol Joan Pera. I tot aquest circumloqui, per què? Perquè avui dia, poc de molt és molt de res, i molt de poc és un putu àtom de coneixement, no una bandada d'electrons giragonsant sense to ni so per un accelerador de partícules. Dit això, Bruno Oro, dedica't a imitar l'Acebes.

Pitjor que el Carnestoltes: ECLÈCTIC

2009-02-21T18:53:00.003+01:00

Avui és el primer carnestoltes que comparteixo amb tu, qui siguis. I per això volia explicar-te què significa per mi aquesta festa: la monguerada subnormal més gran que s'ha cagat mai. Vull dedicar aquestes amables paraules a tots els majors de 6 anys que es disfressen i no estan tancats amb cadena perpètua al manicomi o al corredor de la mort. A més ressonen, aquests dies, paraules de merda com disbauxa, chirigota, les canàries o drag queen. Ara que he tornat de potar, però, he d'interrompre la meva quasi filípica perquè alguna cosa ha captat la meva atenció, una cosa realment inquietant: Llegeixo a l'Avui que el tal Òscar Callau, un trendie merdós col·lega de la Silenci?, està a punt de perpetrar un projecte (maleïda-puta-paraula) que es titula, ni més ni menys (tapeu-vos els ulls els aprensius): ECLÈCTIC. Ho sé, el títol de prugramutxo és indignant, però mireu com ho venen... "El nou espai temàtic rastreja les últimes tendències en disseny, moda, audiovisual, estils de vida, cultura urbana, internet, arts digitals, creadors emergents, compres i oci nocturn".
Si ja heu tornat de la tassa del vàter (a mi no sé què em passa, estic fatal, 2 cops en 5 minuts), us dóno la benvinguda. Cosa dolenta, fora del ventre.
Us seguiré de prop, Callau...

La nostra cançó (I)

2009-02-15T11:34:00.004+01:00

Ella. Aquestes tres setmanes han estat molt especials...
Vironer. Una birra de barril. No han estat malament
E. A mi posa'm un Martini amb quatre gotes de llimona i dos cubitus
V. En realitat es diu glaçons
E. Ai, com ets, sempre em corregeixes, però poses una carona tan mona quan t'enfades...
V. Bé
E. M'agrada aquest local, és tranquil i es pot parlar
V. [collons quin bé de déu, no fotis que se la fot aquell imbècil?]
E. No penses el mateix?
V. Sí, sí, es pot parlar. De fet, és el que fem, oi?
E. Abans et deia que ja són tres, les setmanes
V. Sí, però aquell dia no podies parlar tant
E. Com ets eh
V. I ara [beu, nena, beu, cony!]
E. Amb tres setmanes m'he adonat de moltes coses. Em fas riure, ets molt interessant...
V. Tu també em fas riure
E. I crec que ens hi entenem molt bé
V. On?
E. És que se t'ha de dir tot, eh
V. Ah, és que parles crípticament
E. Eh?
V. [Collons] Sí, E, ja t'havia entès. Jo penso el mateix. Allà ens hi entenem.
E. I aquí?
V. On?
E. Aquí i ara.
V. Ets molt profunda
E. Tens por, oi? Per això la teva actitud a la defensiva.
V. Però que no eres administrativa?
E. Què vols dir?
V. Res, que no pares de sorprendre'm, dius unes coses molt interessants [Jorge Bucay de merda]
E. No m'has respost
V. És que m'espanta el que sento per tu, tot és nou...
E. De debò?
V. [...]
E. Ho escoltes?
V. El què?
E. La cançó que sona. És la cançó que sonava, fa tres setmanes.
V. Guaita quina casualitat [collons]
E. Aquestes petites coses fan que em senti especial, i que et senti especial
V. [¿?]Jo també
E. La nostra cançó...

Musical Dream Team

2009-02-09T16:55:00.015+01:00

Una tarda de dissabte dóna per molt, sobretot si no saps on dar-la. Dóna, per exemple, per tenir una puta idea, una idea que mai no hauria pensat que tindria. Mirava la tele, i més concretament TeleTaxiTelevisió, perquè m'agrada molt la cançó lleugera espanyola i la cobla. 17.53: posen la Oreja de Van Gogh, un grup fantàstic i fresc amb unes lletres de denúncia descarnades. 17.57: Amaral, rock profund i de recorregut, molt descarat i ben travat. A les 17.56 penso que el paio del Casio de la Oreja és un tros de músic, el solo que cola a cada cançó és definitiu i té carisma. A les 17.59 m'adono que el gutiarrista d'Amaral té allò que tenen les persones especials, et quedes enganxat a la tele, els acords de la seva guitarra ressonen per cada racó del teu cap, i és molt expressiu, amb el seu gorro. Llavors vaig pensar: t'imagines quin cotxàs faries ajuntant una carrosseria d'aquí, un embragatge d'allà un tub d'escapament de cullà? Imagineu quina música faria el seu motor? Aquesta idea, la d'un consorcio del segle XXI, la d'una autèntica selecció per configurar una banda total, un grup definitiu, és la que vull compartir amb vosaltres.

Els que hagueu arribat fins aquí us preguntareu... però totes aquestes estrelles del firmament necessitaran un entrenador fort, no?, un entrenador, un productor-compositor que sàpiga conduir els egos. Doncs sí, i al nostre país en tenim un, i dels bons.

Llibre de condol per l'ànima de Silenci?

2008-12-24T09:03:00.006+01:00

De vosaltres he après moltes coses, però em quedo amb les paraules cool i trendie, que ja formen part de la meva vida. També he après que si, casualment, paro algú pel carrer, el més probable és que porti mascarpone al bolso. He après oficis que m'han fet veure un nou món ple d'oportunitats i d'aventures. He conegut persones superinteressants de qui he après dicció de xava i castellà, cosa que m'ha anat molt bé per entrar al món de la Il·lustració, el disseny i la moda. M'heu ensenyat que es fan ulleres de molts materials diferents i uns pentinats coolíssims. I què dir d'obrir-me les portes de revistes que ni havia somiat, grups de música i artistes que per la meva ignorància i provincianisme desconeixia...
Com que no he tingut temps de merèixer sortir al programa, tot i que ja he exposat a una petita galeria de Carnaby Street, us vull dir la meva imatge de silenci?: vaig per un petit parc entre dues illes de cases del Soho escoltant una versió inèdita dels TrendsOldField a The Cave i, de sobte, l'iPod es queda sense bateria. Pssst

Trinomi vomitiu: TV+cuina+tast

2008-12-20T12:35:00.002+01:00

Els llocs comuns, també anomenats tòpics de merda, són una xacra a la qual recórren sovint els pobres d'esperit i gent amb poca imaginació. Quan a la tele algú cuina i deixa que ho tasti el presentador, algú del públic, una hostessa, o el desgraciat que tasta els bolets que acaba d'anar a buscar amb una càmera al clatell i que ha cuinat algú per ell, per què pebrots quan es foten cullerada a la boca no se'ls hi acut res més que MMMMMMMMM, bo i movent el cap de dalt a baix? És que és imprescindible? És que no hi ha una altra manera de dir-ho? És que sempre és igual de bo? I si és dolent? No ho pots escupir a la cara del cuiner i dir " quina puta merda"? No, resulta que a la tele, la reacció ineludible a l'acció de jalar és MMMMMMMM, peti qui peti. Quina puta poca imaginació i manca de sinceritat.

Somriures imbècils

2008-12-16T16:37:00.004+01:00

Per què l'adjectiu turgent s'ha de pronunciar d'una determinada manera i sempre va lligat al mateix substantiu plural? Aprofundir sobre això em plauria, però parlaré d'una altra cosa: el somriure dels imbècils davant els qui tallen el bacallà o ho fan veure. Poca gent es pregunta per què quan algun il·lustre campetxanu diu una subnormalada la gent somriu o, directament, riu; per què quan un entrenador o un jugador de futbol diu una imbecil·lada de l'alçada d'un campanar pretesament graciosa i es perceben els somriures dels "periodistes" que estan a la sala de premsa; per què quan entrevisten alguna autoritat reputada que dóna mostres d'una gran proximitat i empatia observem com la nostra boca perfila un rictus de somriure estúpid. Per què passa tot això? Doncs no en tinc ni la més remota idea, però si algú ho sap que m'ho digui.

Plaga de polls a la UB

2008-12-12T09:34:00.003+01:00

Ahir vaig anar a Barcelona perquè un amic quillo em va recomanar un antre on fan tatuatges. Just quan m'hi dirigia per estampar-me un Sí a Bolonya, vaig passar per davant de la UB, un lloc d'aquests on, teòricament, la gent aprèn a ser útil i no a ser escòria. Doncs bé, vigileu. Hordes de polls surten de les portes i finestres de la universitat i ataquen terriblement. Sort que el tatuador també és perruquer i em va afaitar el cap. Té una habitació especial per a cada cosa, la qual cosa diu molt de la seva visió empresarial. També fa mojitos i el seu maromo amenitza l'estada musicant poesia trobadoresca amb una arpa.

Declaració universal de què?

2008-12-10T16:55:00.002+01:00

He sentit que avui és l'aniversari d'una de les putes-merdes-més-ignominioses-de-la-història-de-la-humanitat. Vaja, l'aniversari d'una filla bastarda fruit d'una lletarada col·legiada de farsants i vividors que podríem resumir sota les sigles ONU (Organització per a les Nul·litats Unides).
Jo vull contribuir a tal efemèride amb una proposta: estampar l'articulat de la filla bastarda en un rotlle de paper de vàter (bé, si pot ser, en tots els del món mundial), i eixugar-s'hi el cul en homenatge.

Jo sí que Odio Barcelona (colla de farsants!)

2008-11-05T13:21:00.001+01:00

Veig esparverat que una colla de moderniquis —la promo parla de joves escriptors/es talentosos/es— ha perpetrat un llibre que es titOla Odio Barcelona. Deixant de banda que és un llibre guai del paraguai i que vol ser transgressor (com el look Silenci? dels talentosets/etes), m’aventuro a afirmar que és un frau; un frau perquè odien Barcelona des de l’estimació profunda a Barcelona, l’estimen tant que voldrien que no fos —tant— odiosa. I, això, és un putu frau. Modèstia a banda, aquest llibre s’ha de fer des de l’odi visceral i irracional que, per exemple, professa un servidor cap a Barcelona —i no cap a un bon grapat de barcelonins, no se m’ofenguin, com la meva germana i família. Parlar de l’odi des de l’odi és tan aclaparadorament elemental com parlar d’«em falta una cama» des de «m’han amputat una cama», i no des de «tinc dues cames de collons».
Editors, tingueu-ho en compte per a properes aventures i, sobretot, per a propers càstings per fer realitat aquestes aventures.

"justícia patètica"

2008-11-03T13:26:00.005+01:00

Que tremolin els notaris. Una sola càmera de televisió dóna més i millor fe que qualsevol afortunat que s’ha pogut permetre el luxe d’estudiar unes oposicions a temps complet fins als 30 anys –en el millor dels casos. En posaré dos exemples actuals, i un de vell. Dos exemples actuals i un de vell de com enregistrar un moment patètic per a gaudi de tothom. Un retall d’història, això sí, amb minúscules
Papà Massa (o la realitat és la que és i no la que volem que sigui): que bell és l’efímer autoengany. A les classes de “riureteràpia” –puta collonada per a pobres d’esperit- ja tenen material gràfic de suport per donar l’empenteta a les ànimes càndides rialleres.
Conseller Saura: tu ets el precursor –you’re still the one, man-, el papà Massa és una anècdota si es compara amb el teu moment “tenim 1000 diputats”. Per animar-me jo no tinc el vídeo del Juan Gabriel matant-se després del frenètic ball de sant victo -com sí que té algun amic meu; per animar-me et tinc a tu, Xoan, a tu i el teu rictus facial en aquella meravellosa nit electoral en què vas berenar pastís de xocolata.
El tercer moment, ni me’l crec. Va ser aquest dissabte, bo i dinant, que gairebé m’ofego. Moment charly-bravo Saura, aprenent de Federico “al alba” Trillo, amb walkie, adreçant-se als Mossos d’Esquadra. El cas és que no reia d’aquella frapant imatge-locució, reia del que devien riure els Mossos que l’escoltaven –si és que l’escoltaven, perquè valia la pena. Enllaç: http://www.3cat24.cat/video/786959/altres/TN-migdia-01112008
Minut 2:15

Breus (per saturació laboral)

2008-10-24T16:34:00.003+02:00

M'importa una merda l'opinió d'artistes americans sobre política (per tant, li fotria el micro pel cul a qualsevol periodista que fotés la pregunta).
Les imatges de vagues d'estudiants em fan vergonya aliena -veure ninyatos/es, que només saben coses de nintendos i pallejar-se, jugant a sindicaleros és per fulminar-los.
Pellicer, "lo" teu és Grecian 2000 o Just for men?

A falta de temps, titulars biliars

2008-10-15T07:33:00.001+02:00

L'anunci de Halloween de Port Aventura és una puta merda i odiós.

Una altra Barcelona NO és possible

2008-10-06T13:21:00.001+02:00

Com no podia ser d’altra manera, la ciutat de Barcelona acull un congrés internacional. La notícia seria quina convocatòria de fira/fòrum/trobada/congrés/seu internacional/organisme/capitalitat/mundials-europeus esportius de tota mena/Tour etcètera no compta amb una barnacandidatura. El Congrés que ara ens ocupa, el Congrés Mundial de la Naturalesa i que té el mayolià lema “Un món divers i sostenible” no deu donar tanta pasta com el congrés dels mòbils, perquè hi participen altermundistes i tocabongos, entre d’altres, però dóna pedigrí i acosta Barcelona al seu somiat graal ecoflowerpower. Vindran milers de congressistes i seran rebuts per les màximes autoritats del país, que aprofitaran l’avinentesa per vendre la capitalitat mundial del cap i casal pel que fa a guaiisme ecolo. És un congrés tallat pel patró del Fòrum de les Cultures –no dic res-, és a dir, de bla, bla i bla. No dubto que les intencions dels participants siguin molt lloables i benintencionades. Molts tindran moltes coses interessants a dir; uns quants menys aportaran propostes concretes que incorporin una temporalització i un pressupost acurat per dur-les a terme; i ningú, absolutament ningú dels participants, tindrà capacitat executiva per implementar la carta als reis. Faran un manifest -puta paraula- consensuat, criticaran molt la passivitat dels governs i el poder de multinacionals i transnacionals -l’autèntic eix del mal-, s’hauran gastat un colló i part de l’altre en la moguda i para de comptar. Això sí, segur que tindran, a tall de cloenda, el compromís del ZP d’estudiar els mecanismes que possibilitin que bla bla bla. Com deia un molt honorable espanyol de l’any...això no serveix per res!

Breus ràdio

2008-10-03T13:33:00.004+02:00

Falca publicitària d’una entitat mutualista perpetrada per Francesc Sanuy: llegit a u per hora i arrossegant lletres, encallant-se, com el nen que intenta llegir Teo aprèn a llegir. El pressupost era tan baix que no es podia repetir?
Antonio Franco: m’ofego quan l’escolto, s’embarranca tant, les seves frases són tan agòniques i inacabables que em falta l’alè. Foixeja.
Lluís Foix: en sabrà molt i serà molt intel•ligent –segur, com els altres dos que el precedeixen en aquest post-, però antoniofranqueja i repapieja.
José Antich: l’associo indefectiblement a l’Oswald Cobblepot, el “pingüí”. Fa bo i fabrià el català del president Montilla.
Elisenda Camps: em puja el sucre si per error la sintonitzo. La veu en off dels meus malsons és la seva.
Neus Bonet: n’he sentit a parlar, però no l’he sentit parlar.

expressió odiosa + recessió = justícia?

2008-10-01T13:20:00.001+02:00

Jugar a la borsa és una expressió ingènua, recurrent i, el que és pitjor, correcta (DIEC2). Hi ha gent que juga –jugava- a la borsa com si jugués a fet a amagar, al monopoly, al teto o, encara millor –o no-, a metges i infermeres. Una expressió aparentment innòcua i de happypeoplemenjaflors alimentada per paràsits xupacapitals de les entitats financeres que han enganyat a tort i a dret, pseudooracles borsaris de pa sucat que es feien passar per entesos en la matèria. Com diu en S i M, economista tan criticat pels tocabongos, els economistes no tenen el do de predir el futur. Si algú afirma que pot, desconfieu. Menteix com els ensuma-vins o els programadors culturals i/o artístics. La borsa és un monstre sense cap que funciona al marge de qualsevol regla lògica i és inintel•ligible per a la gran majoria de petits i mitjans inversors, sempre mal assessorats. Però hi ha la gran frase que defineix i reconforta els perdedors, “de tot se n’aprèn”, i espero que aprenguin que no hi ha duros a quatre peles. Després de tot això, alguns, segurament pocs, s’hauran tret la bena dels ulls i reconeixeran Matrix. La resta, els que volen viure en l’engany, tindran el que es mereixen: justícia.

Redacció: vaig anar al teatre.

2008-09-27T19:20:00.006+02:00

De tothom és ben sabut que el meu pitjor malson seria que un bon dia, en despertar-me, m'hagués convertit en la Gemma Ruiz, la reportera farandulera. Això de treballar de nits i estar envoltat tot el putu dia d'actors interessantíssims, anar a obres de petit format -puta merda de cosa- o de gran format -puta merda més gran-, assistir a performances de dansa contemporània i òpera -maridatge cultural-, entre d'altres, em fa venir calfreds. Abans em transfiguraria en la trendie de la Ballbé, la pstttttttt super-cool-porto-coses-super-rares-al-bolso.
Somnis transvestits a banda, he pensat en la reportera farandulera perquè vaig anar al teatre. Sí, un cop l'any hi vaig per amor. Ho faig. I ella se n'aprofita, em posa a prova. La resposta a tot plegat és monosil·làbica: Què. Un putu musical -dins la llista negra de perpetracions faranduleres, els musicals s'emporten la palma (Nina!!!). No m'entra al cap això de cantar en situacions inversemblants i que tothom se sàpiga la puta coreografia. Però ep, he de dir que no vaig usar les tirites per subjectar les parpelles perquè la música era trepanant i una pajarraca feia de meuca.

La reconquesta. Vaig Fort

2008-09-26T17:04:00.001+02:00

Piromusical

2008-09-24T16:12:00.006+02:00

Probablement, la paraula "piromusical" tindrà el dubtós honor de guanyar l'enquesta sobre la paraula més odiosa, quedant fins i tot per davant de "taller", "cosmopolita", o "iniciativa", que té collons.
Avui, Barcelona ens delectarà amb aquest pastitx sense precedents (bé, només si excloem les edicions anteriors dels petards amb música i el Festival del Mil·lenni). Em faig dues preguntes:

Qui disfrutarà més, la Núria Feliu o les Teresines?
Quin grup d'edat en farà més seguiment, els de 3 a 8 anys, o els de 75 a 100?

Excel·lent en Subdesenvolupament

2008-09-24T16:01:00.004+02:00

Pocs països tenen l’expedient net com una patena pel que fa a l’assignatura de Desenvolupament. Uns poden ser subdesenvolupats perquè atorguen drets divins per raó de semen, altres per la corrupció generalitzada, per deixar caçar óssos borratxos, pel control governamental dels mitjans de manipulació, per negar la possibilitat de dir la seva als ciutadans, per no tenir sentit de l’humor, etc. Hi ha múltiples factors de subdesenvolupament. L’Estat espanyol –avís per a extraterrestres- també és subdesenvolupat, i ho és, entre d’altres coses, per la seva simbiosi amb la pell de brau, per la seva irrefrenable passió subvencionadora mata-toros. Aquests dies, a tall de curiositat, hem sofert una eliminatòria de tennis que es jugava en una plaça on normalment es maten toros, donant a entendre que no només no se n’avergonyeixen, sinó que, a sobre, en fan pública i internacional ostentació. I els mitjans de desinformació, TV3 inclosa, sumant-se a l’orgasme dels comentaris suats.
La Vanguardia, ahir, feia un ampli reportatge no exempt de tristesa que es titulava “Una afición con menos embestida”, un reportatge amarg en què experts reflexionaven sobre el perquè de la davallada del suport a aquesta pràctica subdesenvolupada. M’ha cridat l’atenció les declaracions de la directora general d’Espectacles de la Junta de Andalucía, alarmada pel descens d’espectadors als mataderos de toros. Deia: “a la Junta no le gusta que desciendan las corridas, porque aportan beneficios económicos por el turismo (...)”. "La directora general asegura que trata de impedir otro tipo de festejos (encierros, toros embolados...) en los que el animal se ve sometido a “sufrimientos innecesarios”. Su departamento destina este año 1,3 millones de euros a subvencionar 21 escuelas taurinas y a rehabilitar plazas".
Em quedo amb això que els encierros i bous embolats fan patir innecessàriament els toros, però les corrides no –és a dir, en aquestes els fan patir necessàriament-, i que hi ha 21 putes escoles de matar toros pagades pels contribuents (sense comptar les altres milionàries subvencions públiques per organitzar aquesta subnormalada i mantenir oberta la paradeta).
Seria demagògic, oi, parlar ara de finançament autonòmic i dels fons de compensació interterritorial? Sí...

Expressió odiosa III, "pujar a l'examen de conduir", i IV, "por respeto a la lengua catalana, te hablaré en castellano"

2008-09-19T13:25:00.002+02:00

Pujar a l’examen de conduir? Això que diuen tants éssers, això que he sentit a dir tant -i que avui he llegit en un diari-, què collons vol dir? Com es fa? Qui va ser el primer a escampar aquest virus letal?
L’expressió merdosa IV, tan escoltada als mitjans públics de la CCRTV i als mitjans privats, i no tan escoltada en privat (face to face), però que també, és...com ho podria dir...una puta-merda, valgui la redundància. Aquest és el meu argument, que crec que és irrefutable, però no amaga certa admiració pel subjecte que emet l'expressió odiosa en tenir uns ous, com a mínim, del tamany d'un putu estruç.

Conversió

2008-09-16T13:42:00.005+02:00

Hi ha dues expressions que no puc suportar: “els votants sempre tenen raó” i “una imatge val més que mil paraules”. Bé, això era així fins fa ben poc; que els votants sempre tenen raó segueix sent la imbecil·litat més gran que he sentit mai, però el tema de la imatge... això són figues d’un altre paner. I com ho he sabut, això? Doncs veient, com no podia ser d’altra manera, una imatge; una imatge que diu més de mi, que plasma millor la meva cosmovisió, que qualsevol altra cosa. Una imatge que m’ha travessat extàticament i que ha convertit en una farsa la meva existència fins al dia d’avui. Ho puc dir més alt, però no més clar: m’agraden els equips espanyols de qualsevol disciplina esportiva, m’agraden les places de toros, la raça i els divertits capotes, i m’excita la Esperanza Aguirre –per la seva sensualitat, pel que representa i a qui representa. I ho he vist tot juntet.
Sóc un home nou.

T de...

2008-09-11T20:01:00.008+02:00

Torracollons

Tonteria

Tabalots

Tapatroles

Tzerogràcia

Tifa

Taladrus

Torrafaves

Trist

Trauma

Trunyu

Doctor, el maridatge m'estressa

2008-09-07T13:15:00.006+02:00

Només hi ha una cosa pitjor que la música llatina i el món de la faràndula teatral: l'esnobisme del món del vi i tota la subcultura que hi té relació, com la collonada del maridatge -la versió culinària del festival del mil·lenni. El món és ple de farsants entesos en vi, sofistes que diuen hectòmetres cúbics de mentides sobre el vi. Aquesta és l'autèntica xacra del segle XXI, una pandèmia que afecta polls ressucitats i nous rics, aquells analfabets que consumeixen la cultura als restaurants, aquells que tenen un refrigerador específic pels vins i ni un llibre als prestatges. La Vanguardia és -només- una de les eines que utilitzen aquests pèrfids éssers per propagar el seu dogma de fe, el seu gran engany. En la seva edició del divendres, la quintacolumna periodística per excel·lència va perpetrar un escrit arran d'una entrevista a una tal M.F. L'escrit, que si l'hagués llegit fora de context hauria cregut que anava adreçat a la secció de "preguntes al psiquiatre", reproduïa unes declaracions de la M.F que deien: "evitar el estrés que produce el que te guste el vino blanco y no te atrevas a combinarlo con carne, o el que te guste el tinto y no te atrevas a tomarlo con pescado. En la mesa hay que atrevirse a jugar y a romper con las reglas clásicas (...)".
M.F.: de què collons em parles?

Primícia Príncep d'Astúries

2008-09-03T16:33:00.006+02:00

Document trobat per la dona de fer feines a la sala de deliberacions del jurat dels Premis Príncep d'Astúries. Es desconeix la identitat del membre del jurat.

Breaking news

2008-09-02T16:28:00.006+02:00

Els gremis de caçadors, toreros, l'Associació Darwin a la Foguera i la Conferència Episcopal, la Real Federación Española de organizadores de fiestas y festejos locales, el ple del Congreso de los Diputados, el Senat i la Jefatura del Estado estan d'enhorabona per l'elecció de la Sra. Sarah Palin com a candidata a la vicepresidència dels Estats Units, per la seva aferrissada defensa de valors universals.

Felicitats!

BISUA de Cracòvia, IUVENTUS de Torí, Dinamo de KAÍF

2008-08-29T09:14:00.001+02:00

De debò?

Fa mal

2008-08-28T11:33:00.003+02:00

D'aquesta notícia que apareix avui dia 28 d'agost a El 9, diari esportiu de referència pels de la reserva tribal, la pregunta és: només dos mesos de baixa?

tuning corporal i "carlinos"

2008-08-27T10:27:00.007+02:00

Últimament, fruit de l'observació indissimulada que bé m'hauria pogut costar un ull de vellut, he detectat dos grups socials que de vagades es confonen i sovint es retroalimenten: la gent que fa petar la xerrada davant els antres de pírcings i tatuatges (A) i la gent que va pel carrer amb bulldogs o "carlinos" (B). Són la mateixa cosa?

8 de cada 10 noies que A i 7 de cada 10 que B són pneumàtiques.

8 de cada 10 nois que A i B tenen hipertròfia muscular.

8 de cada 10 que A i B entenen el català, però no el parlen.

9 de cada 10 que A i B només té pèls al cap (els altres, el 100% dels calbs que A i B, porten un tatuatge o algun bony de titani al crani).

10 de cada 10 que A i B porten menys roba o la porten més arremangada del que seria "normal" segons l'època de l'any.

6 de cada 10 -m'ha estat difícil de rastrejar- exporten el tuning corporal al vehicle.

1 de cada 10 duia el Sàpiens a la mà i els 9 restants el Bodytuningfitness magazine.

Minuts de silenci, reials condolences i d'altres

2008-08-23T10:39:00.003+02:00

Vull fer alguns comentaris sobre la mena de protocol que se segueix després de fets luctuosos a l'Estat espanyol, i especialment després d'accidents o atemptats amb un gran nombre de víctimes.

Mitjans de comunicació -o manipulació o desinformació-: un paper vomitiu i execrable. Furguen en el dolor dels afectats, xafardegen, intoxiquen, divaguen.
Els minuts de silenci: és molt personal eh, però en general -vull dir sempre- no aporten absolutament res. És un acte de cara a la galeria, per veure i ser vist. Poca gent els fa en la intimitat i amb sincer record a les víctimes.
La catolicitat indiscriminada dels actes de comiat.
Llaços negres, banderes a mig pal. Per què?
La família reial: SEMPRE té un apartat preferent el dol de la família reial pels seus súbdits, sempre és la notícia dels informatius i quasi sempre hi ha càmeres per enregistrar-ho. Com si fossin divinitats. I callo.

L'olimpisme és una merda

2008-08-01T15:48:00.003+02:00

Com que parlar de l'estiu dels borbons -quan no és estiu, per a aquests- i els seus llepaculs aduladors nàutics està molt gastat, faré alguns comentaris gratuïts sobre les olimpíades i conceptes relacionats com l' esperit olímpic o la família olímpica. L'esperit olímpic i la família olímpica són dues putes-merdes-de-conceptes, només superats pel concepte genèric "olimpisme". Un tinglado perpetrat per quatre aristòcrates, bonvivants i algun falangista que configuren un quadre absolutament contradictori amb els valors que afirmen promoure com l'esforç, l'esperit de superació, etcètera. Aquesta gent criada en bressols daurats perquè els va fotre una lleterada amb pedigrí, que no s'ha hagut d'esforçar el més mínim mai de la vida, i organitzen un circ cada quatre anys per distreure la plebs i fotre's més galons d'un suposat prestigi que només li reconeixen els seus i els ignorants del ramat. Ja s'ho fotran!

B vs. Bz

2008-07-19T10:59:00.002+02:00

Toc toc
MdlE-Que desean las señolitas?
Bz-Digues-li a la vella que surti.
MdlE-La senyola no les puede atendel.
Bz-Eh, tia què passa, no ens ratllis i mou aquest cul!
B-Está bien, María de la Encarnación, ya las atiendo.
B-Tinc l’entrenador de pilates al gimnàs, què voleu?
Bz-Eh tia, sense presses.
B-Marxeu, ja tinc prou servei domèstic.
Bz-Mira vella, a veure si et girarem la cara, puta!
B-Oh, però qui sou, de quina barriada veniu, com heu passat el control de seguretat?
Bz-Mira tia, li hem fet una mamada al segurata.
B-Valga’m Déu i l’àngel bo.
Bz-Mira tia, crec que pots ser la meva mare.
B-Això és impossible, jo tot just vaig per la vintena i estic intacta.
Bz-Calla puta, si en tens més de cinquanta. Serà cabrona la tia. Mira que te la foto eh! Puta...
B-Però, i com podeu arribar a pensar això?
Bz-Et sona un tal...Kent, tia?
B-Què dius?
Bz-Sí tia, ho pilles o no?
(Continuarà)

Je suis une merde!

2008-07-18T15:58:00.004+02:00

A la vida hi ha tres classes de persones, però només em centraré en dues de les tres classes: les que practiquen l'onanisme davant d'un mirall i les que practiquen l'onanisme mirant la persona que practica l'onanisme davant d'un mirall.

Aquesta foto de la família Glucksmann il·lustra el que de ben segur no sabré explicar; és a dir, mostra un ésser que et mira dient...sóc superior, ets un pobre imbècil i fa 40 anys que em folro explicant batalletes pseudofilosoficosociològiques del maig del 68. I al seu costat l'aprenent embadalit, en aquest cas el seu fill, fruit d'una lleterada d'un Déu, observant des de molt amunt, fumant perquè ara vol dir anar a contracorrent.

Em fa falta llegir el seu llibre? Potser sí, però no ho sabré mai, aquest secret romandrà molt endins, a les entranyes del senyor Roca, o potser ja a l'EDAR de Les Fonts...

El Periódico vs. La Vanguardia -o qui és més mentider-

2008-07-04T12:11:00.005+02:00

Ahir dia 3 de juliol els mitjans de manipulació i desinformació anunciaven les dades d'audiència, etc. Aquella befa típica als partits polítics que TOTS guanyen les eleccions és una merda al costat del que fan els mitjans. Només posaré els exemples d'El Periódico i La Vanguardia, extractes literals de les seves notícies d'ahir. No faré més comentaris.
1.El Periódico:
El Periódico arriba als 825.000 lectors.
El diari, el més llegit de Catalunya i tercer d’Espanya, guanya 37.000 lectors diaris entre octubre i maig.
A Catalunya El Periódico manté el lideratge absolut, amb 748.000 lectors, 33.000 més que en les últimes dades de l’EGM, publicades en el primer trimestre de 2008. El segueix La Vanguardia, que perd 15.000 lectors i en manté 670.000.
L’edició a internet es referma com la més llegida de Catalunya, amb 442.000 lectors (període abril-maig 2008). Després hi ha la pàgina web de La Vanguardia, amb 440.000 lectors.
2.La Vanguardia:
La Vanguardia, más líder en el 2008.
El rotativo del Grupo Godó aumenta la distancia respecto a sus competidores.
La Vanguardia se consolida como el diario lider de ventas en Catalunya y aumenta la distancia respecto a su directo competidor, El Periódico, que suma 158.302 ejemplares en el mismo periodo (enero-mayo 2008). De esta manera, el rotativo del grupo Godó vende 48.705 ejemplares más que el diario del Grupo Zeta. Hace un año las cabeceras estaban a 44.052 ejemplares y ahora esa distancia se ha ampliado en 4.653 a favor de La Vanguardia.
La Vanguardia.es consolida su liderazgo como la web más visitada de los diarios de Catalunya y roza ya los tres millones de usuarios únicos al mes.

Malson!

2008-07-02T17:25:00.004+02:00

He passat una mala setmana vivint un malson en què tot era vermell, però en despertar-me m'he adonat que tenia els ulls oberts sobre els ulls oberts, la qual cosa m'ha induit a pensar que potser no dormia, que no era a matrix, i aquell fotut malson era la puta realitat. En qualsevol cas, la vida continua, i com que el seny em desaconsella encabritar-me amb l'imperi, per allò de les depuracions i les llistes negres, em fotré, per exemple, amb un nou programet sorgit del vàter de l'àrea de nous formats o com collons es digui de TV3 que es porta per títol "somiers" i que va de somnis, com el que em creia que tenia. Què puc dir...bé, somiers és..., explica..., els somnis,.. Què collons! Només he vist la promo de mig minut de quan l'estrenaven, però deu ser una puta merda per:

Perquè no suporto que la gent m'expliqui somnis (ni llibres ni pel·lícules).
Perquè fa tuf de Silenci?
Perquè la noia hieràtica que el presenta intenta fer veu evocadora i seduir la càmera, i tanta pretensió fa ràbia.
Perquè tinc la sensació que deu ser com els gotets de gaspatxo d'aperitiu, que passa ràpid i desaparcebut, però fots rots d'all fins l'endemà (aquyí en forma de malsons).

Decret de Nova Planta 2.0

2008-06-27T15:30:00.005+02:00

No aprofundiré sobre la moguda instigada per quatre ignorants i mentiders patològics que diuen acudits i tenen paranoies sobre l'estat de la llengua castellana als territoris ocupats com és el meu, Catalunya -per veure problemes del castellà a Catalunya s'ha de ser un autèntic mentider. Però, a part d'aquests quatre arreplegats oportunistes, una legió de particulars -res a dir-hi-, reputats professionals, entitats, partits, societats i empreses s'hi estan sumant. Ara he sentit que Tele 5 també s'hi afegeix i anima la gent a seguir el seu exemple. Agraeixo per endavant la seva transparència i sinceritat per fer-ho públic sense embuts. Jo l'únic que puc fer és prendre nota i actuar conseqüentment, per dignitat.
A totes aquestes persones físiques i jurídiques signants d'aquesta mena d'escrit nostàlgic del decret de Nova Planta, els dic adéu, i fins mai.

L'ocàs

2008-06-26T15:55:00.005+02:00

Allò del nacionalisme ocult, aquell que es dóna per fet per la simple raó de tenir l'empara d'un Estat i, per tant, no té necessitat de mostrar-se excessivament, és història. El nacionalisme espanyol campa amb més trempera que mai perquè, als fatxes de tota la vida, s'hi han unit amplis sectors que fins fa poc encara estaven acomplexats pels no tan llunyans excessos nacionalfeixistes. Transcorreguts més de trenta anys de la farsa de la transició, la desmemòria ja és un fet i allò de la semblança entre els espanyols de dretes i d'esquerres és més ver que mai. Un fet aïllat com una competició esportiva en pot ser el detonant, però ja hi havia indicis que la cosa anava per aquí. Ara, a més del nacionalisme desacomplexat dels nostàlgics, hi ha un nacionalisme espanyol amb tints més progres, més populars, més moderns, però que en essència és el mateix; uns i altres beuen de les mateixes fonts imperials. La voracitat uniformitzadora i homogeneïtzadora d'aquesta gent i dels mitjans que controlen comença a ser asfixiant pels qui, com jo mateix, ens sentim una altra cosa. Per fortuna de l'inefable garant de les essències espanyoles als mitjans públics de la reserva catalana, el furibund talibà dels mitjans Ferran, fins i tot "la nostra" i les nostres ràdios públiques i privades propaguen la bonanova amb fruïció i sense escatimar en mitjans. Si a això hi sumem que hi ha una campanya nacional -espanyola, s'entén- que denuncia la dictadura de la llengua catalana als Països Catalans; que hi ha la possibilitat que quatre jutges es passin pel folre i manilles la merda d'Estatut que va referendar el poble de Catalunya; que perdem competitivitat i possibilitats d'afrontar amb garanties la crisi mentre seguim pagant el beure dels demés, etc, etc, etc, sembla que, passats 300 anys, entrem en l'últim estadi de l'ocupació.
PD. Potser demà estic una mica menys deprimit.

Els pilots de la F1 volem un tracte just!

2008-06-20T09:20:00.004+02:00

En assemblea al Club Billionaire de Porto Cervo, els pilots de la Fórmula 1 hem decidit anar a la vaga si se'ns continua maltractant d'aquesta manera tan ignominiosa. La nostra lluita, que també és la de tots els assalariats, la de tots els treballadors/es, vol impedir que un reduït nombre de capitosts capitalistes s'emportin els beneficis del nostre treball sense redistribuir-lo.
L'assemblea de pilots també ha definit les accions dels piquets; es constituiran quatre grups de 6 pilots i 8 hostesses, que s'ubicaran en punts estratègics de Montecarlo, Cannes, Sardenya i Els Hamptons. Per al correcte funcionament de les accions s'habilitarà una partida extraordinària del fons de solidaritat "F1 against poverty" per a la instal·lació de haimes. Volem agrair per endavant la comprensió i el suport material de patrocinadors com Tag Heuer, Dom Pérignon, LVMH i Harrods.
Conscients que aquesta lluita concerneix a milions de treballadors arreu del món, els mantindrem informats puntualment.

ONU en caiguda lliure

2008-06-19T08:45:00.003+02:00

Avui -i demà, i l'altre, i els segles que vénen- és notícia que l'ONU guardonarà en Saura per, segons ells, fomentar la participació ciutadana en política.
Si tenim en compte que, des de la creació de la prescindible Conselleria de Participació Ciutadana , la participació ciutadana en política no ha fet més que baixar, elecció rere elecció, que el bus de l'Estatut va ser un fracàs estrepitós -d'això en dieu mecanisme innovador gent de l'onu?-, etc, etc, etc, com collons és possible que se'l guardoni? Tan malament està la participació ciutadana al món que guardonen en Saura i els seus fracassos?
El descrèdit de la política, avui dia, és un fet objectivable i el fracàs del procés estatutari també. No veure-ho és tenir un pa de quilo a l'ull. Si avui dia triomfa alguna forma de participació no és la que emana de les institucions, és una altra.
El que em meravella és que algú de la Conselleria de Participació, la feina del qual és cercar possibles premis internacionals als quals optar, va veure la convocatòria i va enviar un dossier de política ficció, un relat fantàstic, dient bla, bla, bla i algun il·luminat de l'ONU s'ho ha empassat sense contrastar la informació. I apa, habemus premi, foto, i shoping per la cinquena avinguda.
Per dignitat, en Saura hauria d'acomiadar el/la responsable de fer-li fer el ridícul a NY i rebutjar educadament la distinció, però això seria tan insòlit com que en Duran i Lleida rebutgés fer-se una foto amb qualsevol persona o cosa.
Tot plegat, una autèntica vergonya.

Retiro lo ditti, amichi italianini

2008-06-18T08:54:00.005+02:00

Sovint, la incontinència verbal fa que ens haguem d'empassar coses. A mi, ara ho veig més clar, els italians varons em cauen molt bé, sobretot els que vénen a la costa a divertir-se. I què dir del Berlusconi, un estadista de la talla de Churchill o de Pujol? Ah, i el tracte exquisit que dispensen als romanesos de les urbanitzacions dels afores de Roma, la gestió dels residus per part de les oenagés, etcètera.

A l'altra banda se situa España -a la foto adjunta s'anomena Sicília- i la seva fúria que avui, més que rugir, miola. Posats a triar:

Carabinieri o Guàrdia Civil? Carabinieri

Gladiador o torero? Gladiador

Espagueti o cocido? Espagueti

Chianti o Rioja? Chianti

Vaticà o Torreciudad? Vaticà

Raffaela Carrá o Laura Valenzuela? Raffaela Carrá

Jaimito o Paco Martinez Soria? Jaimito!

Rossi o Montaigne Lorenzo? Rossi

Roja o Azzurra? Azzurra

Barcelona ho torna a fer: òpera a la platja

2008-06-17T16:06:00.000+02:00

(sense comentaris)

"aquí reciclem" és rebuig

2008-06-17T15:36:00.003+02:00

Tractant-se, la de medi ambient, d'una conselleria ecohappyflower, ha fet un anunci molt guai del paraguai que es titola "aquí reciclem". Ara hi ha noves versions amb videos estil "lola coca cola", amb nenes repelents Harriets Putters que fan màgia, etcètera, però l'original és d'una parella amb molta iniciativa ;·) que és superrecicladora perquè vol un món supermillor; i tot això ho fan en un piset molt cucu, amb armaris especifics pels mocadors palestins, els tes i els bongos molt ben integrats, i amb catifes orientals per fer ioga. Tot plegat, amanit amb una musiqueta de Casio molt guai i una lletra que fa nanananananananananana. Ara sí, que seré un reciclador de debò. De debò. Estic superconscienciat.

Secció filològica: renecs i blasfèmies II

2008-06-16T17:28:00.002+02:00

Entrar per la rebotiga (o per la banda de ponent).
Empeltat de conill.
Hippy.
Lamps les ferissen e les cremassen!
Isona! (aquest és meu. Equival, també, a filla de Teresa de Ventdelplà).
Passaràs un dolent quart d'hora!

Els "convers" no volen l'autodeterminació; la nit i el dia els confon

2008-06-12T09:52:00.007+02:00

Lo dels "convers" comença a ser greu. Tenen un problema d'identitat que requereix un tractament professional de divan urgent. Llegeixo astorat que els convergents situen el llindar de l'autodeterminació en el 55% de vots favorables, i el patriota del Mas, més radical encara, en el 66%. O sigui, perquè ens entenguem, que ells mateixos (que s'autoanomenen nacionalistes catalans) atribueixen més pes al NO que al SÍ, malgrat apostar -suposo, encara que no hi fotria la mà al foc- pel sí. D'això se'n diu autoodi, síndrome d'Estocolm o, directament, imbecil·litat.
Si volem ser radicalment democràtics, el referèndum s'aprova (o no) amb la meitat més un vot. I punt!

Que s'acabi d'una puta vegada

2008-06-10T19:03:00.004+02:00

En condicions normals, la profunda indiferència que em produeix la selecció espanyola faria que m'importés una merda el que fessin en una competició X, tant com les seleccions de Burundi o Israel. La normalitat, però, destaca per la seva absència en tot allò que fa referència a la "roja". Per tant, senzillament vull que perdin, i que fotin el camp al més aviat possible. I és que quan més tardin a perdre, més durarà la vergonyosa imatge que arrela en l'ignorant imaginari col·lectiu europeu i mundial sobre l'Estat espanyol, al qual formo part administrativament. No puc restar impassible al fet que em posin en el mateix sac que el Manolo el del bombo, l'Aragonés, els tricornis, les mantellines, faralaes, els toreros, la reialesa, el ronxes Camacho, etc. Aquests referents no existeixen en la meva cultura. No hi tinc res a veure. Sóc una altra cosa.

La reina Motos torna al niu, d'on no hagués hagut desortit mai

2008-06-09T11:07:00.006+02:00

He llegit que, a partir d'avui, la reina Motos i els seus obrers hivernaran al niu durant l'estiu. El "fenomen" Hormiguero em té completament intrigat... perquè desconec com aconsegueixen manipular les dades d'audiència. Deu ser un altre dels seus trucs de merda, però reeixit. Dels retalls de programa que he aconseguit suportar, he configurat una visió general -això és poc científic, però és que jo sóc de lletres bàsiques-. És un programa sense cap ni peus, sense to ni so; no fa puta gràcia; la interacció presentador-ninots-convidats és de vergonya aliena; surten dos tios, l'un dels quals és grenyut, que es parteixen el cul de riure escoltant-se i tampoc fan puta gràcia; el presentador fa una secció de comentaris de nens que no fan puta gràcia -això dels nens és una cortina de fum, és evident que les parides són d'ells mateixos, però volen culpar pobres criatures-; la cançó de comiat participativa fa bastanta ràbia -com el to general del programa-, etc. L'únic que em crida l'atenció és la barba panotxa del Motos.

Com que estareu una mesos al niu, reina i obreres, m'agradaria fotre un tap a la punta del cràter del niu per veure si implosiona amb l'acumulació dels gasos que secreteu. Seria el meu primer experiment en pro de la ciència, o seria en pro de la justícia?

Publicitat de merda+ "embafa't de Barcelona"

2008-06-06T10:39:00.004+02:00

Per a què un anunci sigui una merda, n'hi ha prou que sigui doblat per un argentí i amb missatges pseudoprofunds. Hi ha, però, uns anuncis que encara em fan més ràbia, i són els pretensiosos, aquells que, quan els deuen estar preparant, pensen que seran trencadors, que se'n parlarà. M'imagino els creatius -¿¿??- en una taula venent la moto als executius d'una empresa amb propostes de merda, dient que els deixin fer, que ells són els entesos. I els executius, ignorants com el rei de conte que es passejava en pilotes per no creure's idiota, es deixen entabanar. I sí, senyors, jo en parlaré, heu guanyat, però em quedaré tranquil. Sort que no em llegeix ni Déu. La merda d'anunci del refresc de cola per excel·lència és, per mi, un bon exemple d'anunci-puta-merda-pretensiós. Què és aquesta puta merda d'anunci amb nom de folclòrica? Fa tres setmanes que m'he passat a la meccacola, collons!
Canviant de tema: Visc-a-Barcelona. El guaiisme de Barcelona ho contamina tot, fins i tot la publicitat. És horrorós, m'imagino la Mayol i l'Hereu a la sala de visionatge d'anuncis de merda de l'ajuntament i algun publicista amb carnet delectant-se amb la proposta. Estic agafant una aversió a Barcelona... una ciutat que té tots els festivals, que es presenta voluntària a totes les mogudes, que vol ser pionera en tot. Proposo un nou eslògan: EMBAFA'T DE BARCELONA!

Trobarem a faltar el teu somriure?

2008-06-05T19:17:00.002+02:00

Resposta a la recessió: les Olimpíades, pels bons

2008-06-02T09:30:00.004+02:00

Acabo de llegir l'espatarrant rècord mundial dels 100m llisos d'un corredor jamaicà, un tal Bolt. Això m'ha fet pensar, curiosament, en la recessió econòmica que estem patint. Jo mateix, després del rampell de lucidesa, he hagut de replegar-me mentalment per tal de donar coherència a aquesta associació d'idees, i finalment l'he trobada: tenint en compte que les olimpíades dels collons ens deuen costar una fortuna, als contribuents-gilipolles, per què ens hem de gastar calers amb gent que no té ni la més remota possibilitat de no fer el ridícul?
Tenint en compte que, en només 100m, el corredor espanyol arribarà quan sonin els últims acords del reggaehimne jamaicà a l'entrega de medalles, li hem de pagar el viatge a ell, el preparador, i vés a saber quants més? És que és de sentit comú! I com els i les velocistes, els saltadors, els i les de javelina, disc, pes, martell, esgrima, dacatló, nedadors, pim-pom, lluita lliure, aixecament de pes, bàdminton, tir amb arc, etc, etc, etc. La de diners que podríem destinar a altres coses! O és que ens sobren tant que ens podem permetre el luxe de llençar-los?

Carta a Mitrofan

2008-05-30T19:05:00.003+02:00

Estimat Mitrofan,
siguis on siguis, amic de la Volgoda, vilment assassinat amb traïdoria i embriaguesa induïda, espero que puguis llegir aquesta carta. Abans no t'emprenyis veient la foto que t'envio, deixa'm que t'ho expliqui. Sí, Mitrofan, és ell, és el darrer personatge que van veure els teus ulls (segurament, per desgràcia teva, el devies veure per duplicat per culpa del vodka amb mel que et van donar). Que no et confongui la fotografia; no es tracta ni del quart pas del Chiki Chiki, el robocop, ni el moment del tret de sortida d'una cursa: es tracta de l'instant precís en què el personatge es fotia de cap en un acte ple d'aduladors i vassalls. Però no pateixis, ja sé que no vols mal a ningú, tu no ets així. Sàpigues que avui ja tallava cintes a alguna banda del seu reialme i no ha passat res greu.
Bé, jove amic plantígrad, salut i república!
Vironer

Planeta trampós

2008-05-27T09:53:00.007+02:00

No penso llegir l'últim llibre del Zafón. No tinc res contra aquest escriptor i no sóc un d'aquests fantasmes que només afirma llegir assaig hongarès, poesia àrab, o autors que surten al Silenci? -que no coneix la seva mare ni, encara menys, els modernillos desvergonyits que diuen haver-los llegit-.
No penso llegir l'últim llibre del Zafón perquè la seva editorial s'ha cagat diarreicament damunt la meva llengua, i la meva única resposta com a consumidor lliure és no consumir aquest producte. Per què surt l'edició en català un mes després de l'edició castellana? M'he de creure que el retard de la traducció és degut als terminis tan apretats, tenint en compte que la gestació de l'obra és d'uns 7 anys? M'he de creure que no hi ha una intencionalitat clara, tenint en compte els mitjans il·limitats que tenen aquesta gent?
La meva decisió no és la correcta, segur. Algú em pot dir que ens hauriem de llançar a comprar-lo, deu unitats del llibre par cap , i demostrar que se n'han venut 15 vegades més que de l'edició en castellà. Potser sí, però és que no vull que ni un duro més de la meva butxaca vagi a parar a les butxaques d'aquests capitosts que desprecien de mala manera el català i fan trampes barroeres i desprecien alegrement els lectors en català. Perquè, no ens enganyem, aquest no és un llibre qualsevol; és un llibre llargament esperat per desenes de milers de lectors, allò que es diu una bomba editorial. Moltíssima gent, n'estic segur, ja l'ha llegit en castellà perquè l'esperava amb tanta il·lusió que no ha tingut la paciència d'esperar l'edició en el subdialecte castellà anomenat català. I els números parlaran per sí mateixos, n'estic convençut.
I, mentrestant, els mitjans públics de la CCRTV vinga a fer propaganda, també els mitjans privats de Catalunya, li fem un San Jorge a mida, etc, etc. I ara, quan surti l'edició en català, vinga a xupar pantalla, com si fos la novetat de l'any. I les institucions seguiran subvencionant i engreixant aquests monstres editorials que temen -perquè els tenen agafats pels collons o pels conys- i veneren -perquè són acrítics, dèbils i mesells- alhora. Som així, un país que es deixa trepitjar i després agraeix la disculpa, un país maltractat que no reconeix el seu agressor, i molt menys el denuncia. Un país sense orgull amb una indústria cultural que pateix d'autoodi i d'una espanyolitis severa, amb alguna honrosa excepció.
Amb mi no hi compteu.

F1 orgàsmica: jo també la vull veure

2008-05-26T09:17:00.004+02:00

Ahir vaig veure la Fórmula 1.
Sempre he defensat que, facis el que facis, hi has de posar bona voluntat i bona predisposició. Està molt bé que algú, posem per exemple algú que es dedica a retransmetre la puta F1, ho faci amb passió. Ara bé, ahir, d'allò que veien els meus ulls a allò que sentien les meves orelles hi havia una distància abismal, la qual cosa em va fer pensar: estem veient el mateix en Francesc Latorre i un servidor? Hi ha alguna versió de Fórmula X simultània que no sintonitzo i que interferia el so de la tediosa cursa que estava veient? Alguna cosa m'amagueu, ara sé per què el mític Rosés va plegar cremat com una estufa. Ja n'hi ha prou, vull la veritat! Amb la TDT ho sintonitzaria?

Pregunta típica de merda

2008-05-23T17:05:00.004+02:00

(ets un/a esportista i has superat una malaltia més o menys greu)
Periodista: aquest ha estat el partit més difícil de la teva vida?
Resposta si els esportistes fossin sincers i/o no fossin estúpids: a tu què et sembla, fill de puta?

Fusió: una puta merda cosmopolita

2008-05-23T11:31:00.003+02:00

M'explico: hi ha una moda d'aquestes supermegaguai cosmopolita xava que consisteix a fer barreges tremendes fent-ho passar eufemísticament per fusió d'estils, mestisatge, i vés a saber quantes imbecil·litats més. Flamenc amb pianistes, òpera amb flamenc, un freak de dansa contemporània convulsionant per algun escenari amb un gaiter tocant la gaita, rock amb filharmòniques, etc, etc. Aquesta collonada del festival del Mil·lenni n'és un bon exemple: sempre s'omple de pseudointel·lectualots que ho aplaudeixen, mitjans pseudoprogres que hi donen cobertura, la Gemma plasta de TV3 dient el que no es pot dir, i vinga, anem engreixant una altra moguda per acontentar els pobres d'esperit àvids de ser vistos i les butxaques de programadors llestos que han detectat aquesta tara d'alguns.
Sóc l'únic del planeta que pensa que això és així?

bellesa serena: vellesa sense pal·liatius

2008-05-08T10:30:00.001+02:00

noalaguerra 2.0: free sahara

2008-05-06T08:57:00.003+02:00

Els actors l'han tornat a fer -el ridícul. Han fet un manifest, maleïda paraula buida, instant el govern espanyol a fer alguna puta cosa. Ara resulta que amb el noalaguerrisme no en van tenir prou i s'han proposat assenyalar el poble saharaui perquè vegi frustrats els seus anhels de pau i llibertat per sempre. Bardem i els seus llepaculs, defensors de vés a saber què, l'han emprès ara contra el regne alauita i la seva política repressora i repressiva contra el poble saharauí. Sobta aquest fet, sobretot venint del màxim exponent del ciutadàdelmónisme i del cosmopolitisme. Volen traçar una nova frontera i jo els hi dic... benvinguts al club, faràndula!Faran el mateix amb Ceuta i Melilla, espanyolíssims enclavaments al continent africà? Però, com tot el que fan aquesta gent, tot el que no sigui memoritzar i vomitar textos escrits per altres, serà un fracàs i servira per banalitzar un problema real. I un servidor es pregunta...per què el Sàhara? Per què no Nagorno-karabakh? Abkhacia? La banya d'Àfrica? Catalunya? Demagògies a banda -és cert que no es pot resoldre tot alhora i has de prioritzar-, l'ocurrència de la faràndula d'autoinvestir-se com a salvadors del poble saharauí em sona a gauche caviar amb mala consciència, com les reines de les dictadures monàrquiques que es dediquen als actes humanitaris. Si tenen tant d'èxit com amb el poble iraquià, que es calcin els saharauís.

Nacionalfanatisme

2008-04-29T09:35:00.004+02:00

Aquest post ve motivat per un llençollot penjat en un pont dels afores de Terrassa que deia: "Alonso, Terrassa está contigo". La moda quilla de penjar llençols als ponts per anunciar boas o Yessi te amo, ara ha contagiat el món esportiu quillo, el de l'Alonso, el Lorenzo, el torete Nadal o la roja. És un món en què l'esport és el de menys, del que es tracta és d'aprofitar un determinat fenomen per treure's la puta careta i pintar-se la cara i desempolsegar les estanqueres dels calaixos.
Una prova: Gran Premi d'EspaÑa al Circuit de Catalunya (algú hi veu un oxímoron?): l'Alonso es queda tirat a mitja cursa. Resultat: les grades es comencen a buidar a mitja cursa, rojigualdas escorrent-se per les llàgrimes dels fanàtics, dol dels comentaristes que van baixar el to de tal manera que s'havia de pujar el volum del televisor. Això no té res a veure amb l'esport. M'agradaria veure les audiències, però m'hi jugo un colló que van caure en picat.
Una altra prova: El tennis havia passat desaparcebut una anys fins la irrupció del Nadal, un espanyol de pedra picada de les Balears. Televisió Espanyola en fa un seguiment exhaustiu arreu, ara veiem només els partits del Nadal (i els primers plans dels braus de les seves esportives). La resta de tennistes, que els bombin. Una cosa semblant passava amb la Vicario. Grades amb gent pintada, banderes amb braus, etc. Si el Nadal perd les semifinals, l'endemà ens quedem sense veure la final, perquè clar, s'acaba el Nadal, s'acaba el tennis. No falla.
Què dir del tio més odiós i insuportable del món, el Jorge Montaigne Lorenzo? Què dir de l'espectacle que fomenta la televisió espanyola per enfrontar-lo al Pedrosa? Aquí es veu perfectament el que intento explicar, això que l'esport és el de menys. En Pedrosa és un tio discret que fa curses de motos i es limita a parlar d'això. Clar, amics, això no ven. Les audiències eren correctes, però no hi havia prou rojigualdas als circuits, i TVE agafa un espanyol de pro que fins i tot renega de la seva llengua, en Lorenzo, i el foten a desbarrar i a buscar raons i a donar la nota patèticament. També hi foten el Borbó de torn per acabar-ho d'embolicar espanyolitzadorament. Resultat: les motos líders d'audiència, gran rivalitat, passió espanyola a les grades, i embolica que fa fort.
Lo de la roja és més cañí i cutre perquè són molt dolents, són patèticament perdedors. Però a cada competició internacional, d'aquestes que duren 1 mes, estem 10 dies (els que tarden a follar-se'ls) empatxats d'espanyolisme hardcore, de mareas rojas, d'anuncis rojos, etc. Un cop liquidats, la competició desapareix, la cobertura mediàtica cau en picat i als que ens agrada l'esport ens hem de fotre.
Algú havia dit que els espanyols no són nacionalistes? El que estem veient és un canvi de paradigma. Allò que s'havia teoritzat com a nacionalisme ocult, aquell que no s'exterioritza perquè es dóna per fet, perquè ho impregna tot, ara, amics, està començant a sortir de l'armari.